El compromís de ser útil de Rakitic

BarcelonaDes del primer dia ha sigut conscient que a l’esquena hi portava un dorsal històric per al Barça. Volia estar a l’altura del 4 de Guardiola i de tot el que implicava, com va admetre en la seva presentació el 2014. En una entrevista a l’ARA fa cinc tardors també va parlar clar dels seus objectius en la seva etapa com a culer: Ivan Rakitic volia ajudar l’equip i ser útil per als entrenadors. No s’ha desviat mai del camí i ara avisa que tampoc ho farà, encara que hagi començat la temporada molt més a la banqueta del que ho ha fet en cap altre moment de la seva carrera. Ni el 2011, acabat d’arribar a Sevilla, va encadenar tantes suplències com ara. De moment només ha sigut titular a Granada, i va ser substituït al minut 62. L’any passat va ser el cinquè futbolista amb més minuts (4.237) i un dels quatre jugadors que més partits van jugar (54).

Dimecres, amb la seva selecció, el croat va admetre que si no participa més en els pròxims mesos revisarà la situació amb el club i valorarà una sortida. Ja va estar a punt de fer les maletes a l’estiu, amb una oferta en ferm de la Juve de Cristiano, però la falta d’entesa econòmica entre entitats va frustrar l’operació. També va estar a prop del PSG, com a moneda de canvi de Neymar. Ara busca la manera de tornar a convèncer Valverde que és una opció per a l’onze titular, un estatus que ha perdut amb l’arribada de De Jong i el pas endavant d’Arthur. És l’hora d’una nova reinvenció, d’una mutació que el torni a fer imprescindible.

És el que sempre ha sigut, de fet. Quan va arribar a Barcelona, Rakitic venia de ser l’home gol del Sevilla, l’epicentre de tot l’atac andalús, però a Barcelona va haver d’acceptar el paper que li va assignar Luis Enrique: encarregar-se de tota la feina bruta pel sector dret. Rakitic va haver d’oblidar-se de cop del protagonisme, de ser el jugador que resolgués la majoria de partits, el líder. Des dels 18 anys, quan ja era indiscutible al Basilea, i més tard a la Bundesliga a les files del Schalke, Rakitic s’havia acostumat a dirigir el joc de l’equip. En canvi, al Camp Nou li havia de tocar passar desapercebut, jugar per als altres. El contrast sonava brutal. El croat va conviure amb Dani Alves i Leo Messi al carril dret, i el que semblava un regal, una sort futbolística, va convertir-se en l’acceptació d’un rol secundari que l’apartava sovint del joc i, també, dels elogis del públic.

No va ser fàcil per a Rakitic conviure amb la sensació que no era Kroos, un fitxatge que il·lusionava més la premsa que el seu. Que tampoc era Xavi, a qui estava traient minuts. Que no era prou bo tècnicament per als estàndards del paladar fi del Camp Nou, malgrat que fos peça angular en una Croàcia en creixement. Aliè a tot, tan constant com va aprendre a ser entre Suïssa i Alemanya i tan competitiu com va mamar dels seus pares croats, Rakitic va anar fent feina i es va anar guanyant el respecte del vestidor, coneixedor com ningú del compromís del seu company.

No és fàcil -ni habitual- que en un vestidor d’estrelles algú accepti no brillar. Rakitic ho va fer, i tant la plantilla com els tècnics li han agraït sempre. El Camp Nou també ha après a apreciar-li l’esforç, l’equilibri i els malabarismes que ha fet en aquestes cinc temporades per fer sostenible, primer, el Barça del trident i, després, la pèrdua d’energia defensiva del duo d’atac. L’ovació el dia del Sevilla és, per a ell, una manera de sentir-se visible entre tanta feina fosca.

El seu lloc al Barça, ara, segueix lligat a la seva capacitat de sumar sense pilota, de pencar sense lluir, però en un rol diferent. Valverde no busca un Rakitic que faci la cobertura al lateral que puja, que aporti l’amplitud que no té Messi a la dreta o que vigili l’esquena de Busquets. Aquestes funcions ja no li serveixen, ja no donen prou a l’equip. Rakitic jugarà més si pot sumar recuperacions en camp contrari o si pot trepitjar més àrea. Si fa el que Valverde busca en Arturo Vidal. El xilè sembla la principal competència per al croat ara per ara.

La transformació que està patint el mig del camp del Barça està afectant fins i tot un intocable com Busquets, desplaçat en dies intensos (Athletic, Inter o Sevilla). Té a veure amb la recerca de més nervi defensiu de Valverde, del pas de la reacció a l’acció. A l’equació de més empenta, el tècnic fins i tot ha mirat de recuperar l’ànima d’interior de Sergi Roberto abans que triar Rakitic. Però el croat avisa: va venir per ser útil. Ara només ha d’esbrinar quina nova necessitat té l’equip.