La Copa no és cap broma per al Barça de Xavi (2-3)

Enviat especial a BarbastreUn estadi municipal que havia doblat la seva capacitat per a l'ocasió per acollir fins a 6.000 aficionats. Una vintena de càmeres de televisió i un desplegament sense precedents d'un club modest catapultat per la il·lusió de la Copa: la visita del Barça. El fred que feia a Barbastre no va frenar les llargues cues que envoltaven l'estadi. Hores abans de l'obertura de portes, el formigueig de gent ja era constant. Ningú es volia perdre la visita del vigent campió de la Lliga. Quan encara no s'havien vestit de curt, els jugadors locals es van acostar a un dels gols, el de les grades supletòries ja gairebé plenes, per immortalitzar una jornada històrica. Les bufandes commemoratives per a l'ocasió abrigaven els colls dels aficionats i l'escalfor es trobava en els aplaudiments constants als seus jugadors. Escenes familiars i fraternals van inundar la prèvia. "És una jornada històrica", es repetien els seguidors locals entre encaixades de mans. Els nets acompanyaven els avis, closca tapada amb la boina, cap als seus seients agafats de la mà. Era una nit preciosa de futbol a Barbastre, i el conjunt local va mantenir viu el somni de derrotar els de Xavi fins al final (2-3).

La festa del Barbastre, mosaic inclòs, no va intimidar un Barça molt seriós d'inici però que es va capgirar com un mitjó a la segona meitat fins a acabar patint de valent. Tant, que el triomf contra un equip de quatre categories menys es va haver de suar i sofrir. El conjunt català es va complicar la vida, perquè la primera part dels de Xavi va ser molt bona. El tècnic va plantejar un onze replet de titulars, com feia anys que no passava en la primera ronda de Copa, i l'equip va sortir a mossegar. D'inici, el principal rival era l'estat de la gespa, però en un Barça necessitat d'alegries no valien les excuses. Tocava posar-se la granota de treball des del primer minut.

I l'equip es va encomanar a l'energia de Fermín. El migcampista, que l'any passat es va fer un tip de recórrer estadis com el del Barbastre quan jugava cedit al Linares, va servir dues passades delicioses per Raphinha i Ferran. Ni el brasiler ni el valencià les van aprofitar, així que va ser el mateix Fermín qui es va encarregar d'obrir la llauna. L'andalús en va tenir prou per intercanviar-se els papers amb Raphinha i recollir una passada al cor de l'àrea per batre Arnau Fàbregas amb un xut ras. La cosa rutllava a Barbastre i el gol al minut 18 era una recompensa justa.

Després d'estrenar el marcador, el Barça va afluixar una mica les pulsacions i va disminuir la producció ofensiva. Però a diferència d'altres dies, els de Xavi semblava que seguien mentalitzats a fer bé les coses. Tot s'esquinçaria a la segona part. Per a futbolistes com Romeu, l'enfrontament suposava tornar a tenir minuts i sortir en l'onze inicial. El pivot català segueix sense recuperar sensacions. Tampoc João Félix. En canvi, Héctor Fort, titular al lateral esquerre, va aprofitar una nova oportunitat per lluir-se amb el primer equip. El lateral de 17 anys, tot i jugar a cama canviada, va rendir a un gran nivell. Seva va ser l'assistència del segon gol, que Raphinha només va haver d'empènyer. Va ser un gol important, perquè els blaugranes havien marxat al descans amb un pelat 0-1 després d'una errada garrafal del linier, que havia anul·lat una diana legal de Félix. En aquesta ronda de la Copa no hi ha VAR.

Abans de fer el segon, el Barbastre gairebé fa saltar la sorpresa. Era l'avís del malson que venia. El conjunt local, impulsat per l'entrada de Sule des de la banqueta, va sortir molt endollat a la segona meitat. Gairebé ho aprofita Óscar González, però Iñaki Peña va estar bé en la primera acció del partit en què era exigit. Poc després, els aragonesos es van animar amb un gol a la sortida d'un córner. Adrià de Mesa va recollir un refús després d'una jugada de desconcert de la defensa blaugrana. La diana va engrescar de valent l'afició local i el Barça va començar a perdre el control. Xavi va buscar un impuls des de la banqueta i va donar entrada a Vitor Roque i un Iñigo Martínez perseguit per les lesions: just el dia del seu retorn, el central va tenir problemes musculars.

El partit es complicava, i molt. Els blaugranes no aconseguien igualar els locals en intensitat i Xavi va fer sortir les patums: Lewandowski i Gündogan a jugar. Fins i tot l'afició local feia befa de veure un Barça tan superat. Un penal per mans acabaria allunyant els fantasmes. Lewandowski, que no marcava des de feia gairebé un mes, va donar aire a l'equip des dels onze metres. Semblava que aquí s'acabaria la festa local, però el Barbastre encara faria un altre gol en l'afegit. També de penal, comès per Fermín. Marc Prat va provocar l'última explosió de gaudi de l'afició aragonesa. El Barça va guanyar, de nou per la mínima, i es va classificar, però segueix patint. Massa.