Demanar permís a Tebas fins i tot per renovar Araujo

MadridEra una petició de Xavi Hernández que finalment Joan Laporta i Mateu Alemany li han concedit. Ronald Araujo seguirà vestint la samarreta del Barça fins al 2026 gràcies a l'acord de renovació a què s'ha arribat després de mesos de negociacions, que han acabat amb una oferta a l'alça del club i la rebaixa de les pretensions per part del futbolista. Dimarts s'anunciava que hi havia fumata blanca i divendres hi haurà l'acte oficial de signatura, amb tots els honors, al Camp Nou. Gairebé com si es tractés d'un altre fitxatge. Ara bé, tot plegat està pendent del vistiplau de la Lliga, que haurà de revisar tota la documentació d'una renovació que s'ha fet a l'alça i que, per tant, implica augmentar el cost salarial de la plantilla. I és que, per més que la situació financera hagi millorat notablement i s'estiguin recuperant molts dels ingressos que s'havien perdut per la pandèmia, el Barça continua patint la llosa del límit salarial.

Aviat hi haurà notícies sobre el límit. Dissabte, 30 d'abril, és el dia que el Barça haurà d'enviar a la seu de la patronal un primer esborrany de pressupost per al curs vinent. Serà una aproximació, però servirà per calcular el famós topall de cara al mercat d'estiu. No ho haurà de fer només el club blaugrana, sinó que tots els 42 equips de Primera i Segona hauran de complir aquest tràmit. A partir d'aquí, la Lliga els dirà quant es poden gastar per confeccionar la plantilla. O sigui, el marge que els queda, si és que en tenen. El resultat surt de la projecció d'ingressos menys les despeses de gestió. I d'aquest total s'hi resta també les pèrdues que s'hagin acumulat en exercicis anteriors. És aquesta motxilla la que més perjudica el Barça i la que fa que, a hores d'ara, segueixi sense poder inscriure ningú. Bàsicament perquè el cost de la plantilla és superior al marge que té per gastar-se. En termes tècnics, està excedit.

El límit salarial es calcula a partir del 30 d'abril

La documentació arriba a Madrid aquest dissabte i la dada oficial es coneixerà al juny. De totes maneres, els clubs la sabran molt abans. En qualsevol cas, és més que probable que la xifra que surti faci posar els pèls de punta. Ara bé, això no ha de ser necessàriament un inconvenient. El límit que s'estableixi a l'estiu no és fix sinó variable. La capacitat que tingui el Barça per vendre jugadors i obtenir-ne beneficis, o la possibilitat d'aconseguir ingressos extres amb el fons d'inversió CVC o venent part de Barça Studios –si és el cas–, donarien oxigen al club.

Araujo, però, podrà jugar la temporada vinent amb el Barça sense problemes. La raó és simple: el central uruguaià està inscrit perquè el seu contracte –l'antic, no el que signarà– expira el 2023. Per tant, encara que el club estigui excedit ara mateix, la Lliga ja havia validat anteriorment la participació del futbolista per al curs que ve –passa el mateix amb tota la resta de jugadors que tenen contracte més enllà d'aquest 30 de juny–. El que haurà de fer la patronal més endavant, així que el Barça enviï la paperassa a Madrid, és mirar si les xifres encaixen i si autoritza aquesta renovació. Quan hi hagi donat llum verda, Araujo també estarà inscrit fins al curs 2025/26.

La gestió no serà imminent. Segons fonts de la Lliga, com que ara mateix el Barça excedeix el límit salarial no pot fer operacions d'aquest tipus, ja que s'arrisca a un expedient sancionador. Però és que l'acord entre el club i Araujo no té efecte aquesta temporada sinó a partir de la vinent, que és quan se li augmenta el sou fins als més de tres milions nets anuals. És per això que el club no té pressa per enviar el nou contracte i pot esperar fins que la situació financera li sigui més favorable. Una petita trampa, totalment legal, que permet al president Laporta i al responsable esportiu, Mateu Alemany, garantir la continuïtat del central sense enganxar-se els dits.

El Barça no pot inscriure cap fitxatge ni cap jugador que acaba contracte

Independentment d'aquesta renovació, Araujo tenia contracte per al curs vinent i podia jugar a la Lliga. El mateix cas que Gavi, que també té el contracte validat com a juvenil. En canvi, no és així amb dos futbolistes com Sergi Roberto i Ousmane Dembélé, que acaben la seva vinculació amb el Barça aquest 30 de juny i que estan en negociacions per renovar. A efectes de la patronal, i per més anys que portin al Camp Nou, és com si se'ls fitxés de nou. Exactament el mateix que va passar amb Leo Messi l'estiu passat, i que va acabar amb l'argentí a París perquè no es va poder desencallar la situació.

A més de Sergi Roberto i Dembélé –la renovació del capità sembla encarrilada, mentre que la de l'extrem és bastant més complexa–, cal afegir-hi les noves incorporacions que ja tenen emparaulades Laporta i Alemany, com les de Kessié i Christensen. Quatre jugadors que, ara mateix, no poden ser inscrits. Per no parlar de Haaland, que sembla més que impossible per les xifres astronòmiques que suposarien la seva contractació. En aquest mercat es manté la regla que permet als clubs excedits gastar-se un 25% del que s'estalvien en salaris si venen o cedeixen un jugador. En canvi, desapareix la que donava un 25% extra dels beneficis dels traspassos i la del 50% en el cas que es tractés d'un jugador franquícia –que representés el 5% de la massa salarial–. Però els clubs, que aviat s'han de reunir en assemblea, podrien pactar reactivar aquestes bonificacions de manera excepcional per al mercat d'estiu.

Independentment, a la patronal confien en la capacitat del Barça de moure els fils per poder fer lloc als jugadors que renovarà i als que vindran –pràcticament tots a cost zero–, de la mateixa manera com ja ho va fer en els mercats d'estiu i d'hivern d'aquesta temporada. Mateu Alemany està en contacte directe amb la patronal, i aquestes converses augmentaran a l'estiu, així que s'obri el mercat de compravenda de futbolistes. Però no seria gens estrany que, igual que a l'agost i al gener, s'hagi de patir fins a l'últim minut per inscriure algú. Tornarà a ser un estiu calent als despatxos del Camp Nou.