La culpa de tot la té De Jong

Alguns no ho recordaran, però el fitxatge de Frenkie de Jong, igual que el de Philippe Coutinho, va generar bastant consens entre el barcelonisme. Com que eren temps en què el fair play financer no s'estudiava a les redaccions de la ciutat, l'aposta de Josep Maria Bartomeu i companyia per reclutar un jove i vigorós migcampista pel qual sospirava tot Europa no va despertar gaires crítiques. Al contrari. Calia començar a preparar el relleu de Sergio Busquets, que ja passava de la trentena, i es va aplaudir que el Barça millorés l'oferta per espantar l'interès del PSG, que també volia fitxar el llavors futbolista de l'Ajax, l'escola en què es va iniciar Johan Cruyff. Sobre el paper, el pla tenia poques fissures.

Cinc anys i mig després, no és cap novetat dir que De Jong no ha sigut el creador de joc que esperàvem. També és un fet que el seu contracte, diferit i ampliat per Bartomeu abans de dimitir, forada els comptes del Barça sense que això s'hagi traduït en rendiment. Tot plegat ha convertit el neerlandès en l'encarnació perfecta de l'herència que Joan Laporta gestiona des que va guanyar les eleccions. No és casual que Mateu Alemany intentés col·locar-lo al Manchester United fa dos estius per poder aspirar a fitxar Bernardo Silva. I tampoc és sorprenent que el futbolista eviti deixar un club que li assegura un bon sou fins al 2026. Fora de Barcelona, la ciutat en què ha nascut el seu fill, fa més fred del que sembla.

L'actitud conservadora de De Jong és criticable perquè torna a demostrar que, en el futbol, els diners ho són quasi tot. També s'entén que el laportisme incondicional dispari contra una aposta que va fer Bartomeu i que està pagant la junta a la qual dona suport. Però una cosa és lamentar que el neerlandès cobri molt per jugar poc (ara encara menys, perquè està lesionat i ja veurem quan torna), i una altra de molt diferent carregar-li també el mort de la sortida per la porta del darrere d'İlkay Gündoğan per inscriure Dani Olmo, una decisió que només és fruit de la improvisació. Per no parlar dels que encara creuen que De Jong cobra més que Lewandowski només perquè un el va fitxar Bartomeu i l'altre el va contractar Laporta.

Més dades i menys relat. I sobretot més autocrítica. No perquè De Jong tingui una fitxa alta, estigui lesionat i no vulgui marxar se’l pot declarar culpable de tots els mals del Barça. No va ser ell qui va fitxar Vitor Roque a preu d’or ni qui va firmar-li quatre anys a Lewandowski amb un contracte creixent. Tampoc és el responsable que el club encara no hagi presentat els números 23-24, del sainet comptable amb Barça Vision ni dels vaivens amb Nike. L’herència no és com el paper. No ho aguanta tot.