Les 3 claus del València-Barça

Provocar una esquerda al mur xe

Part del secret del partit havia de ser gestionar bé la possessió de la pilota per desorganitzar un València dens en el seu 4-4-2 i atrevit en la pressió (hi va anar molt a dalt).

La via lliure era la sortida per Semedo. Umtiti, que va adaptar-se a actuar com a central dret a cama canviada, va entendre's a la perfecció amb Busquets per provocar l'error de Guedes, que saltava a la pressió i deixava lliure el lateral blaugrana. Però el que hauria pogut ser un problema per a Gayà, un forat, va aprofitar-se poc per l'absència d'un jugador en profunditat a la dreta.

Vigilàncies impecables

El primer temps del Barça va ser impecable, rodó defensivament i només amb la taca de la falta de gol. La clau del domini a què va sotmetre al València va venir, sobretot, pel treball sense pilota. La pressió sobre la pèrdua va donar recuperacions a camp contrari que permetien seguir atacant i rondant l'àrea xe. Rodrigo i Zaza van estar sempre controlats per Vermaelen i Umtiti, pròxims a la marca, i no van trobar companys amb qui tocar de cara i activar el contraatac. El València no podia córrer i patia.

Va ser interessant, també, l'habilitat que tenia Iniesta de rebre a l'esquena de l'últim home de la línia de quatre migcampistes (Carlos Soler). El Barça circulava la pilota amb bon ritme i era capaç de canviar l'orientació ràpidament, fent trontollar la capacitat de bascular del València.

Donar volada a Gayà per l'esquerra

Marcelino, potser perquè s'havia pogut estudiar els primers 45 minuts des de la grada, va saber tocar les tecles encertades al descans per canviar la cara del seu València. Va donar volada a Gayà per banda esquerra i el lateral valencianista va sumar-se a Guedes per exigir Semedo. Rakitic, doblat en el seu rol, no arribava a les ajudes. Valverde, de fet, va haver de rescatar la figura d'un extrem dret per reestructurar l'equip i donar-li una mica més d'ordre ofensiu i defensiu. El següent retoc va ser Aleix Vidal.

L'escenari per als xe era prou obert per començar a trobar participacions de la parella d'atacants, pràcticament inèdits a la primera meitat.

L'èxit del Barça va ser resistir a això i tornar a posar-se el partit de cara al tram final.