Dembélé es vol fer perdonar els seus pecats i lidera el triomf contra el Celta (3-1)

BarcelonaNo guanya per a disgustos, el Barça. Ni tan sols ara que la temporada ja semblava vista per a sentència, un cop s’havien reservat els bitllets per a la pròxima edició de la Lliga de Campions, arriba la calma a l’estadi. El triomf contra el Celta en un d’aquells partits que no passaran a la història ni pel joc ni pel resultat va acabar amb els pocs espectadors que van ser a la graderia en un acte de fe patint de valent al veure com l’uruguaià Ronald Araujo, el jove defensa amb un cos propi d’heroi mitològic grec, acabava sense sentit després de rebre un cop al cap d’un company, Gavi, més menut, però de ferro. Un ensurt que va deixar en segon pla per moments el bon partit d’un Dembélé que ara que es queda sense temps, i intenta fer-se perdonar els seus pecats per poder renovar. Quan juga així, sembla tenir sentit signar un contracte amb ell i posar-se a les seves mans. El problema amb Dembélé és que és un futbolista amb dues cames –perquè que domina l’esquerra i la dreta– però també amb dues cares. I la segona fa que el vulguis veure fent les maletes.

Al final, tothom va acabar pendent de l’estat de salut d’Araujo, passant per davant dels gols de Memphis, de les bones jugades d’un Dembélé que per fi tenia el dia i de les errades defensives que mantenien viu un Celta de Vigo que va perdonar bastant una defensa mig endormiscada. Ter Stegen, en el seu retorn a la titularitat després d’haver-se perdut el matx al camp del Betis, va evitar que l’equip visitant pogués marcar abans en un partit amb clima de vacances, amb més d’un jugador pensant ja en l’hotel que deu haver reservat amb vistes a una platja preciosa, i altres fent els deures tard. En lloc de jugar com un equip, el Barça semblava un grup de regnes taifes, amb cada jugador intentant defensar la seva causa perduda. Alguns, explicar a tot el món que volen seguir al Barça i que s’ho mereixen. Altres, deixar-se veure, per si un altre equip els acabi fent una oferta. I l’afició, patidora, s’ho mirava pensant que per sort ja queda poc d’aquesta Lliga.

En un partit no gaire lluït, va ser la davantera la que va treure les castanyes del foc, ja que el Celta de Vigo va arribar a xutar més cops a porteria. Però Iago Aspas, normalment letal, per sort no tenia el dia. Només va poder fer un gol, en una greu errada defensiva blaugrana, que tot el peix ja s’havia venut. El Barça guanyava per 3-0 sense saber gairebé com. Dues jugades elèctriques de Dembélé van servir perquè Memphis i Aubameyang fossin protagonistes d’un duel personal per veure qui marcaria més gols. Primer en va marcar Memphis, amb un xut ras. Després Auba, en una bona jugada col·lectiva on va tenir prou sort per fer el 2-0. El tercer el va tornar a marcar l’exdavanter de l’Arsenal, un doblet per intentar deixar clar al jove Ansu Fati que el davanter titular vol ser ell. Ansu, que va tenir mitja hora de lloc, deu tenir idees ben diferents. El que pensi Dembélé, en canvi, és tot un misteri. Ningú sap què pensa, el francès.

L'espectacle del mosquit

Fos com fos, Dembélé tenia el dia. Encertava en les seves decisions de tant en tant, aconseguint donar vida als davanters, passant a formar part d’una idea de joc col·lectiu. De tant en tant, Dembélé ho aconsegueix i sembla un jugador destinat a seguir al Camp Nou. Altres cops sembla jugar tot sol, com si estigués davant d’una pantalla jugant un videojoc, sense acabar d’entendre’s amb els altres. I llavors desespera un Camp Nou que ja ha demostrat tenir molta paciència amb un dels diferents jugadors que encara no sap què serà d’ell, la pròxima temporada.

El partit va ser dur d’empassar. Costava mastegar-lo, amb un Celta que sabia aprofitar les pèrdues de pilota amb un Frenkie de Jong sense acabar de trobar el seu lloc, com altres cops. Xavi havia provat un dibuix diferent. Bona idea, de fet. Amb la classificació per a la pròxima edició de la Lliga de Campions al sac, els últims partits d’aquesta temporada més llarga que un dia sense pa no deixen de ser el terreny ideal per fer invents per treure conclusions. I Xavi, que va excel·lir com a migcampista, va decidir sortir a jugar amb ben pocs migcampistes, sortint amb Memphis, Dembélé, Ferran i Aubameyang a la vegada. No va acabar de rutllar, però el fet que el Celta també estigui menys de vacances va allunyar fantasmes. I quan Memphis va fer el primer entrant des de la segona línia, l’afició, que es començava a posar nerviosa, va començar a entendre que no caldria patir pel resultat.

Sí que va caldre patir per Araujo, però, afectat per una commoció cerebral després del fort cop que va aturar el partit més de 10 minuts. El ritme del partit va acabar de baixar, mentre s’enduien el defensa uruguaià a l’Hospital de Barcelona, i quan va tornar a rodar la pilota, el Celta ja tenia ganes de pujar al vol de tornada a Vigo. El Barça ho hauria pogut aprofitar per marcar més gols, però quan Riqui Puig, que va tenir uns 20 minuts de joc, va aconseguir marcar, hi havia un fora de joc. Tampoc Ansu va poder batre Dituro mentre Dembélé seguia fent curses endimoniades. El francès va convertir un partit sense importància en una declaració d’intencions. Sembla que vol seguir al Barça. Com tants altres jugadors, no sap què passarà amb ell d’aquí poques setmanes. Queden tot just dues jornades per acabar una temporada complicada, en què ha tocat patir, però en què també s’han posat els fonaments d’un projecte que val la pena. Tres jugadors de fet, es van fer amonestar per evitar anar a Getafe. Ja tenen el cap a un altre lloc. La lliga, amb la segona posició ja al sarró de l’equip, sembla acabada. Ara el protagonisme salta als despatxos.