"Com a club poc hi pots fer": els xous que enganxen els futbolistes

BarcelonaLa majoria de futbolistes estan encantats d'anar a late shows com El hormiguero i La revuelta i aquests late shows estan encantats de rebre'ls. En canvi, la majoria de futbolistes no veuen amb bons ulls haver de posar-se davant d'un periodista per donar una entrevista i els mitjans de comunicació que cobreixen el dia a dia de clubs com el Barça se senten cada vegada més frustrats. La setmana passada van tenir lloc tres casos més de futbolistes que van ser protagonistes en aquest tipus de programes: el blaugrana Pedri va anar al Martínez y hermanos de l'humorista Dani Martínez a Cuatro i els germans Williams de l'Athletic Club, Iñaki i Nico, van visitar La revuelta del també humorista David Broncano a TVE.

"Als futbolistes els interessa vendre la seva marca. Busquen repercussió i audiència, no valors. Per això hi van. De fet, moltes vegades són els seus patrocinadors els que acorden aquest tipus d'aparicions en els late shows", explica a l'ARA Albert Roura, director de comunicació del Barça entreel 2015 i el 2017. "Com a club poc hi pots fer perquè, a diferència d'altres països com Anglaterra, en els contractes dels futbolistes això no està regulat. A Espanya tothom té control sobre el jugador menys el seu club. I quan va a un programa d'aquests, ho vulgui o no, també està representant el club", exposa.

Aquesta temporada el blaugrana Lamine Yamal ha anat a El hormiguero de l'humorista Pablo Motos a Antena 3, un programa que ha blanquejat l'extrema dreta en diverses ocasions, i el futbolista català Marc Cucurella ha estat un dels protagonistes de La revuelta de David Broncano. Altres anys, jugadors del Barça com Pedri i Ferran Torres van sortir a El hormiguero i Aitana Bonmatí i Cata Coll a La resistencia de Broncano quan s'emetia a Movistar. D'exemples n'hi ha molts més. "Alguns futbolistes ni demanen permís al seu club per anar-hi. A vegades només fan el favor d'avisar que hi aniran", diu Roura.

Per què atrauen els futbolistes?

"Programes com El hormiguero permeten una projecció pública sense responsabilitat ni compromís. Tenen a veure amb la imatge i, en canvi, una entrevista periodística té a veure amb el llenguatge. Els futbolistes fugen del llenguatge, els fa por", analitza Mònica Planas Callol, crítica de televisió de l'ARA. "Com que els futbolistes cada vegada són més conscients de la seva projecció pública, no es volen posar en risc. No volen estar al centre de la polèmica i els late shows els permeten anar a explicar anècdotes. Hi ha risc zero", afegeix l'experta. La majoria de respostes dels convidats, de fet, van acompanyades d'un aplaudiment programat del públic present al plató.

Pedri, en la seva aparició en el programa Martínez y hermanos de la setmana passada, va explicar la seva decepció respecte a un producte per netejar els vidres o les seves dificultats per parlar en anglès amb l'actor Tom Hiddleston. El guió del programa en cap moment va aprofundir en el personatge. Però també hi ha excepcions. Una mostra d'això és que Nico i Iñaki Williams van tractar a La revuelta el racisme que pateixen a les xarxes socials.

"Aquests espais són el lloc on vols ser vist. El més probable és que no se't recordi per anar a donar una entrevista al Telenotícies de TV3 o a un programa en profunditat de La 2. En canvi, es parlarà molt de tu si vas a un late show", considera Àlex Gutiérrez, el cap de Mèdia d'aquest diari. "Els futbolistes, en part, viuen de la seva imatge i popularitat i aquests programes t'ho posen molt fàcil perquè van molt a favor del convidat, un recurs procedent de les televisions nord-americanes. D'altra banda, en el cas d'El hormiguero el programa ha aconseguit crear la sensació que si apareixes allà és que ets algú i, a més, es ven una imatge familiar del convidat que provoca que l'espectador cregui que podria ser el seu col·lega", considera Gutiérrez.

Els programes que els agraden

Però, a vegades, la raó principal d'un tema aparentment complex és més senzilla del que pot semblar a primera vista. "Els futbolistes van a aquests programes perquè són els programes que els agraden a ells", afirma Planas. "Més enllà dels mànagers i les marques, això és el que més compta. Que els fa il·lusió anar-hi. A El hormiguero perquè és on van tots i és molt popular. I a Broncano i Martínez perquè els agraden els programes i els cauen bé els presentadors. Els veuen com a col·legues, amiguets, no com a periodistes", explica. L'ARA ha preguntat a fonts oficials del Barça si són els mateixos futbolistes els que demanen anar a aquests programes i la resposta ha estat que "cada cas és diferent".

Els avantatges principals que els futbolistes en treuen són variats i alguns d'ells ja s'han esmentat amb anterioritat, com la projecció pública i la creació d'una sensació de familiaritat respecte a la seva imatge. "Una altra és que anar a aquests programes els permet esquivar el periodisme perquè ja compleixen amb la quota d'exposició pública que se'ls demana", apunta Gutiérrez. "Quant fa que un futbolista del Barça no va a la redacció o al plató d'un mitjà de comunicació català? Si se'ls dona una entrevista, han d'anar a la Ciutat Esportiva a fer-la. En canvi, amb els late shows, els futbolistes no tenen cap problema per desplaçar-se al plató del programa, encara que sigui a Madrid", exposa Albert Roura, exdirector de comunicació del Barça.