Cobrar o no cobrar, aquesta és la qüestió a la junta del Barça

Barcelona"Ja no em truca ningú, últimament", va lamentar-se un exdirectiu del Barça davant d'un altre exdirectiu. "I qui vols que et truqui, ara? Ja no ets directiu del Barça", li va respondre l'altre. Aquesta escena real demostra el poder que comporta formar part de la junta directiva del club blaugrana i el fred que pot fer a fora. És ben sabut que històricament una de les raons de pes per voler presidir el Barça o ser-ne directiu ha estat entrar a formar part de l'Olimp del poder català i aprofitar-se d'aquesta influència d'una manera o altra. Encara que sigui perquè la gent et truqui.

Això, de portes enfora, no sol expressar-se. Públicament, quasi sempre s'argumenta que exclusivament hi ha una voluntat de servei al club. Ni el president ni els directius cobren, i alguns d'ells dediquen la seva jornada sencera al Barça, cosa que sovint porta la gent de l'entorn a preguntar-se com poden tirar endavant la seva vida laboral més enllà de l'entitat blaugrana.

El tema de la remuneració dels directius va viure un episodi polèmic la setmana passada arran d'una notícia del programa Onze d'Esport3, en el qual es va assegurar que la vicepresidenta institucional i portaveu del Barça, Maria Elena Fort, havia demanat en una recent reunió de junta directiva que els directius del Barça cobressin, un fet que hauria generat tensions entre els membres. El club va respondre de forma contundent amb un comunicat oficial en què va sentenciar que el contingut de la informació era "fals". La mateixa Fort va piular fent menció al comunicat: "Rebatrem qualsevol falsedat amb rotunditat".

Tanmateix, l'ARA té constància que entre els directius que porten més anys al costat de Laporta s'ha parlat als passadissos sobre aquesta inquietud. De fet, el directiu Josep Cubells, el responsable de la secció de bàsquet a la junta, es va posicionar públicament en una entrevista a La Vanguardia el passat 20 de març. "En aquesta junta hi ha moltes persones que dediquem moltes hores al club i el normal seria que cobréssim. Perquè si tens una feina que t’exigeix molt el normal és que no la puguis combinar i l’hagis de deixar, com ha passat amb Eduard Romeu [exvicepresident econòmic de Laporta]", va explicar Cubells.

De la mateixa manera, l'ARA també ha pogut confirmar que hi ha veus pertanyents a l'actual directiva blaugrana –procedents dels membres que ja tenen la vida més que resolta empresarialment– que consideren que un directiu del Barça no ha de cobrar de cap de les maneres.

Diverses categories de directius

No tots els directius dediquen la mateixa quantitat d'hores i d'esforç al Barça. "A la majoria se'ls veu poc per les oficines", explica una persona que hi passa moltes hores. Un dels que apareixen amb comptagotes per Aristides Maillol és el vicepresident social, Antonio Escudero. L'ARA va preguntar-li fa un any i mig com s'ho feia per compaginar aquest càrrec amb la seva intensa activitat empresarial, sobretot tenint en compte que viu a la Jonquera, a dues hores amb cotxe del Camp Nou. “Dormo entre tres hores i mitja i quatre. Puc ser al matí a Girona en una reunió empresarial i passar la tarda a Barcelona per a una reunió de junta del Barça o un partit. I després, abans de tornar a casa, encara passo pel despatx de la Jonquera”, va respondre aleshores. "Fa temps que tot el que faig en aquesta vida és per gust. Ja no faig res per diners, perquè això ja ho tinc cobert", va afegir.

"En una junta de 20 directius [ara mateix la de Laporta està formada per 17] no tothom és igual", exposa a aquest diari un directiu de l'època de Bartomeu. "Hi ha dos tipus de directius: uns tenen una funció institucional, de representació, donen la seva opinió i enriqueixen el debat. Uns altres tranquil·lament podrien ser treballadors del club o executius perquè tenen un perfil millor que qualsevol executiu que puguis contractar per a aquella àrea i dediquen una quantitat d'hores ingent al Barça", assegura. "Però en una junta seria molt fotut dir qui cobra i qui no. Seria una font de problemes", pronostica.

D'altra banda, persones de l'entorn del club es fan les següents preguntes: Quant haurien de cobrar els directius? El salari ha de ser el d'un alt executiu, de sis xifres? Qui determinarà que ho fan malament i han de deixar de cobrar? Per què hi dediquen tantes hores? Potser és que es pretén que la primera capa executiva sigui la directiva? Així, el debat va més enllà de si han de cobrar o no. "La pregunta és si hem de transformar la directiva en un consell d’administració professional, amb tot el que això implica: dedicació exclusiva, publicitat de tot allò que es fa i reclutament per capacitats", exposa un dels individus.

Modificació dels estatuts del Barça

En cas que el debat sobre si els directius del Barça han de cobrar o no s'acabés inclinant per la primera opció, seria necessària una modificació dels estatuts del club perquè l'article 32.3 actualment prohibeix explícitament la remuneració. "Els directius no poden estar vinculats al club ni a la fundació per un contracte laboral. La relació dels directius amb el club és orgànica i no contractual i, per tant, no pot haver-hi contraprestació econòmica", dicta. Tampoc cobren els membres de les juntes directives de la resta de clubs de la Primera Divisió espanyola que no són societats anònimes esportives: el Reial Madrid, l'Athletic Club i l'Osasuna.

Un exdirectiu de Laporta consultat per l'ARA considera que ja és hora de canviar les regles del joc. "Vaig tenir companys de junta el negoci dels quals se'n va anar en orris a causa de les hores que dedicaven al Barça", explica. "Crec que els directius han de cobrar. A més, serviria per reduir la temptació que algú busqui una contrapartida o solucionar les seves necessitats amb alguna malifeta. I aquell que no tingui la necessitat de cobrar perquè ja té la vida resolta que doni els diners a la fundació del club", proposa.