El retorn de Dani Alves, un descarat "dins i fora del camp"

BarcelonaEn el seu primer partit amb el Sevilla, un amistós, l'àrbitre va xiular una falta a la frontal. I Dani Alves (Juazeiro, 1983), acabat de desembarcar a Europa, "va agafar la pilota i la va fotre per l'escaire". "Allà ja va demostrar la seva personalitat, per dir «La xuto jo», i la seva qualitat", diu el director esportiu del Sevilla, Monchi. Ja amb un test negatiu després de passar el covid-19, Alves es troba a les portes del redebut amb el Barça, partit que podria ser el de Linares si finalment és inscrit el mateix dia del partit, tal com el club creu que podrà fer. I Monchi recorda que, amb el brasiler, el Sevilla va fitxar "un projecte, un talent emergent amb una pinta magnífica, tot i que va necessitar un temps per quallar perquè es van haver de llimar els defectes tàctics lògics en un jove sud-americà". "Li va costar, però el seu talent va fer que a poc a poc anés guanyant rigor dins d'aquesta anarquia que mai ha perdut i va anar creixent de forma exponencial", destaca Monchi, sobre el jugador amb més títols de la història: un Alves fitxat pel Sevilla per 850.000 euros l'any 2004 i traspassat al Barça per 35,5 milions l'any 2008.

Una altra de les persones clau en el camí d'Alves és Joaquín Caparrós, el primer tècnic del Sevilla: "Sent un desconegut, i molt jovenet [19], va arribar a un continent i un futbol totalment diferents a mitja temporada, i, esclar, no va ser arribar i triomfar, però teníem confiança en ell perquè sabíem que seria un jugador important. Veiem un noi amb molta projecció i molt talent i amb un caràcter descarat, a dins i a fora del camp, i guanyador". "Sempre volia guanyar. Era, i és, un animal de la competició. Era un luxe tenir-lo, una gozada", admet Caparrós. A Sevilla encara recorden la intensitat que Alves posava en cada entrenament. "Després dels partits els que havien jugat feien treball de recuperació, però ell sempre volia entrenar-se normal. Jo li deia que dimecres o diumenge tornaria a jugar, però ell hi insistia. I s'entrenava al 100%, amb més intensitat que els que no havien jugat. Els companys se sorprenien de la seva intensitat. És competitiu al màxim. Ell sempre vol ser el primer: tant quan s'ha de fer ambient al vestidor i ser divertit com, sobretot, a l'hora d'entrenar-se", subratlla Caparrós.

L'ambició i el talent d'Alves van alimentar la fe de Caparrós i Monchi en ell: fins al punt d'acabar donant-li la plaça d'extracomunitari que estava reservada al centrecampista mexicà Gerardo Torrado, un dels dos únics sevillistes que van jugar el Mundial del 2022. "Ens van caure molts cops, i en alguns moments el camp fins i tot va cridar el nom de Torrado com a símbol per protestar perquè l'equip no anava bé, tot i que avui no crec que hi hagi cap sevillista que no estigui d'acord amb aquella decisió", destaca Monchi. Tot i admetre que el Sevilla "mai" ha pensat en una segona etapa d'Alves al Pizjuán, també afirma que "pot aportar molt, tant al camp com al vestuari: pot ser un gran mestre per ensinistrar gent com Pedri, Ansu, Gavi, Nico o Abde amb la seva il·lusió, les seves ganes, la seva experiència i el seu caràcter competitiu".

En la mateixa línia, Jordi Roura, extècnic del Barça, apunta que "el Dani Alves de 38 anys no és el de 25, evidentment, però el que no ha canviat és el tarannà, el positivisme i l'optimisme, el bon rotllo, la valentia, la personalitat i, sobretot, el caràcter competitiu, i pot ajudar moltíssim els joves a entendre què és aquest club, què suposa jugar en aquest club". "El seu fitxatge serà un encert, perquè, al marge del que pugui aportar esportivament, pot ser molt important i beneficiós en un equip tan i tan jove, carregat de nanos de 17, 18, 19 o 20 anys fins al punt que podria ser perfectament un juvenil", argumenta Roura, que recorda "un jugador extraordinari físicament i tècnicament que abastava moltíssim terreny i que ens donava molta riquesa perquè ens oferia moltíssimes solucions tàctiques ofensivament i defensivament". A més, Roura afirma que, "amb un equip tan jovenet, més subjecte a alts i baixos", el caràcter i l'experiència d'Alves poden ajudar molt el vestidor i els joves en moments durs.

En aquest sentit, Marc Muniesa era també un adolescent quan va fer el salt al primer equip, just en el primer curs d'Alves al Barça (08-09), i des de Qatar recorda: "Quan arribes, sent un nen, estàs una mica atemorit, cagat, nerviós, i ell era un tio proper i catxondo, sempre de broma i amb un somriure, dels que ajuden". "Té una qualitat espectacular. Li enviaves un meló i et tornava la pilota al primer toc. Recordo molt la magnífica connexió que tenia amb el Leo [Messi]. El Leo ha tingut molts companys i molt bons, però amb l'Alves es buscaven molt. I això no li he vist fer amb ningú més: molts busquen el Leo, però la manera com el Leo buscava l'Alves et demostra el futbolista que era i que és", diu Muniesa. A més, destaca: "És un líder no pel que diu, sinó per la intensitat que posa en tot. Als entrenaments, si te n'anaves d'ell al cap de mig segon ja el tornaves a tenir a sobre. Era molt pesat en aquest sentit, i segur que els joves ja s'estan amarant de la seva actitud, de les seves ganes de competir i de guanyar sempre. Potser és el millor lateral dret de la història del Barça, i per això ha costat tant temps trobar un substitut, un lateral dret com ell".

Abans d'acomiadar-se, Caparrós, pare futbolístic d'Alves, assegura: "Qui es pensi que ve exclusivament per omplir i fer bon ambient al vestidor està totalment equivocat i no el coneix. Serà el més exigent. Insisteixo: no ha anat a Barcelona de passeig, sinó perquè vol ajudar el Barça i tirar del carro en moments difícils i perquè té entre cella i cella anar al Mundial, després de guanyar les Olimpíades a l'estiu. I quan tots els nois vegin que és el primer d'arribar a entrenar-se i l'últim de marxar el seguiran".