Costa de creure que Matías Messi tingui ulls: els apunts en calent del Vila-real - Barça

BarcelonaVictòria treballada i per la mínima del Barça a Vila-real. Els catalans s'han imposat a la Plana gràcies a un golàs de Pedri González. Amb aquest marcador, ja són onze els punts que haurà de remuntar el Reial Madrid a la classificació si vol revalidar el títol. A continuació, uns apunts en calent.

Nivell Champions. Quines ganes de veure el Barça competir contra el Manchester United. Blaugranes i red devils s'enfrontaran en les dues pròximes setmanes als setzens de final de l'Europa League, però el nivell de futbol que exhibiran segur que serà més propi de la Lliga de Campions. Són dos conjunts en corba ascendent, dos gegants del continent en procés de tornar a ser el que eren. En el cas de l'equip de Xavi, la versió que mostra últimament és la d'un grup amb marge de millora en termes de brillantor i contundència, si bé tremendament fiable. Tant, que s'ha abonat al binarisme per posar distància a la Lliga. Goleja poc, però com que no encaixa gens, suma de tres en tres. Jugar amb quatre migcampistes ha retallat una mica el patiment. A veure com funciona la fórmula contra un rival de Premier League.

Una vista deficient. Matías Messi, el germà de l'astre argentí que portava una arma a la guantera del cotxe, va fer que pugés el pa l'altre dia amb unes explosives declaracions al Twitch del seu fill. És innegable que té informació privilegiada sobre la traumàtica sortida del Leo l'estiu del 2021 i la nul·la relació que la família té avui amb els gestors del Barça (una altra cosa és com la fa servir). Ara bé, on sí que va perdut és en coneixements futbolístics. "No m'agrada cap dels dos", va tenir la barra de dir, preguntat sobre Pedri i Gavi, abans de decantar-se pel segon perquè és "mig rebel". Potser canviarà d'opinió si sap que el canari, a més de ser el migcampista més influent del Barça, ja és el tercer màxim golejador blaugrana del curs. L'última diana (ja en duu set) va ser una autèntica obra d'art a La Ceràmica.

Hi hauria Champions. En la jugada del 0-1, Pedri va combinar en una llamborda amb Lewandowski abans de batre Pepe Reina, que és 20 anys més gran que ell. Però si el de Tegueste i el polonès van poder emboscar a la frontal de l'àrea va ser per l'enèsima mostra del que sap fer millor el Barça de Xavi: pressionar a camp contrari per recuperar la bola. L'encarregat d'anticipar-se va ser Kounde, que acompanya un físic imponent amb una lectura privilegiada del joc. En una Lliga cada cop més de mínims, el francès va tan sobrat com Araujo, especialista en amargar els atacants que, com els veloços Morales i Yeremi, l'intenten desafiar. El virus FIFA els va esborrar de l'octubre fatídic d'un Barça que, si hagués pogut comptar amb ells en el doble partit contra l'Inter de Milà, encara estaria jugant la Champions.

Una roca. Amb Busquets lesionat, ha quedat clar que Xavi prefereix el múscul de Kessie a l'ortodòxia de Sergi Roberto i el talent natural de Pablo Torre. A La Ceràmica, l'ivorià va completar una actuació més que correcta. Possiblement, la millor des que va arribar al Barça. Va ajuntar-se amb De Jong al pivot i va ocupar molt terreny perquè Gavi i Balde poguessin disparar-se per l'esquerra a l'esquena de Foyth. Amb pilota ha de progressar per acabar d'enamorar els tècnics, però sense és una garantia en les pugnes, el joc aeri i la basculació defensiva. Això sí, de vegades va tan dur que acaba envestint els rivals, com li va passar amb Coquelin, que es va lesionar el genoll després de xocar amb ell.