Barça
Barça25/05/2019

Coutinho, fantasia sense criteri per justificar el seu rol

La seva capacitat associativa es va limitar a fer passades de seguretat

Gonzalo Romero
i Gonzalo Romero

BarcelonaEl Barça jugava ahir moltes finals al Benito Villamarín. Era un partit per oblidar el desastre d’Anfield, justificar la teoria poc fonamentada que l’eliminació continental va ser flor d’un dia -de dos després de Roma- i que equip i club no havien perdut el nord de la línia que va marcar temporades enrere la secretaria tècnica.

Els blaugranes necessitaven aixecar la Copa del Rei per recuperar l’equilibri i tancar l’aixeta dels debats. La derrota contra el València (1-2) va acabar escrivint més incògnites que veritats. Les conseqüències seran profundes. Aniran de la llotja als laboratoris tàctics de Pep Segura, acabant en l’escenari més individualitzat del vestidor. Cadascú acabarà assumint una part de responsabilitat de la relliscada comuna. El paquet de circumstàncies que tenia sobre la taula Ernesto Valverde el disculpen més que a les semifinals de Lliga de Campions. Les lesions el deixaven amb poc marge de maniobra a la davantera. Aquí, Coutinho, que començava la tarda amb l’alta mèdica i la titularitat, havia de fer un pas endavant.

Cargando
No hay anuncios

Part de la credibilitat que mantenia viu el brasiler passava per la final de Copa. La llibertat de col·locació que li donava l’absència de Luis Suárez era el punt que havia d’assegurar la seva millor versió. L’equip i ell mateix la necessitava, però la fotografia va ser la mateixa que la de tota la temporada. Coutinho va ser un jugador anàrquic, sense criteri, que anava de la banda a la punta del balcó de l’àrea movent les cames per interpretar una coreografia de cabrioles sense sentit. La seva capacitat associativa es va limitar a fer passades de seguretat quan va creuar la línia de tres quarts. Leo Messi va haver de gestionar l’atac ell sol, amb l’ex del Liverpool perdut a un costat i Sergi Roberto buscant el seu rol a l’altre. No va servir ni la carta del xut llunyà, com contra el United -celebració inclosa-. El mitjapunta va acabar fos, ofegat futbolísticament i estès a la gespa lesionat, tocant-se la cama esquerra -que el podria deixar sense Copa Amèrica-. I amb menys opcions de trobar una sortida del Barça.