La fugida de talent del Barça es multiplica en diverses àrees que res tenen a veure les unes amb les altres: no tothom està còmode treballant a l’empresa familiar de Joan Laporta. N’hi ha que marxen tips d’ingerències de persones externes a l’estructura professional de l’entitat i altres marxen alleujats per poder exercir sense suportar decisions en les quals no creuen. Una de les sortides més rellevants, per influència i significat, és la de l’arquitecte del salt de gegant farcit d’èxits del Barça femení. El buit que deixa Markel Zubizarreta, sense un recanvi pensat malgrat que feia mesos que es mastegava el seu adeu, obre un escenari ple d’interrogants. ¿És possible créixer encara més en un club econòmicament tan inestable? ¿El projecte continuarà sent sòlid per mantenir una generació irrepetible i evolucionar-la?
El substitut de Markel no pot ser una peça escollida a l’atzar –ni tampoc es pot deixar vacant–, perquè la temporada és estratègicament clau: 9 de les 22 jugadores acaben contracte al juny i també té la mateixa caducitat el vincle de l’entrenador, Jonatan Giráldez. El que ha precedit la seva sortida, ni que sigui simbòlicament, no és un bon símptoma: amb l’arribada de Deco com a màxim responsable de l’àrea de futbol i la pertinent reestructuració, no s’ha considerat el femení com a part d’un organigrama en què només tenen cabuda els homes. Des que la junta de Laporta va heretar un femení candidat a la Champions –segurament, l’única cosa bona del llegat de Bartomeu–, ha sabut aprofitar l’embranzida omplint el Camp Nou i ha seguit impulsant amb encert una locomotora que ja anava a tota velocitat. Ara és el moment de prendre la decisió més important.
La gestió interna postadeu de Markel demostrarà fins a quin punt el Barça femení és una prioritat real per al president, centrat com està en resoldre a cops d’aval els problemes amb el fair play. Reforçar el masculí per tornar-lo a l’Olimp en què ara mateix hi ha precisament Alexia i companyia és la recepta autoimposada per aconseguir, d’una vegada per totes, la utopia de la recuperació econòmica. En aquest camí en què, palanques al marge, no s’ha recuperat el nivell d’ingressos prepandèmia, les retallades de les seccions no han afectat el femení –de moment–. Seria una llàstima que, a partir de la desaparició de l’arquitecte, ara es comencés a desmembrar una bandera extraordinària que el Barça ha portat amb orgull des del 2015. Aquestes futbolistes es mereixen que el club no s’equivoqui.
