D'una conversa a un vídeo viral: els comiats de les llegendes del Barça

BarcelonaQue difícil és acomiadar-se. Gerard Piqué, que sempre ha volgut controlar el seu destí, va decidir fer servir les xarxes socials amb un emotiu vídeo que havia preparat amb la gent de la seva empresa, Kosmos, fa mesos. El central volia tenir el vídeo preparat per quan arribés el moment i, de fet, ja fa mesos havia compartit a les xarxes socials alguns dels vells vídeos digitalitzats on apareix ell vestit de blaugrana amb 4 anys. Vídeos que anava preparant per quan arribés el dia de dir que ho deixa. No ho va dir als seus companys un dia abans, en el sopar de germanor a Can Ferran. Sabia que avui en dia les notícies volen i es filtren. I Piqué, tal com havia fet quan va anunciar al món que festejava amb Shakira, volia ser ell qui s’encarregués de donar les notícies. El seu vídeo, de fet, s'ha convertit ja en un dels continguts en llengua catalana més vistos arreu del món de la història.

El Barça ha acomiadat els seus herois de mil formes. I no sempre han escollit ells la forma de marxar, ja que a vegades era la directiva qui prenia la paraula, com en el cas de Maradona. Dels vells comunicats en teletips, a un vídeo a internet. Del blanc i negre als colors, però amb la mateixa essència barcelonista, un club on la relació entre els despatxos i el vestidor no sempre han estat fàcils. Tots els grans mites del club s’han acomiadat amb un cert regust amarg, ja que costa molt gestionar el final de la carrera d'esportistes que han donat tant, però que han de marxar. Petites ferides que el temps cura. La nova generació, però, sembla haver après alguna cosa del passat: si pots acomiadar-te garantint-te el comiat del Camp Nou ple, millor. Són moments únics que no tots els grans noms del barcelonisme han tingut. Piqué, com van fer fa poc Xavi i Iniesta, s’acomiada garantint-se tenir un dia de glòria a l’estadi. La major part de mites del barcelonisme havien seguit fins ara un mateix guió: conversa amb la directiva primer, amb els companys de vestidor després i organitzar una roda de premsa per fer oficial el que tothom ja s’imaginava. Piqué, que sempre ha mostrat interès en les noves formes de comunicar-se, ha optat per seguir un camí diferent. David Saura, extreballador del Barça especialista en xarxes, explica que “entre les publicacions de Piqué i les del club, la xifra de visualitzacions se situa en 65 milions en només 16 hores. En un parell o tres de dies, és probable que pugui arribar als 100 milions”.

Kubala, un doble comiat

Els comiats expliquen les èpoques en què passen i la personalitat dels protagonistes. Quan Samitier va decidir marxar al Madrid el 1933 emprenyat amb la directiva, va fer-ho parlant personalment amb la premsa a la porta de les oficines del club, per exemple. El gran Ladislau Kubala, un home passional amb un punt innocent, no va controlar el missatge. Ja abans de la primera final de la Copa d’Europa jugada pel Barça, el 31 de maig del 1961 a Berna, la ciutat sabia que l’hongarès pensava penjar les botes. Però entre la final, perduda, i que una setmana més tard hi havia eleccions a la presidència del club, es va anar posposant l’oficialitat del comiat, que arribaria a la primera reunió de la junta directiva presidida per Enric Llaudet. La retirada es confirmava el mateix dia que era escollit com a director de l’escola de futbol del Barça i es pactava fer un partit d’homenatge el 30 de juny. Kubala, però, acabaria poc després fent d’entrenador del primer equip blaugrana i, molest pel tracte de la directiva, marxaria a l’Espanyol per recuperar la seva carrera de futbolista uns mesos, decisió que va comunicar a la premsa al carrer, fora del Camp Nou, quan se n'anava emprenyat. Eren altres temps.

