L’assemblea es rebel·la contra Bartomeu

BarcelonaSi una cosa ha caracteritzat les assemblees de compromissaris del Barça és que les directives les han mantingut a ratlla. És a dir, difícilment s’han quedat sense poder aprovar els punts que portaven a votació. Però ahir la junta de Josep Maria Bartomeu va rebre un revés gairebé històric que per uns moments va fer perillar la seva continuïtat al capdavant del club. En una reunió molt tensa, no va poder tirar endavant dos dels punts de l’ordre del dia: el redisseny de l’escut i, especialment, la modificació dels estatuts que preveia eliminar el topall per demanar crèdits. Només els comptes del curs passat, els pressupostos d’aquesta temporada i la ratificació dels nous membres de la junta van rebre el vistiplau dels socis. Tot en el marc d’una assemblea amb participació baixa, com gairebé sempre, que no va arribar als 1.000 assistents tot i que el club té 4.530 compromissaris: poc més d’un 20%.

La tensió es va palpar tot el dia, fins i tot amb els pressupostos, que es van aprovar per una gran majoria malgrat l’oposició vehement d’alguns socis. L’ambient es va escalfar després de dinar per la gestió de les votacions dels nous directius, en què els socis no van poder dir-hi la seva abans d’emetre el vot. Finalment, la bomba va explotar amb la decisió d’eliminar la votació sobre l’escut de l’ordre del dia quan els compromissaris ja havien deixat ben clar en el torn d’intervencions que el resultat seria negatiu. Abans de perdre-la, la junta va optar perquè no es votés i es passés directament al següent punt. Però en realitat això va acabar encenent més els ànims de la gent, que, com a vot de càstig, va rebutjar la proposta d’acabar amb el límit de crèdit, que es manté en el 10% del pressupost d’ingressos. Un cop molt dur per a la tresoreria, ja que, mentre que el club té una capacitat d’endeutament de 382 milions -d’acord amb els pressupostos aprovats-, només pot demanar crèdits bancaris per valor de 96 milions. Només el temps dirà si aquesta circumstància pot provocar algun curtcircuit a la tresoreria.

Però més enllà dels números el cop de puny sobre la taula de l’assemblea deixa en una situació delicada la directiva, que tot just ara es troba a l’equador del mandat i que ha de començar a l’estiu del 2019 les obres de reforma del Camp Nou. El mateix Bartomeu, en el seu informe inicial, havia definit el projecte com a “crucial” per al futur del club, no només a nivell patrimonial, sinó també des del punt de vista econòmic, pel deute que generarà a l’espera de poder obtenir els beneficis de taquillatge i explotació.

El clima al Palau Blaugrana era de revolta i es van sentir xiulets i crits de “dimissió”, tot i que minoritaris. Al vespre, ja al Camp Nou, Bartomeu va ser prudent i va esperar que sonés l’himne per entrar a la llotja, per evitar una possible xiulada. Per primer cop des que va veure’s obligat a convocar eleccions el gener del 2015, va fer la sensació que el president no controlava del tot el club.

L’escut de la discòrdia

En realitat, la junta ja s’ensumava que podia prendre mal en el punt referent a l’escut, i per això va optar per votar-lo per separat tot i que, en realitat, també es podia englobar en la reforma estatutària -l’escut correspon al punt 2-. El que no s’imaginava és que l’enrenou acabaria generant una onada expansiva que perjudicaria la modificació estatutària, que consideraven garantida. Un vot de càstig pel que els socis van entendre que era una decisió, la d’eliminar la votació just abans de fer-la, “legal però no legítima”.

De res li va servir a la directiva que Josep Maria Mir, soci fundador i director creatiu de l’empresa Summa, encarregada del redisseny de l’escut, intentés convèncer els compromissaris de la necessitat de modificar la insígnia blaugrana per adaptar-se als nous temps, sobretot a nivell tecnològic. Ni tampoc les paraules del vicepresident Jordi Cardoner, que va fer un prec perquè els compromissaris validessin el canvi.

En el torn de preguntes va quedar més que clar que aquest tema generava un rebuig majoritari en la massa social, bé per romanticisme, bé perquè no entenien la necessitat de fer el canvi. N’hi havia prou fixant-se en les intervencions dels compromissaris que s’hi mostraven en contra, que acabaven els discursos amb una ovació majoritària del Palau Blaugrana. En canvi, els que es posicionaven a favor, una minoria, tan sols rebien aplaudiments tímids, alguns dels quals provinent precisament dels membres de la junta directiva. Entre les raons pel no, els socis al·legaven motius “sentimentals”, consideraven important no perdre les sigles FCB per no “renunciar a la identitat” del club i destacaven que les necessitats de les noves tecnologies -argument que va fer servir Mir per justificar el canvi- no podien passar per sobre dels 119 anys d’història de l’entitat.

Amb l’ambient encès, el president Bartomeu va prendre la paraula i, de manera sorprenent, va anunciar que no es votaria aquell punt. La decisió va fer apujar encara més el to de l’assemblea, i des de la platea es van sentir xiulets, crits de “volem votar” i d’altres que demanaven la dimissió de Bartomeu. El president, en un discurs interromput en diverses ocasions, va acabar explicant que era conscient que a la votació hauria guanyat el no, i va afegir que la directiva iniciava un “procés de reflexió” que podia portar a un referèndum entre tots els socis per validar el nou escut. De fet, aquesta havia sigut la proposta d’alguns compromissaris, que defensaven que l’assemblea, on hi havia menys d’un 1% de la massa social del club, no estava prou legitimada per votar sobre aquest punt. La decisió final sobre l’escut, va concloure el president, es prendrà en “els pròxims dies”.

Vot de càstig als estatuts

L’assemblea havia arribat a un punt de no retorn. Un nombre considerable de socis, diversos centenars, segurament els més crítics, van marxar del Palau Blaugrana en senyal de protesta, deixant el quòrum a gairebé la meitat: dels 989 acreditats, tan sols n’hi havia 504 per debatre sobre els estatuts. Igual que amb l’escut, l’explicació de la directiva sobre la necessitat, segons la seva opinió, de retocar la carta magna va topar amb la negativa dels socis, alguns dels quals es van agafar a aquest punt per emetre un vot de càstig.

La junta sabia que tenia les de perdre, i només la perícia del secretari, Jordi Calsamiglia, va permetre salvar els canvis en tots els punts excepte els econòmics. En una votació que es va improvisar a última hora, i fins a cert punt confusa, el 87% van acceptar uns canvis que, per exemple, limiten encara més el vot de censura.

El topall econòmic, en canvi, no va rebre el vistiplau dels socis. Ni tan sols la meitat dels compromissaris hi van votar a favor (49%), i eren necessaris més dels dos terços perquè es tractava d’un canvi estatutari. D’aquesta manera, la junta no podia fer marxa enrere en una mesura de contenció econòmica que va establir ella mateixa el 2013, encara amb Sandro Rosell de president, en ple debat sobre l’herència que havia rebut de l’anterior directiva de Laporta.

La junta va quedar tocada i tornarà a examinar-se en la pròxima assemblea, extraordinària, que s’ha de convocar durant la temporada per ratificar el nom del patrocinador del Camp Nou. Un segon revés podria ser definitiu.