Poder per a Deco… i solitud per a Xavi?

Al Barça, res és net com una patena des de fa molts anys. La novetat és que algú com Anderson Deco, que fins fa cinc minuts era representant de Raphinha, pot ser-ne el director esportiu sense que signifiqui cap conflicte d’interessos. A ningú li cau la cara de vergonya perquè ja se n’han vist de tots colors: a Robert Fernández, Bartomeu va fitxar-lo com a secretari tècnic perquè a l’exdirectiu Javier Bordas li va fer gràcia en un sopar, i Laporta va contractar l’avesat Mateu Alemany com a director de futbol malgrat haver estat, quan encara era al València, un dels executors de l’intercanvi Neto-Cillessen que li va servir per exemplificar la desastrosa herència dels gestors anteriors. Ara és el torn d’un exjugador coetani de Xavi, amic de Laporta i del seu excunyat Alejandro Echevarría, deixeble del superagent Jorge Mendes i debutant en el càrrec.

Aquest aterratge amb plens poders per “marcar la filosofia esportiva”, s’ha de llegir com un nou cop de Laporta per enfortir, encara més, el seu nucli dur de confiança: un modus operandi que no s’ha de fer estrany veient la llista de víctimes deslleials i incorporacions amigues. Mateu Alemany va quedar tocat de mort al maig després de la infidelitat fugaç amb l’Aston Villa i el president ja li va posar la creu donant-li la benvinguda clandestina a Deco amb una convivència antinatural. El títol cavalleresc del balear, però, no tenia una data de caducitat oficial i ningú –ni el cos tècnic ni la majoria de directius– s’esperava l’anunci sobtat de la guillotina a mitjans d’agost. La versió oficial és que ja al maig va quedar acordada “la desvinculació de les seves responsabilitats un cop finalitzat l’actual mercat de fitxatges”. Ah, d’acord.

El compte enrere cap a l’1 de setembre ressona com en una pel·lícula de suspens i a Mateu, l’home dels equilibris del fair play, l’han desarmat a ulls de tothom. Amb les inscripcions pendents encarrilades i Dembélé empaquetat, la sensació pot ser de feina feta, però ara venen decisions importants per rematar-la: el futur d’Ansu –a qui Mendes està movent per guanyar uns calerons–; l’arribada del lateral dret, llargament pretès per Xavi, Joao Cancelo –també de la cartera de Mendes–, i la insistència del mateix superagent per portar Joao Felix –que sempre ha seduït Laporta, però no pas Xavi–. El que passi aquests dies vinents ens donarà pistes de com queden repartits els nous equilibris de poder al Barça i fins a quin punt l’entrenador està més sol ara que no pas fa unes setmanes.