"Els culers poden estar tranquils, a curt termini": les conseqüències del cas Negreira per al Barça

BarcelonaDurant el mes de gener circulava un misteriós missatge de WhatsApp entre alguns periodistes on s’anunciava la publicació d’un “escàndol de conseqüències catastròfiques” per al Barça. Passaven els dies i no n’hi havia notícies, fins que va esclatar el cas Negreira, a mitjans de febrer. Es tractava d’una presumpta corrupció per compra d’àrbitres que, aleshores, estava encara en mans de la Fiscalia, que ho estava investigant. Però un cop ja era en boca de tothom, la pilota es va anar fent grossa i augmentava la pressió mediàtica sobre el cas, fins al punt que un dels col·legiats en actiu, el català Xavier Estrada Fernández –que actua com a àrbitre de VAR–, decidia interposar una querella a títol individual. Divendres la Fiscalia feia un pas més i aportava documents al jutjat perquè s’afegís a la denúncia d’Estrada. Així, el ministeri públic acusa de “corrupció continuada” el Barça –com a persona jurídica–, els expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell, i els antics alts càrrecs Albert Soler i Òscar Grau, a més de l’exàrbitre Enríquez Negreira. A partir d’aquí s’obren diversos interrogants. Quant s’allargarà el cas? Quines conseqüències pot tenir?

L’ARA s’ha posat en contacte amb diversos penalistes, que coincideixen a dir que no hi haurà sancions imminents per al Barça. Les conseqüències només podrien arribar a llarg termini i en el cas que hi hagués una sentència condemnatòria. Ara bé, hi ha consens en assenyalar que aquest procés serà molt llarg i que aquests casos de presumpta corrupció són molt difícils de provar: no són els acusats els que han de defensar la seva innocència, sinó les acusacions les que han de provar la seva culpabilitat.

El Barça podrà seguir competint sense entrebancs

En el pitjor dels supòsits, segons les penes que recull l’article 31 bis, el càstig més greu que podria rebre el Barça seria la dissolució. I, en menor mesura, la impossibilitat de jugar competicions oficials durant un temps determinat, analitza Inés Guardiola, sòcia fundadora del despatx Guardiola Penalistas. Però, com afegeix Felipe García, del Círculo Legal Madrid, “en el 99% dels casos de corrupció continuada hi ha una sanció econòmica”. Per tant, “el que serà pitjor és el dany reputacional, el descrèdit”. Javier Tebas, el president de la Lliga, ja va dir que, administrativament, no hi podien haver conseqüències com el descens o la pèrdua de punts. A més, i com que el procediment serà llarg, el Barça podrà seguir jugant competicions europees perquè el club està emparat per la presumpció d’innocència. Mirant enrere, hi ha el precedent del Milan, que va participar en la Champions 2006-07 malgrat la seva implicació en l’escàndol Calciopoli, que va demostrar que el club havia arreglat partits, i va perdre punts a l’Scudetto 2005-06. “La UEFA va considerar que els seus reglaments no deixaven prou clar que el Milan pogués ser exclòs”, afegeix García.

El cas està en mans del magistrat Joaquín Aguirre López, del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que decidirà si l’admet a tràmit, tot i que es dona per fet que serà així. La defensa d’un dels acusats ha explicat a l’ARA que, de moment, no han tingut accés a cap mena de documentació i que tota la informació la tenen a través dels mitjans: “El procés serà llarg. Pel que arriba, el gran problema no és el pagament a Negreira, sinó el dubte de si es van prestar o no els serveis. Per poc que es pugui demostrar aquesta segona qüestió, el cas pot acabar caient”.

“La instrucció durarà un any, com a mínim. Si els acusats porten documentació de descàrrec, el jutge podria arxivar la causa abans. Però sembla que començarà a desfilar molta gent i que poden ampliar-se les imputacions”, observa Inés Guardiola. Sense anar més lluny, la Federació Espanyola ja va anunciar que s’hi personaria si el cas arribava als jutjats. El mateix passa amb la Lliga de Tebas.

Per què Joan Laporta no està acusat si també ordenar pagaments?

Qui no apareix a l’acusació és Joan Laporta, actual president. Un fet que treu pressió a la institució blaugrana. Laporta era també el president entre el 2003 i el 2010, quan ja es feien pagaments a empreses d'Enríquez Negreira, però “com que la corrupció continuada en l’àmbit esportiu no va estar penada fins al 2010 en persones jurídiques, no es pot fer una activitat retroactiva desfavorable”, assenyala Guardiola.

En qualsevol cas, l’actual president actuarà com a testimoni, així com el fill de Negreira, Javier Enríquez Romero. “Sona a estratègia de la Fiscalia perquè així podrà explicar coses: els acusats no estan obligats a contestar. Els testimonis, sí. I han de dir la veritat”, assegura García. Javi Enríquez era l’administrador de les empreses (Dasnil 95 i Nisdal SAP) que rebien els pagaments del club blaugrana.

Precisament, aquest diumenge Laporta s'ha tornat a pronunciar sobre el cas a través del seu compte de Twitter. "Culers, estigueu tranquils. El Barça és innocent del que se l’acusa i víctima d’una campanya contra la seva honorabilitat en la que ara ja hi són tots. Cap sorpresa, defensarem el Barça i demostrarem la innocència del Club. Molts hauran de rectificar", ha piulat.

A ulls de la Fiscalia, la denúncia d’Estrada l’ha perjudicat perquè ha comportat interrompre la seva investigació, iniciada fa un any. Ara tota la documentació ja és en mans del magistrat. Segons la defensa d’un dels acusats, aquesta querella de l’àrbitre podria servir per garantir que el cas no pugui prescriure: es compten deu anys des que el jutge inicia el procediment. Per tant, en el cas que s’hagués allargat la investigació de la Fiscalia fins al 2024, Sandro Rosell n’hauria pogut quedar exclòs.

Ara el gran repte que tindrà el ministeri públic, així com les acusacions particulars que s’afegeixin al cas, serà demostrar que es van intentar comprar favors arbitrals. Com diuen els experts, es poden treure estadístiques de penals assenyalats i vermelles, però és difícil provar una relació directa entre els diners i les decisions arbitrals. “En tot cas, s’haurà de provar que es volgués desvirtuar la competició, no a través d’un resultat concret, sinó en el global de l’activitat”, diu Felipe García. O sigui, “si presumptament es pagava per rebre un clima favorable”.