Coutinho, transferible a instàncies del fenomen Pedri

BarcelonaLa davallada d’ingressos a causa de la pandèmia de covid i de la mala gestió econòmica de Josep Maria Bartomeu obliguen el Barça a seguir retallant despeses. Ahir la comissió gestora blaugrana va signar oficialment amb els treballadors esportius i no esportius del club el pacte per a la reformulació salarial que calia per afrontar els pròxims mesos sense l’amenaça real de fallida, un acord que només tres futbolistes de la plantilla van acceptar a desgrat després d’haver-hi votat en contra al vestidor.

Però amb aquest gest, molt celebrat pel govern transitori de Carles Tusquets, no n’hi haurà prou per contrapesar l’impacte incert del coronavirus i la situació delicada que es trobaran el president i la junta que surtin escollits el pròxim 24 de gener a les urnes. Per això, a les portes d’un mercat de fitxatges que obrirà a principis del 2021, la gestora ha encarregat a la direcció esportiva que mogui l’agenda per seguir aprimant la partida de salaris i, si hi ha sort, deixar algun traspàs encarrilat perquè la pròxima directiva tingui més oxigen per afrontar necessitats a curt termini dins i fora del camp.

Un dels jugadors que hi ha a la rampa de sortida és Junior Firpo, que no va marxar a l’estiu per falta d’ofertes i ara, a l’hivern, estudia possibles cessions. Un préstec del lateral dominicà serviria per estalviar-se una fitxa, però no per ingressar diners a mig exercici. D’aquí que el focus se situï, segons ha pogut saber l’ARA, sobre Philippe Coutinho, un futbolista comprat a preu d’or fa dos anys que continua sense trobar el lloc al Barça. El carioca es va quedar a la plantilla després de la cessió al Bayern per un cúmul de circumstàncies. Bartomeu l’hauria venut per 60 milions (menys de la meitat del que va costar), però en època de vaques magres cap club va atrevir-se a arribar a aquesta xifra.

Entre això, la falta de recursos a la caixa culer per refer l’equip després del 2-8 i la bona rebuda per part de Ronald Koeman, l’internacional brasiler va reaparèixer a Sant Joan Despí pràcticament com un fitxatge. Coutinho, amb l’ànim revifat després d’una temporada força reeixida a Alemanya, havia de lluir en un Barça sense Suárez, Rakitic ni Vidal i convertit al 4-2-3-1, un sistema del seu gust. El pas de la competició, una lesió inoportuna després del clàssic i un rendiment de més a menys van desinflar els bons presagis. Però ha sigut sobretot la irrupció de Pedri el que ha fet recuperar els vells plans amb el fitxatge més costós de la història de l’entitat. De sobte, amb el canari instal·lat a l’onze inicial, torna a compensar més al Camp Nou (i a les precandidatures electorals) trobar comprador per a Coutinho que no pas mantenir esperances de veure’l jugar com ho feia al Liverpool fa tres anys. Precisament és a Anglaterra on el mitjapunta té el millor cartell. Problema: guanya 23 milions bruts per campanya i té contracte en vigor fins al juny del 2023.

Només Messi ha jugat més partits

Aquestes condicions de crac són molt poc sostenibles per a un jugador que ara mateix és suplent i no compleix amb un perfil específic com el d’Ousmane Dembélé. En els últims partits Coutinho ha protagonitzat actuacions molt discretes. A Cadis, on el Barça va perdre per 2-0, Koeman el va canviar al descans. Contra el Llevant va jugar 70 minuts sense pena ni glòria, i directament no va trepitjar la gespa davant del Juventus i la Reial Societat. De moment, el seu retorn a Barcelona se salda amb 11 participacions (en 18 compromisos oficials), 680 minuts, tres gols poc rellevants, dues assistències i una dificultat sostinguda per incidir en el joc col·lectiu. Un balanç massa pobre tenint en compte que només Leo Messi, Antoine Griezmann i Marc-André ter Stegen cobren més que ell.

Coutinho torna a passejar cartell de transferible en gran part pel fenomen Pedri, una aposta de secretaria tècnica que s’ha guanyat a pols la confiança d’un entrenador que en pretemporada li va recomanar que marxés cedit. Amb 18 anys acabats de fer, l’ex del Las Palmas ha convençut Koeman fins al punt que només Messi ha jugat més partits que ell aquesta campanya. La seva adaptació al primer nivell crema etapes a una gran velocitat i va més enllà d’una posició concreta, ja que ja ha participat a les tres mitjapuntes del 4-2-3-1 i en un dels dos pivots. Dimecres contra la Reial Societat va fer un pas més: va brillar d’interior dret en un 4-3-3 i, com ell mateix presagiava fa uns mesos quan encara jugava a les Canàries, va formar “una bona parella” amb Frenkie de Jong. Mentrestant, Riqui Puig, fet i criat per a aquest sistema, s’ho mirava des de la banqueta per segon partit consecutiu.