Dembélé fa de Messi: és la clau de l'èxit del Barça en les centrades

BarcelonaEl Barça de l'era post-Messi ha hagut de tornar a aprendre a atacar de forma conjunta. L'argentí va ser durant les darreres temporades l'únic futbolista blaugrana capaç de sortir-se d'un guió cada vegada més pobre. Resar a la inspiració de Messi era la solució a molts partits en els quals, a contracor de la cultura barcelonista, va acabar pesant més el resultat que el joc. Sense el 10 i amb els talents emergents encara en un punt tendre de la seva carrera, el Barça ha buscat nous camins cap a l'àrea rival. Un dels recursos més destacats ha estat la centrada: no hi ha cap equip a Europa que hagi marcat més gols de cap que els culers (15). La clau és Ousmane Dembélé. El francès ha fet de la seva banda el camí més ràpid cap a la porteria rival i ja és el futbolista amb més assistències a la Lliga (11).

Hi ha, principalment, dues formes d'interpretar la centrada: o bé es fa per falta de creativitat i automatismes de joc, o bé s'utilitza aquest recurs com a alternativa. La tendència de Messi a jugar cada vegada més centrat va conduir el Barça a atacar pel carril del mig. Sense la imaginació de l'argentí, el Barça ha fet de la centrada un dels recursos principals. És el tercer equip a Europa que més explota aquesta via, només per darrere del Colònia i el Manchester City. Des que va arribar Ernesto Valverde al Camp Nou, els blaugranes tenien una mitjana de deu centrades per partit, enguany és de quinze. El més positiu és que alimentar el joc ofensiu amb centrades es tradueix en el fet que el Barça és l'equip que més gols ha marcat de cap, quinze, i comparteix la primera posició del rànquing amb l'Inter de Milà i l'Stade Rennais. El segon que més n'ha convertit a la Lliga és l'Atlètic de Madrid, amb nou.

De Koeman a Xavi: menys centrades, però de més qualitat

Des que Xavi s'asseu a la banqueta del Camp Nou, el Barça centra tres vegades menys per partit respecte al conjunt de Ronald Koeman. No obstant això, la qualitat és la que marca la diferència. El partit amb més intents va ser davant el Granada, encara amb Koeman a la banqueta: l'equip va fer 40 centrades a l'àrea i Ronald Araujo va acabar trobant el gol en una rematada de cap. Va ser el clímax d'un equip de joc espès i escassos automatismes. Si bé amb el neerlandès l'equip va marcar tres gols de cap, amb Xavi ja en van onze. En aquest aspecte, hi emergeix un nom clau: Luuk De Jong. El davanter ha estat l'autor de cinc.

El futbol és un esport de contextos i moments. El futbolista cedit pel Sevilla semblava un jugador contracultural: poc precís amb la pilota als peus i encara menys fi de cara a porteria. Tot i això, Xavi li ha ofert un rol en què el neerlandès és important. Ha disminuït el seu temps de joc i l'ha definit com a davanter d'emergència. Ara, el Barça centra millor perquè aquest recurs és una via de generació de perill voluntària i no un recurs fruit de la falta de rutes a porteria. Els últims tres gols de Luuk, tots en el temps afegit (Espanyol, Athletic i Llevant), li han donat quatre punts al Barça.

Dels onze gols que els blaugranes han marcat de cap durant l'etapa de Xavi, més de la meitat de les assistències han arribat des del sector dret. A diferència de la banda esquerra, el Barça ha optimitzat molt poc la parcel·la de la dreta durant les últimes temporades. La manca de creativitat es devia a la posició variable de Messi i el paper dels laterals, un Sergi Roberto enfocat més a la possessió que a l'atac i un Nélson Semedo que mai no va arribar a tenir un rendiment consistent.

Dembélé ha estat el futbolista que millor ha pal·liat l'adeu de Messi en termes creatius. Xavi li ha simplificat la vida: el vol obert en banda i preparat per encarar quan rebi la pilota. El marge interpretatiu l'ha d'assumir una vegada té la pilota als peus. I el migcampista que millor ha copsat el pla de Xavi és Pedri. El canari, quan juga com a interior dret, intenta connectar amb Dembélé quan interpreta que el francès rebrà la pilota en una situació favorable per encarar el seu defensor. Xavi ha acotat el futbol al francès, intentant amagar els seus punts dèbils i potenciant les seves virtuts. Al sector esquerre, Jordi Alba ha sabut adaptar-se a la tipologia de lateral que Xavi demana: amb més presència en posicions interiors que arribant a línia de fons. El de l'Hospitalet, sense Messi, ha reinventat el seu futbol en atac i, segons recull Soccerment, és el segon futbolista de la Lliga que entrega passades més valuoses. A més, ja acumula vuit assistències.

Hi ha vida sense Messi. O, com a mínim, això és el que està demostrant el Barça de Xavi. Els blaugranes han tornat a competir remuntant-se als orígens: atacant de forma coral. I els nous camins tenen com a peça clau Dembélé. El francès, especialista a trobar l'ordre en el caos, és el principal artífex que el Barça hagi fet de les centrades una arma valuosa.