Dani Alves com a símptoma

Explicava divendres el periodista Oriol Domènech al programa Onze que Dani Alves ha aprofitat una visita a Barcelona per oferir-se al Barça de cara al mercat d’hivern, ara que s’ha desvinculat del São Paulo per problemes d’impagaments. I, tot i que el club assegura que, ara per ara, no entra als seus plans repescar el brasiler, em sembla simptomàtic de com de fotuts ens veuen des de fora perquè un futbolista de 38 anys pensi que encara pot ser útil per a la causa blaugrana.

Que consti que considero Alves una peça fonamental del millor Barça de la història, a l’altura de Xavi, Iniesta i la resta d’escuders de luxe que va tenir Messi. Que no tinc dubtes que cap dels que han passat per la seva demarcació des que va marxar no li arriba al melic, i que la seva capacitat per continuar recollint títols allà on ha estat —l’últim, l’or olímpic a Tòquio aquest mateix estiu— testimonia que no s’ha cansat de competir. I així i tot, celebro la resposta negativa del Barça. Perquè Alves, que sí que va detectar l’inici de la decadència per marxar a temps, forma part d’un passat enyoradíssim que ha de quedar així.

Dit això, admeto que al brasiler no li falta raó quan argumenta, en una entrevista al diari Sport, que no es pot pretendre que els joves, per més potencial que apuntin i per més que ens il·lusionin, carreguin amb la responsabilitat del Barça quan encara no estan madurs. Alves parla d’una necessària mescla de veterania i joventut que vagi agafant el timó de manera natural, però la realitat és que al Barça d’ara, com a mínim el que va marxar a l’aturada amb dues derrotes consecutives sense donar senyals de vida, no fa la impressió que ningú tiri del carro. I el que no diu Alves, però ja ho dic jo, és que ningú en l’actual equip manifesta tenir el gen guanyador del brasiler.

Tampoc l’entrenador, que ha viscut a recer les dues setmanes posteriors a la ratificació de Laporta i mentre el focus es desplaçava al drama econòmic, a les justificacions vergonyoses de Bartomeu i a la vital assemblea d'aquest diumenge. Quan li pregunten a Koeman quins arguments ens han de fer pensar que el Barça encara una setmana crucial amb millores respecte del que vam veure abans de l’aturada, ell respon amb una colla de vaguetats, rebutja la comparació —que no el deixa bé— amb la selecció espanyola, però expressa la convicció gens fonamentada —i que no tenia quan es veia destituït— que poden aspirar a la Lliga un cop es vagin recuperant els lesionats. Un d'ells és Agüero, que no té gaire més present que Dani Alves. I així estem.