La degradació del Barça

Xavi Hernández va declarar fa uns dies que hi havia jugadors del Barça que no entenien el joc de posició. Unes paraules que no per sabudes fan menys mal. La frase és demolidora perquè reflecteix la magnitud del drama: els fonaments esportius del club s’havien destrossat després d’uns anys allunyant-se d’una idea que havia donat sentit a tot plegat. El Barça s’havia oblidat de l’abecé. A més, amb la seva declaració, Xavi va posar en evidència el treball de Koeman i d'algun dels seus predecessors. Per molt que alguns s’entestessin en repetir que durant els últims anys es jugava al mateix de sempre i que simplement era qüestió de falta de múscul i centímetres, que el futbol havia evolucionat, la realitat era que l’equip deambulava sense rumb i ja no es treballaven conceptes bàsics que havien fet dels blaugranes un conjunt amb una identitat pròpia. El Barça seguia jugant al joc de posició per inèrcia, no pas perquè hi hagués un equip tècnic que hi cregués i ho plasmés als entrenaments.

Però, per desgràcia, la crisi no se cenyeix exclusivament al que passa sobre la gespa. El problema va molt més enllà, és estructural. L’aluminosi també ha castigat els fonaments ètics i morals de l’entitat, que demà coneixerà els resultats del forensic que ha de revelar què va passar durant el mandat de Bartomeu, i l’economia. I gairebé podríem dir que també hi ha hagut una afectació física, real, palpable. La frase pot aplicar-se de manera literal: els fonaments del Barça estan tocats, amb un Camp Nou que cau a trossos. El club, en runes a tots els nivells.

Per això, davant d’aquest panorama, cal ser conscients que el camí pot ser llarg. No hi ha solucions màgiques. Amb xapa i pintura això no se soluciona. Ni en el cas del Camp Nou ni el cas del primer equip. La crisi econòmica requerirà anys malgrat que es puguin fer inversions esportives ben aviat. Sobretot perquè no hi ha marge per a un nou error. La crisi ètica serà complicada d’afrontar perquè l’ambient enrarit ha calat en totes les esferes de la institució, i Laporta ha pres algunes decisions que no ajuden a revertir-lo. En canvi, l’Espai Barça és l’àmbit d’actuació més senzill. El menys arbitrari. La diagnosi existeix, el projecte hi és i ara compta amb l’aval majoritari del soci. I en l’apartat futbolístic hi ha raons per creure, gràcies als futbolistes joves, però sempre tocant de peus a terra. Aquests jugadors necessiten dos o tres anys per poder competir de tu a tu amb els millors, i també cal que el Barça per fi encerti a l’hora de fitxar el crac, precisament un dels grans errors de Bartomeu que va posar el club al caire del precipici.