Una crisi que deixa cicatrius al Camp Nou

BarcelonaHi havia una època en què al Barça tots anaven a l’una. Ja hi havia algunes discrepàncies internes però la bona ratxa del primer equip de futbol ho tapava gairebé tot. La pilota entrava, els títols anaven caient i les petites crisis del dia a dia se solucionaven amb més o menys facilitat. Però les últimes setmanes han sigut un calvari. Des de l’eliminació de la Champions, els debats interns han evidenciat un desgast de la junta directiva i de Josep Maria Bartomeu, que encara amb debilitat els dos últims anys del seu mandat, més exposat que mai als resultats del primer equip de futbol.

La decisió de mantenir Ernesto Valverde en el càrrec no ha sigut gens fàcil, per més que s’intenti enviar el missatge que el Txingurri mai va arribar a córrer perill. Certament, Bartomeu va defensar des del primer dia que Valverde havia de seguir sent l’entrenador, però ho va fer en un ambient hostil, rodejat de companys de directiva i d’alguns assessors que l’aconsellaven que fes el relleu a la banqueta. Una allau de missatges, crítiques i advertències recordant-li que si no hi ha el canvi d’entrenador i la temporada vinent l’equip té un joc irregular, els socis no demanaran explicacions a la gespa sinó a la llotja. La situació és similar a la que va viure’s fa un any després del desastre de Roma. Però, aquest cop, la derrota a la Copa no ha pogut ajudar a tranquil·litzar l’ambient. Més aviat el contrari.

Quan va accedir al càrrec, Bartomeu ja sabia que a la junta hi havia diferents sensibilitats futbolístiques sobre quin havia de ser el model de joc del Barça. Per evitar el debat, va delegar aquestes decisions a la secretaria esportiva i va aïllar la junta directiva. Fins ara les decisions finals havien generat cert consens. Però amb Valverde la directiva està dividida i vol que la seva veu s’escolti. I Bartomeu s’hi ha oposat, fent més cas dels executius que no pas els seus companys de junta. Part de la directiva no ha compartit el canvi de rumb de Bartomeu de donar més poders als executius a sou del club, no només en l’àrea esportiva, tal com el president creu que cal gestionar el club, per assemblar-se a altres grans entitats esportives i poder fitxar professionals qualificats en àrees clau.

La corda s’està trencant i Bartomeu comença a desconfiar d’aquest entorn que no ha jugat net amb les filtracions sobre Valverde. El president veu incomprensible que alguns poguessin parlar en nom del club sobre la destitució quan la decisió no estava presa. Dimarts al matí, quan RAC1 va informar que Valverde estava cessat, el president era a les oficines. Ràpidament els portaveus del club es van encarregar de desmentir la notícia. Fins i tot, avançava Mundo Deportivo, van arribar a elaborar un comunicat amb la decisió que Valverde seguiria un any més. Però Bartomeu va desconfiar per la filtració i va acabar optant per comunicar-ho ell mateix als mitjans, de manera individual, perquè li fessin cas i per demostrar lideratge, en comptes de fer servir els canals oficials del club. Dimecres, en el dinar de directives, el president va mirar d’esbrinar qui li havia mogut la cadira. De moment, per cert, no està prevista una roda de premsa del president per valorar la temporada.

Fonts pròximes a Bartomeu reconeixen que comença a notar el desgast. Però aquestes mateixes fonts insisteixen que Bartomeu no farà les maletes abans d’hora i que no es preveu un avançament electoral, previst per al 2021. El fet que quedi oberta la carpeta del cas Neymar, pel qual podria enfrontar-se a penes de presó, fa que Bartomeu es negui a fer un pas al costat fins a tenir resolt el tema. Això podria ser la temporada vinent, o allargar-se un any més. A banda, la junta no té definit encara el relleu de Bartomeu -ell no es pot tornar a presentar-, relleu que segurament sortirà d’una persona externa a la directiva actual, ja que el directiu que més s’hi ha interessat, Jordi Cardoner, no genera prou consens entre els seus companys. El presidenciable, doncs, probablement entraria a la junta uns mesos abans de les eleccions per liderar un projecte continuista, amb el suport explícit del president i que s’evitava pagar l’aval multimilionari que pot fregar els 150 milions.

Queden dos anys. Per a alguns pot ser massa, però per a la junta és molt poc. Aquest també és un dels motius per seguir amb la gestió actual de la plantilla en comptes de fer un canvi radical. A més de Valverde, alguns directius també li demanaven que rellevés Pep Segura, el mànager esportiu, però Segura pot estar tranquil com a mínim fins al 30 de juny, ja que l’àrea econòmica el colla per vendre jugadors per valor d’uns 70 milions abans d’aquesta data, per quadrar els números d’aquest exercici econòmic. En cas contrari, el Barça podria tancar l’exercici amb números vermells. Si l’àrea esportiva preocupa, l’econòmica també, amb l’Espai Barça avançant a poc a poc, i amb la necessitat de vendre jugadors. Aquesta temporada es va pressupostar 131 milions en vendes de futbolistes. Era el primer cop que el Barça pressupostava operacions encara per fer. Un nou maldecap per a Bartomeu.

El president seguirà sent president, però el cas Valverde i la planificació del futur deixen unes cicatrius a la llotja del Camp Nou que costaran d’esborrar.