Els danys col·laterals del "lideratge fort" de Joan Laporta

Barcelona"El Barça necessita un lideratge fort. Que el president i la junta s’arremanguin i marquin les línies d’actuació". Més que una promesa electoral, aquesta frase de Joan Laporta a l'entrevista que va concedir a l'ARA durant la campanya era un avís per a navegants. L'actual mandatari blaugrana no va amagar el seu presidencialisme abans de tornar a la llotja del Camp Nou. És més, el considerava com una virtut imprescindible en temps de dificultats al club. Onze mesos i escaig de la seva folgada victòria a les urnes, el relat dels fets reforça aquesta condició, començant per l'afany gairebé exclusiu que l'advocat català dedica en l'exercici d'unes funcions per les quals, per manament estatutari, no cobra ni un euro. Tant ell com el vicepresident Rafa Yuste, expliquen des d'Arístides Maillol, es passen hores i hores treballant a les dependències del club, cosa que sorprèn tant els empleats de l'entitat com alguns companys de junta, sobretot els que fan mans i mànigues per conciliar les seves feines amb les obligacions que tenen com a directius.

Laporta no va amagar el seu presidencialisme en la cursa per recuperar el tron blaugrana i tampoc ho ha fet durant el primer any de mandat, malgrat els contrapesos que ha tingut, voluntàriament i involuntàriament, a la seva vora. Un dels més importants, involuntari alhora que peremptori, va ser l'aval de 124 milions per poder dirigir el Barça, una condició que va estar a punt de provocar una repetició electoral. Els milions de José Elías (Audax) i Jaume Roures (Mediapro) van evitar el despropòsit. Ara, després del canvi a la llei de l'esport que Florentino Pérez ha ajudat a accelerar, l'aval ha passat a ser de zero. I, a l'espera que la directiva proposi a l'assemblea quina garantia serà exigible en un futur, Laporta s'ha tret de sobre una pressió que el limitava per manar, tal com es va demostrar l'estiu passat, quan va haver de renunciar a la renovació de Messi, la seva gran arma electoral, perquè el van convèncer que no era factible amb el club en fallida ni tampoc acceptant abraçar-se als termes de l'acord amb el fons CVC que oferia Tebas.

Aquell terratrèmol no s'entén sense la pressió de l'aval, del qual penja la vicepresidència econòmica d'Eduard Romeu, erigida aquests mesos en un contrapès necessari a la directiva, on abunden els perfils que no qüestionen gaire el criteri de Laporta. Romeu, solució d'urgència per cobrir el contrapès original —Jaume Giró, que va plegar abans de la presa de possessió per diferències insalvables amb el president electe durant l'estructuració de l'aval—, va fer-se imprescindible en la negociació de l'operació amb Goldman Sachs per renegociar el deute de la institució. En aquest procés ja va formar tàndem amb Ferran Reverter, que va deixar el gegant alemany MediaMarkt per convertir-se en CEO del Barça i dimarts va anunciar oficialment la seva renúncia per discrepàncies profundes amb Laporta. No ha durat ni un any al càrrec, però fonts coneixedores del dia a dia al Camp Nou no se sorprenen amb la prematuritat de la decisió: "Era impossible que un professional amb el seu talent, coneixement i honestedat seguís gaire més temps". La negociació dels serrells de l'acord amb Spotify, que està a punt per a l'anunci, ha sigut l'última prova del seu desacord amb el model de gestió, que no de propietat, del Barça actual.

Laporta no vol una sagnia

Deslliurat de la pressió de l'aval, el "lideratge fort" de Laporta té més camp per córrer després de la sortida de Reverter, que desperta certa inquietud en determinats sectors del club pel que significa la pèrdua en si i també perquè pot provocar més dimissions. En aquest sentit, segons ha pogut confirmar l'ARA, el president i el seu nucli dur han fet esforços perquè Josep Maria Albert, excompany de Reverter a MediaMarkt, no marxés. També hi ha inquietud envers la figura de Romeu, molt pròxima al CEO i respectada a la cúpula malgrat el decaïment de l'aval que l'empoderava. El també vicepresident d'Audax, però, no té previst renunciar a curt termini, però sap que Laporta ara tindrà menys resistència si li vol retirar certes atribucions. Amb tot, el mandatari vol estabilitat mentre busca un nou CEO i evitar que l'adeu de Reverter tingui més rèpliques.

Aquest desig igualment entronca amb el principal home fort en matèria esportiva del Barça, Mateu Alemany, que també mantenia una excel·lent sintonia professional amb Reverter. "Són els dos pilars executius del club i ara n'ha caigut un", expliquen des de Sant Joan Despí a aquest diari. "En aquests moments no hi ha inquietud, però a finals de temporada ja ho veurem", afegeixen amb preocupació en relació al director de futbol, peça clau en els moviments de mercat dels últims mesos i en els equilibris amb la massa salarial. Alemany és una aposta personal de Laporta, però aquests mesos ha tingut problemes per defensar el seu punt de vista, apunten des de la Joan Gamper, "perquè el president té molta gent al seu voltant entre agents, directius i altres persones". En aquest sentit, diuen, la pressió de la junta i el seu entorn sobre algunes decisions esportives pesa fins i tot més que amb l'anterior govern. Tot i això, el mallorquí va fer valer el seu escepticisme en relació a la renovació de Messi i va silenciar les veus internes i externes que demanaven la venda d'Ansu Fati per poder garantir la continuïtat de l'argentí. Ara se l'ha temptejat informalment perquè ocupi la posició de Reverter, però de moment la seva vocació és només esportiva.