Dembélé és culpable fins i tot quan no juga: els apunts en calent del Barça-Celta

BarcelonaUn solitari gol de Pedri González va servir perquè el Barça sumés els tres punts contra el Celta de Vigo a la Lliga. L'actuació del conjunt català, però, va ser molt decebedora i encén les alarmes en un moment crític de la campanya. A continuació, uns apunts en calent.

Preocupant falta de llums. Mal partit de l'equip de Xavi tot i la victòria final. Però aquesta vegada no hi ha espai per carregar contra Dembélé, a qui la crítica va massacrar després de la derrota al Meazza. Perquè el francès va ser suplent i, quan va entrar, l'equip ja feia aigües en un context de descontrol. Raphinha va jugar d'entrada al seu lloc predilecte (el que el Mosquit li va pispar dimarts) i, igual que Ferran Torres, no va trencar el guió tant com va demanar l'entrenador en la prèvia del duel contra el Celta. Serveixin aquestes premisses per comprovar que el problema del Barça amb pilota és més profund que la presència o l'absència de l'anàrquic Dembélé a la gespa. Depèn també, per exemple, de l'explotació del talent d'altres futbolistes tan cars i internacionals com ell.

Endavant amb els binocles. Per primera vegada aquesta temporada, Lewandowski ha encadenat dos compromisos oficials sense marcar. No només no ens posarem les mans al cap amb una sequera tan minúscula i anecdòtica, sinó que celebrem que futbolistes com Pedri ofereixin una alternativa realitzadora. Si a Milà li van anul·lar un gol d'oportunista que podria haver sigut legal, davant del Celta es va treure l'espina en una jugada similar. El canari, que ha marcat vuit dianes amb el Barça amb tot just el doble de xuts a porteria, ho té tot per augmentar els seus registres des de segona línia. La cirereta individual que se li reclama serà un mannà per a un col·lectiu massa dependent dels gols de l'ariet polonès. Els seus binocles han de veure encara més món.

Un bon recurs en defensa. Pensant en el transcendental partit de dimecres a la Champions contra l'Inter, Xavi va reservar el seu millor central sa, Eric Garcia, i va reunir en un onze per primer cop els tres laterals esquerres que té a la plantilla, tot i que només Jordi Alba va actuar en el seu àmbit natural. Balde va repetir al lateral dret i Marcos Alonso es va estrenar com a central al costat d'un correcte Piqué. El partit que el madrileny va fer en una posició que no és la seva —així ho va reconèixer ell mateix fa uns dies— va ser millor que qualsevol de les seves tres actuacions com a lateral. Va atrevir-se a dividir, va corregir força perill al seu voltant i va evitar un gol en ple desgavell. Visca la polivalència ben entesa.

Bones i males aturades. Les primeres les apuntem a Ter Stegen, imbatut una jornada més per mèrits propis i no per l'extrema solidesa de la cobertura blaugrana. El porter alemany manté el seu gran rendiment personal en un context de davallada grupal. Al minut 84 va evitar amb el peu, tot reflexos i agilitat, el gol de l'empat que mereixia el Celta en una acció molt franca de Iago Aspas, sempre disposat a ser un maldecap al Camp Nou. Aquestes són les aturades que ens agraden, no les de seleccions. Perquè si l'any passat ja van frustrar la remuntada de joc i resultats del Barça de Xavi, la de fa unes setmanes ha deixat una plaga de lesions i molts dubtes en un moment decisiu de la temporada. Les sensacions són dolentes a les portes d'una final europea i del clàssic de Lliga.