Dues solucions per evitar que Dani Olmo marxi lliure del Barça

BarcelonaLes corredisses per inscriure jugadors són una tradició al Barça des que el club va coquetejar amb la fallida arran de la davallada d'ingressos ordinaris per culpa del coronavirus. Només l'estiu de les palanques –el del 2022– va aportar una mica d'oxigen al club, que encara avui pateix els efectes d'haver inflat les pèrdues de l'exercici 2020-2021 –el de la transició Bartomeu-Laporta– i d'haver signat una operació financera –Barça Vision– marcada per les falses expectatives i els impagaments. A les portes del 2025, qui encarna aquest desfici és Dani Olmo, el fitxatge estrella de l'estiu passat, i també Pau Víctor, que ha passat de ser la gran sensació de la pretemporada a tenir un paper molt secundari a l'ombra de Robert Lewandowski.

Olmo ha pogut disputar la primera volta de la Lliga gràcies als quatre mesos de baixa que, segons un informe mèdic validat per la patronal, ha necessitat Andreas Christensen per recuperar-se d'una lesió persistent a l'Aquil·les. L'absència de llarga durada del central danès, que ara està a prop de reaparèixer, va permetre al Barça inscriure el mitjapunta egarenc fins al 31 de desembre després de perdre's les dues primeres jornades de competició. La solució heterodoxa, per tant, venç la setmana que ve, i el club, que continua excedit en termes de fair play financer malgrat el nou contracte amb Nike, necessita alternatives per evitar que Olmo, fitxat del Leipzig per més de 50 milions d'euros, es quedi amb un pam de nas i pugui marxar lliure, que és una opció que el seu contracte preveu en última instància.

La primera via per normalitzar la situació passa pel jutjat mercantil número 10 de Barcelona, al qual el Barça ha recorregut emparant-se en els drets d'Olmo com a treballador per compte d'altri. Els serveis jurídics de l'entitat blaugrana, liderats per Pere Lluís Mellado, defensen que el jugador no pot fer la seva feina per culpa de la fèrria normativa de control econòmic de la Lliga, que només va permetre la inscripció parcial del mitjapunta perquè té un contracte fins al 2030, més de 50 milions per amortitzar i uns emoluments que el col·loquen en la part alta de l'escala salarial de la plantilla. A banda, la patronal impedeix al Barça fer servir el fair play que genera la baixa de llarga durada de Marc-André ter Stegen perquè entén que el buit de l'alemany ja està cobert amb Wojciech Szczęsny encara que el porter polonès cobri força menys.

El recurs del tribunal mercantil ja va funcionar fa un temps per regularitzar la situació de Pablo Gavi, que actualment encara competeix gràcies a una cautelar. En aquell cas, la Lliga no va comparèixer en el litigi i es va limitar a acatar el veredicte del jutge. En canvi, ara sí que s'ha mogut, a instàncies del magistrat, per argumentar la seva posició. Ho va fer el dilluns 23 de desembre. En principi, aquest divendres dia 27 s'espera una resolució del cas. Olmo i el seu entorn van ser informats de la situació a través de representants del Barça i són optimismes que tot se solucioni. També saben que hi ha un pla B en cas que la via judicial no surti bé arran de les explicacions de la patronal.

La pressió de tres clubs perquè la Lliga no faci més concessions

Aquesta alternativa passa per una operació que el club ha cuinat les últimes setmanes amb un inversor de Qatar. Segons ja va explicar l'ARA, el president Laporta i el director financer blaugrana, Manel del Río, van negociar amb aquest propòsit presencialment a l'emirat àrab. L'objecte d'aquest pla és el negoci de les llotges vip del nou Camp Nou, part dels ingressos de les quals serien avançats per aquest soci. L'operació reportaria entre 150 i 200 milions a curt termini a l'entitat, que agafaria oxigen per resoldre el sidral amb Olmo i Pau Víctor. A canvi, el Barça estaria venent més patrimoni a tercers i hauria de revisar les condicions del crèdit per a la reforma de l'estadi, que preveu la devolució del capital en part gràcies als productes vip.

Si la via judicial no prospera i l'alternativa de les llotges vip no està prou madura, sempre queda l'opció dels avals, que és la que Laporta va fer servir amb Kounde l'estiu del 2022 i amb els Joaos el del 2023. El problema d'això és que queden cada cop menys directius disposats a arriscar el seu patrimoni per inscriure futbolistes. De fet, quan el mandatari els ha demanat ajuda en aquest sentit, hi ha hagut tensions a la junta.

Sigui com sigui, i sempre segons els arguments del Barça, aquestes solucions s'exploren després que la Lliga canviés de criteri amb relació a la prima de renovació del contracte amb Nike. En l'última assemblea, Laporta va dir que la patronal li va garantir que el club tornaria a la normalitat amb els més de 150 milions d'euros que el gegant de Portland ha pagat per ampliar el compromís fins al 2038 (ara, aquesta quantitat s'ha de prorratejar en els anys corresponents). Amb la boca més petita, el dirigent blaugrana acusa tres clubs de la Lliga de frenar les concessions per part de l'òrgan que presideix Javier Tebas: l'Athletic de Bilbao, l'Atlètic de Madrid i el Sevilla.