Dembélé i deu més no serveixen per a res: els apunts en calent del Barça-Cadis

BarcelonaEl Barça va perdre a casa contra el Cadis i diu adeu a la Lliga. Un gol de Lucas Pérez a la segona part confirma el mal moment dels de Xavi Hernández i enrareix encara més l'ambient a l'entorn blaugrana, en depressió després de l'eliminació europea de dijous passat. A continuació, els apunts en calent del partit.

Tendència a la crisi multifactorial. Amb la derivada social i institucional del desgavell de les entrades contra l'Eintracht, i amb el ja conegut desastre econòmic, la gent del Barça recupera la preocupació pel vessant esportiu, que semblava reencaminat després de l'arribada de Xavi a la banqueta del Camp Nou. En quatre dies, l'equip ha caigut a l'Europa League, ha confirmat que la Lliga serà impossible i comprova que, jugant així, anar a la Lliga de Campions la pròxima campanya potser es complica més del compte. Fa una setmana dèiem que la Xavineta necessitava una revisió i contra el Cadis ha acabat de gripar el motor.

Dembélé i 10 més no serveixen per a res. El Camp Nou, mig ple i sense els animadors de sempre, va assistir al clàssic partit que, sense pla de joc, acostumava a resoldre el geni de Messi. Sense el 10, i amb la mateixa nebulosa col·lectiva, Dembélé va ser l'únic que va inquietar en un atac amb Ferran Torres molt fos, Memphis massa lent i fora de lloc i Aubameyang sense l'aura que l'acompanyava. Però el Mosquit, sol, no és prou per rescatar un equip que està irreconeixible. Com tampoc l'aclamadíssim Luuk de Jong, que va estar a punt de salvar un empat a casa, ni Ter Stegen, al qual les parades miraculoses serveixen de poc.

Expedient Lenglet. Li deien Clément. Aposta de l'infal·lible Monchi, va fitxar pel Sevilla a mig curs, procedent del modest Nancy, i va jugar tan bé que va despertar l'interès del Barça. En època d'abundància, Bartomeu va fer el que més li agradava: gastar milions. 35 en va apoquinar l'expresident culer per un jove central que va adaptar-se a la perfecció, ocupant el lloc del lesionat Umtiti, i es va merèixer una renovació. El que ha passat amb ell des d'aquella firma és per plorar. Ha anat a traca per aparició i ha caigut en desgràcia tot i tenir només 26 anys. Ni Xavi, que per perfil l'hauria de valorar, s'ha vist capaç de recuperar-lo. La pèrdua és considerable, encara que no faci soroll.

Una bèstia negra. El Cadis –i no el Reial Madrid, el València, l'Athletic o el Sevilla– és el pitjor rival avui dia per al Barça a la Lliga. Així ho demostren, com a mínim, els números dels dos últims cursos, en què els blaugranes no han aconseguit cap victòria en els quatre duels disputats contra els andalusos. El futbol ja ho té, això. Hi ha rivals que es resisteixen. O que senzillament apareixen, incòmodes i necessitats, per fer la guitza en moments de debilitat. El Cadis és un d'aquests. L'únic positiu que ha fet en clau blaugrana els últims mesos és no ser prou reclam perquè Luuk de Jong canviés Barcelona per la Tacita de Plata.