Cop d’autoritat del Barça femení per fregar les semifinals de la Champions (0-1)

BarcelonaMàxima efectivitat però altament merescuda. El Barça femení ha tret petroli de l’única ocasió de gol de què ha disposat a l’anada dels quarts de final de la Champions i s’endú un magnífic resultat de Malmö, després de derrotar per 0-1 el Rosengård gràcies a un gol de Leila Ouahabi al temps afegit de la primera meitat. Dimecres que ve al Miniestadi (19h), caldrà refermar el resultat per aconseguir la fita històrica més desitjada a la plantilla: traspassar la barrera dels quarts i disputar per primer cop en la història, les semifinals de la màxima competició continental.

El marcador pot semblar curt però, atès al joc desplegat, sembla prou garantia com perquè el Barça accedeixi a la següent ronda. L’equip de Xavi Llorens, que ha innovat amb un 3-4-3 com a dibuix, ha sigut amo absolut del partit des del començament, i ni tan sols ha trontollat quan l’equip suec ha arriscat per buscar desesperadament un gol que l’acostés a la remuntada. Però sense Lotta Schelin, lesionada abans del descans, i amb Mertens i Marta Vieira esgotades de l’esforç defensiu de córrer darrere de la pilota durant 90 minuts, el seu desig s’ha vist frustrat per una Paños solvent i un Barça concentradíssim en defensa, segur fins i tot en cada pilota penjada a l’olla dels minuts finals.

De fet, el nou esquema buscava, justament, aquesta solidesa defensiva (amb Míriam Diéguez, Ruth García i Line Roddik sempre a lloc) que sembla reclamar un partit d’anada. El Barça ha controlat el ritme en tot moment, mesurant riscos i sentint-se sempre superior al seu rival. A través de la pilota, les blaugranes han gestionat el partit, combinant i combinant (amb els moviments d’aproximació de Jenni Hermoso i Alexia Putellas com a extra primordial per a les migcampistes) fins a arraconar el Rosengård.

L’equip suec se sentia impotent, sense poder activar les seves peces d’atac i sense poder fer res més que mantenir l'ordre defensiu per darrere de la pilota.

Fins al minut 42, el públic no ha pogut aplaudir res de la seva estrella, una Marta Vieira que només ha sabut inventar-se tres tocs estèrils per animar la grada. Els 5.037 espectadors han percebut des del començament que no hi hauria res a fer.

Tot i així, al Barça li ha costat traslladar aquest domini en ocasions. Leila Ouahabi i Marta Torrejón, per les bandes, no han acabat de tenir tota la profunditat necessària, tot i que han sigut determinants perquè l’equip s’instal·lés a camp rival, i l’efecte de les aproximacions de Putellas i Hermoso també deixava òrfena la zona d’atac per molt que intentés agitar-la Andressa Alves. Fins que, al minut 46, la disputa de la brasilera i la pressió de Putellas ha deixat una pilota solta a l’àrea petita que Ouahabi ha pogut convertir en el 0-1 defintiiu, amb un xut creuat.

Cap alteració del guió a la segona meitat. El Barça ha sabut madurar el partit, mantenir un ritme baix amb llargues possessions que han anat refredant els impulsos locals, més emocionals que efectius. L’entrada de Bárbara Latorre, quan el paritt li oferia al Barça opcions al contraatac, podia ser un arma per fer el segon, però la portera Musovic ha pogut ser una espectadora més del vull però no puc del Rosengård. Falten 90 minuts més per arrodonir la feina feta a Suècia.