La convivència feliç que Ter Stegen mai va tenir amb Neto
El porter alemany continuar sense poder-se entrenar pels problemes a l'esquena i Iñaki Peña tindrà una nova prova contra l'Atlètic de Madrid
BarcelonaEls que conviuen dia a dia amb Iñaki Peña coincideixen a dir que és un tipus molt introvertit però, alhora, molt estimat. "No és l'alegria de la huerta, difícilment el veuràs iniciar una broma. Això sí, mai et negarà un somriure. Ve a entrenar-se i s'ho pren com un professional", expliquen des de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí a l'ARA. El seu posat seriós i la seva professionalitat -és dels primers a arribar i no té pressa per plegar- ajuden a entendre per què, malgrat ser un porter suplent, que gairebé mai juga, ha rendit a tan bon nivell quan el Barça l'ha necessitat. "Sembla que l'alemany sigui ell i no el Marc [en referència a Ter Stegen]", bromegen al vestidor blaugrana sobre el seu tarannà.
Hi ha porters més nerviosos, com podia ser Víctor Valdés al seu dia o Arnau Tenas (des d'aquest curs al PSG, després d'un desacord amb el club per renovar que va ferir el jugador), que necessiten la regularitat dels partits per domar les emocions. Cillessen, un dels predecessors de Peña com a segon porter, també era molt més nerviós. En canvi, l'alacantí té una gran fortalesa en aquest sentit.
Conscient que té Ter Stegen al davant i que les seves oportunitats sota pals seran mínimes, viu els entrenaments sense escatimar ni en la concentració ni en la intensitat. "És dels que més treballa la força al gimnàs, un element imprescindible en els porters", destaquen els qui treballen diàriament amb ell. De fet, és dins el top 3 de jugadors de la plantilla que més exerciten el dinamisme a partir de la força, una tasca que va a càrrec del preparador físic Andrés Martín.
La professionalitat i constància de Peña també són un bàlsam per a Ter Stegen, que ha trobat en l'alacantí un alumne avantatjat. Si bé Tenas recorda Valdés, Peña es mimetitza en Ter Stegen. Són semblants tant en l'estètica a l'hora d'actuar com en la manera de gestionar les situacions d'un contra un (no són porters d'anar de pressa a terra quan han d'aguantar un mà a mà amb els davanters, cosa que evita que els puguin superar picant-los la pilota per dalt) i també en com es posicionen a l'hora d'interceptar els xuts llunyans o semillunyans. Tot plegat és fruit del talent del mateix futbolista i de l'entrenament específic, que va a càrrec de l'entrenador de porters José Ramón de la Fuente.
"La relació entre el Marc i l'Iñaki és molt bona, de respecte i aprenentatge mutu", comenten a la ciutat esportiva. Aquest element no és gens menor: ajuda a entendre tant l'estabilitat emocional de Ter Stegen com la de Peña. Abans de l'alacantí, el segon porter era Neto, amb qui l'alemany mai va establir una bona relació. Era una situació que afegia tensió als entrenaments perquè els porters fan treball específic bona part de la sessió, amb els tècnics i preparadors, i no amb el conjunt del grup. En canvi, amb l'alacantí el clima de treball és un altre, molt més amè, i això s'acaba notant en el dia a dia. "Això per al Marc és molt important", resolen a aquest diari. "Peña és un company poc parlador, però és molt bon tio. Molt casolà, d'estar amb la parella i veure futbol a casa, tranquil".
El punt d'inflexió d'Iñaki Peña
La gran pregunta és fins quan Iñaki Peña acceptarà el rol com a segon porter. En aquest sentit, cal entendre que després d'actuar com a tercer a l'ombra de Ter Stegen i Neto va "guanyar-se el lloc" com a segon després de la cessió al Galatasaray del gener al juny del 2022. Per una banda, la delicada situació econòmica va ajudar a accelerar la sortida del brasiler i, per una altra, l'alacantí havia demostrat estar preparat amb la seva cessió. En mig curs a Turquia va jugar vuit partits i va brillar especialment en l'eliminatòria de l'Europa League contra el Barça, en què va substituir el lesionat Muslera.
La seva cessió va sorprendre gratament perquè, després de gairebé deu temporades a la casa, va sortir de la zona de confort. Al Galatasaray va coincidir amb Domènec Torrent i va ser Ricard Segarra, excoordinador de porters a La Masia i lligat dinou anys amb el Barça, qui va demanar-ne la cessió. "Encaixava amb la nostra idea de joc i sabíem que ell també volia jugar. Va ser una cessió profitosa per a tots", recordava a l'ARA Segarra, que ara treballa al Brighton.
El fet de passar de ser tercer a ser segon porter el curs passat el va animar, però hi va haver un episodi que el va ferir: no jugar l'eliminatòria de Copa contra la Reial Societat, després d'haver-ho fet en les anteriors. Va congelar la renovació, però finalment va acceptar ampliar el contracte fins al 2026. "Xavi el cuida molt, li està molt al damunt", expliquen des del vestidor, on confien que, com a mínim, seguirà un any més com a blaugrana.
Ara ha demostrat estar preparat amb les actuacions contra el Rayo i, especialment, el Porto. Ter Stegen continua sense entrenar-se -els problemes a l'esquena l'afecten sobretot en la caiguda després del salt i forçar-lo podria empitjorar la situació- i, contra l'Altètic de Madrid, Peña segurament viurà el seu tercer gran partit.