Guardiola, un comiat solitari

Pep Guardiola, per la seva bada, va ser dels primers a escollir acomiadar-se en una roda de premsa dient ell mateix les paraules que tant mal feia pronunciar, en lloc de deixar que fos un comunicat del club qui donés les notícies. Era l’abril del 2001 i la relació del llavors jugador amb més títols al Barça amb la directiva de Joan Gaspart era dolenta. El futbolista de Santpedor, després de parlar-ho amb els seus pares i alguns amics, va comunicar-ho al president en una reunió. L’endemà al matí, abans de l’entrenament al camp que hi havia abans al costat de la vella Masia, al Camp Nou, va reunir els seus companys per donar la notícia. La premsa, present a pocs metres, va entendre que alguna cosa passava quan es va saber que el migcampista parlaria en roda de premsa en una sala on no havia parlat mai i que estava reservada als entrenadors, fins llavors. "Vaig arribar amb 13 anys, ara en tinc 30 i soc pare de família. La carrera se m'esmuny entre els dits i vull acabar-la a l'estranger coneixent nous països, noves cultures i noves Lligues", va dir en una roda de premsa on va aparèixer de forma simbòlica tot sol, sense ningú de la directiva. Gaspart era a l’estranger de viatge, aquell matí. "És una cosa meditada des de fa temps. I quan poso les coses a la balança i veig el que em queda per descobrir i per ensenyar del que he après aquí, em decanto per aquesta decisió. No era fàcil triar el moment per anunciar-ho. Al Barça sempre hi ha notícies i partits cada tres dies. Però he de començar a pensar ja en el meu futur”, diria Guardiola. Tenia raó. Costa molt, escollir el moment.

Puyol, Xavi i Iniesta, en roda de premsa

Carles Puyol, per la seva banda, va escollir anunciar-ho en una roda de premsa el març del 2014. Ja feia mesos que hi havia informacions relatives al seu futur, ja que patia lesions i no podia recuperar el seu millor nivell de joc. Faltava, però, la confirmació oficial, i quan el club va anunciar per sorpresa una roda de premsa del capità just abans de l'entrenament a la ciutat esportiva, tothom va entendre el motiu. Gerard Piqué va ser-hi, a la primera fila. “Després de les dues últimes operacions tan agressives m'està costant molt recuperar el nivell que jo m'exigeixo per continuar aquí. Més del que jo em pensava i molt més del que em van dir els cirurgians”, va comentar, fent referència a la lesió al genoll dret que l'any anterior ja l'havia tingut set mesos sense poder jugar. Puyol no va acceptar llavors preguntes, però sí que les va admetre en un acte oficial a finals de temporada.

Andrés Iniesta i Xavi Hernández tampoc van poder amagar gaire temps que meditaven deixar el club. A diferència de Piqué i Guardiola, el seu comiat no va sorprendre. Xavi, de fet, ja havia comunicat a alguns amics que deixava el club el 2014, però Luis Enrique el va convèncer per seguir un any més. I va ser un encert, ja que va permetre al terrassenc plegar després de guanyar el triplet, amb la Champions de Berlín del 2015. Poc abans de la final contra la Juve, Xavi va organitzar una roda de premsa a la Ciutat Esportiva per explicar el que tothom ja sabia. “M'agradaria confirmar la meva sortida del Barça. És una decisió definitiva, difícil, i ho vaig consensuar amb la meva dona, la meva família i la meva gent. Em causa nostàlgia, però és el moment de marxar. Crec que vaig fer bé de quedar-me aquesta temporada”, va dir, acompanyat del president Josep Maria Bartomeu, que va parlar després. Xavi va rebre un homenatge en el partit de l'última jornada de lliga al Camp Nou, per descomptat. En el cas d’Iniesta va ser a finals d’abril del 2018, quan va arribar a la Ciutat Esportiva per anunciar al club el que ja esperaven. “Ara ja ho podeu comunicar”, va dir Iniesta al matí als treballadors del club. I automàticament ells van posar en marxa la maquinària que ja feia dies que estava preparada. D’entrada, una conferència de premsa amb centenars de periodistes i tots els seus companys presents. I després, homenatge al Camp Nou el dia del darrer partit de lliga. “És una decisió molt meditada, molt valorada, molt pensada a escala personal i familiar. Després de 22 anys aquí sé què significa ser jugador d’aquest equip. Conec l’exigència i la responsabilitat de ser capità. Sent honest amb mi mateix i amb el club que m’ho ha donat tot entenc que la meva etapa acaba aquest any”, va dir.

El darrer comiat va ser el pitjor de tots. El que més mal va fer, amb les llàgrimes de Lionel Messi. Un comiat dur, ja que l’argentí volia seguir. I la directiva també hauria preferit que el comunicat que van fer fos per dir que renovava, però la situació econòmica no ho va permetre. Messi va acabar plorant en una roda de premsa que no hauria volgut fer, sense controlar el seu destí. Piqué sí que l'ha controlat, i ho ha fet tornant a demostrar que és una persona diferent. Un comiat diferent del dels anteriors mites del barcelonisme.