Els 'dembelistes'

BarcelonaSe'ls han trobat segur malgrat les restriccions. Estan entre nosaltres, en les sobretaules, en les trobades amb amics, amb els familiars, a les tertúlies… Són els dembelistes inassequibles al desànim. No intentin debatre amb ells, no exposin arguments altament raonats amb estadístiques, minuts, incidència en el joc... perquè és inútil, una pèrdua absoluta de temps i energia. Són dembelistes i punt. Estan en un univers paral·lel on Ousmane és un geni incomprès perseguit per gent trista i grisa que pretén enfonsar-lo amb les seves fosques intencions i bruts ardits, un exèrcit del mal amb l'únic propòsit de fer miques el pobre xaval que corre la banda com un poltre desbocat sense trobar companys que l'acompanyin. Un vers lliure que només ells entenen perquè són tan especials com ell. Perquè potser, potser, d'això es tracta. No de Dembélé, sinó d'ells.

Els cinc anys que el francès porta a Barcelona i que interpreten a la carta com si es tractés només de cinc mesos; que si els problemes d'adaptació, d'aires, d'ambient, de ciutat. Que si les coses de la joventut, com si Gavi o Nico tinguessin 35 anys i no fóssim testimonis del que fan. Per acabar de lloar-lo, malgrat tot, ha estat necessari un relat ben ple de frases grandiloqüents que no provenien dels nostres cunyats i companys, no. Aquí hi ha Laporta afirmant que és millor que Mbappé en un atac de pensament màgic marca de la casa i Xavi assegurant que pot ser el millor en el seu lloc una setmana abans d'admetre, atribolat, que hi ha jugadors que no entenen el joc de posició.

Els dembelistes, de totes maneres, no són els pitjors. Els més plastes, sí. Això segur. Però és que, esclar, va haver-hi un temps en el qual ens reptàvem a duel amb els coutinhistes, o els riquipuigistes, que s'han retirat ara a les seves casernes d'hivern esperant per apostar per una nova perla que els altres, la resta, la plebs que no entén de futbol, ni entenen ni podran entendre mai.

L'últim que sabem de Dembélé és el mateix que sap el club: que s'ha casat a França després que s'especulés que ho havia fet al Marroc. I se n'han assabentat igual que els altres: per les xarxes socials. Ni un convidat entre els seus companys, que ni tan sols tenien cap notícia que tenia nòvia. Ni una mesura anticovid tampoc tal com està el panorama. Però som els altres els que no entenem el geni. Ells, no.