La decisió que hauria pogut canviar el futur de Pau Cubarsí

Barcelona"Estem convençuts que és un futbolista per fer carrera al primer equip". Aquesta sentència, procedent del vestidor del Barça, correspon a finals de gener. Llavors, Pau Cubarsí tot just acumulava un parell d'actuacions amb el primer equip. Encara no havia complert els 17 anys i havia irromput per la porta gran debutant a la Copa contra l'Unionistas de Salamanca i sent titular en la sempre complicada visita al Benito Villamarín. Un mes i mig després, el central català no només s'ha estrenat a la Lliga de Campions, sinó que va ser escollit com el millor futbolista del partit contra el Nàpols.

Ni ell mateix s'ho creia quan va rebre el trofeu que l'acreditava com l'MVP de mans d'Alejandro Balde i de la resta dels seus companys. Es pensava que li estaven fent una broma. Però res del que envolta Pau Cubarsí és cap broma. "Quan té la pilota Cubarsí, les meves pulsacions no pugen. Aquest seria el resum. Estic tranquil que tingui la pilota un nano de 17 anys. Això no té preu. Pot estar pressionat pel rival, però sempre escull la millor opció. També quan ha de jugar directe ho fa amb sentit", es va desfer en elogis Xavi Hernández cap al seu futbolista. "Hem passat de la pressió a l'ambició", havia dit, pocs minuts abans, un somrient Cubarsí.

El central d'Estanyol, un petit poble que correspon al municipi de Bescanó on el seu pare regenta una fusteria, fa temps que és un dels assenyalats del planter. Procedent de les categories inferiors del Girona, va aterrar al planter blaugrana l'estiu del 2018, que llavors estava comandat per Jordi Roura i Aureli Altimira. Va arribar-hi per jugar a l'aleví, tot i que ben aviat seria habitual veure'l tenir minuts en categories superiors, com per exemple quan reforçava el juvenil B malgrat ser cadet. La seva projecció era ben seguida pels tècnics i responsables de La Masia, però també per altres equips capdavanters del continent, especialment de la Premier League.

El Manchester City va ser un dels clubs que s'hi va interessar, però no l'únic. L'estiu passat finalitzava el seu contracte i s'havia de renovar abans del 30 de juny si el Barça no volia deixar-lo escapar lliure cap a Anglaterra. Segons sostenen fonts del club blaugrana, atesa la normativa anglesa vigent des del Brexit –que no permet fitxar menors de 18 anys–, si finalment Cubarsí hagués fet les maletes cap al City, una de les opcions que es considerava era cedir-lo al Girona. El més probable és que hauria començat foguejant-se al filial de l'entitat blanc-i-vermella, club al qual ja s'havia format de petit abans de fitxar pel Barça.

Pau Cubarsí, per la seva banda, ho tenia força clar: volia continuar vestint de blaugrana. Calia, però, negociar l'ampliació del vincle amb els seus representants. Conscients que l'aposta econòmica del Barça seria inferior a les procedents dels clubs de la Premier League, el que s'havia de discutir era el seu full de ruta esportiu dins de l'entitat blaugrana. Transmetre al jugador i al seu entorn que era una peça important dins del club.

La intervenció d'Òscar Hernández

Aquí va entrar la figura d'Òscar Hernández, segon entrenador del primer equip i germà de Xavi. Al juny va ser alertat pels coordinadors del planter, Zigor Alesanco i Toni Hernández, que Cubarsí, un dels futbolistes amb projecció d'arribar al primer equip, podia quedar lliure a finals de mes. Va decidir intervenir i va demanar el seu telèfon per trucar personalment al futbolista i transmetre-li la confiança que, tant ell com Xavi, tenien en la seva projecció com a blaugrana.

Per segellar la seva renovació per tres anys més (el màxim que permet la normativa de la UEFA per als futbolistes menors de 18 anys), club, coordinadors del futbol base i representants del jugador van arribar a l'acord que saltaria directament del juvenil B al filial dirigit per Rafa Márquez. A més, alternaria part de la pretemporada del Barça Atlètic amb entrenaments amb el primer equip.

Amb l'inici de la competició oficial, va estar en dinàmica del filial fins a finals de l'any passat, perdent-se alguns partits al novembre per la seva presència en el Mundial sub-17, en què Espanya va caure als quarts de final. Malgrat seguir sota les ordres de Rafa Márquez fins al desembre, durant aquell mes ja es va convertir en un habitual en les convocatòries del primer equip. El 18 de gener debutava a Salamanca i, des de llavors, la seva figura només ha fet que créixer. Aquest divendres té moltes opcions de ser convocat per la selecció espanyola absoluta. La Masia, un cop més, torna a brillar.