La credibilitat en joc

Com era previsible, el diagnòstic de Koeman sobre la situació actual del Barça és tan esbiaixat que recorda que el desavantatge amb el Reial Madrid s’ha doblat des de la seva destitució, però, en canvi, s’oblida de l’escalada a la classificació de la Lliga i, sobretot, que amb Xavi a la banqueta l’equip sí que ha aconseguit derrotar rivals del nivell del Madrid, l’Atlètic o el Sevilla. En tot cas, aquest tram final de temporada blaugrana amaga un risc gairebé tan important com quedar fora de la Champions.

Evidentment, perdre el bitllet per tornar a la màxima competició europea, tenint sis punts de coixí, seria un desastre a tots els nivells imaginables, començant per l’econòmic. Però l’inesperat sotrac barcelonista de l’últim mes, amb tres derrotes a casa contra rivals ignots, també posa en perill la credibilitat del projecte encetat al voltant de Xavi. No pas perquè es qüestioni el càrrec de l’entrenador, però sí perquè l’aficionat culer perdi la il·lusió que havia retrobat i abandoni la paciència franciscana que ha exhibit durant el curs.

Els símptomes que afloren des del vestidor i els despatxos en els últims dies són millorables. D’una banda, Xavi ha estat menys lúcid a l’hora de donar solucions al seu equip quan han anat mal dades, i fins i tot ha reconegut dificultats per motivar els seus jugadors ara que ja no tenen l’estímul de guanyar títols. De l’altra, a Jordi Cruyff se li entén tot quan diu que la plantilla s’hauria de modernitzar més enllà del que prometen les possibilitats econòmiques del club aquest estiu. Dit en plata: el secretaria tècnic, i l’entrenador hi coincideix perquè la mobilitat de l’onze s’ha reduït dràsticament, pensa que a la plantilla actual li falta molt talent individual per rescatar el col·lectiu quan s’encalla, independentment de si la ratxa de resultats és magnífica o nefasta.

Com reforçar aquesta plantilla amb peces d’autèntica elit és fàcil de dir i molt difícil de fer, si tenim en compte que hem passat de Haaland a Lewandowski, una aposta arriscadíssima atesa l’edat del polonès per més que sigui un dels millors nous dels últims anys.

S’imposa, doncs, mantenir la perspectiva. No dramatitzar la sotragada llevat que comprometi l’objectiu de la Champions, i no espantar-se recorrent a la coartada de l’era post-Messi, quan no n’havíem tornat a parlar des que vam abraçar l’optimisme de Xavi. I confiar en una temporada vinent amb Ansu i Pedri sans, i ben rodejats, com a pals de paller d’un projecte menys condicionat per l’adversitat.