Les claus de la trencadissa entre Laporta i Xavi

BarcelonaEl Xavi entrenador ja és història. Tanca la seva etapa a la banqueta amb 142 partits dirigits, amb un balanç de 90 victòries, 23 empats i 29 derrotes. Malgrat que va dir al gener que plegaria a final de curs, a Xavi se'l fa marxar. En la seva darrera compareixença, després de l'amarg triomf al Sánchez Pizjuán, es va deixar anar una mica, només una mica: "M'agradaria haver complert l'any de contracte que quedava. Pensàvem que això no s'havia acabat. És una pena". En només un mes, el tècnic va passar de ser ratificat entre llàgrimes per Joan Laporta (25 d'abril) al fet que el president li confirmés en una breu i freda trobada (24 de maig) a la Ciutat Esportiva que ja podia anar fent les maletes.

El preparador, dolgut, va haver d'afrontar dues rodes de premsa –la prèvia i el post del duel contra el Sevilla– després que li fos comunicada la decisió final, que va arribar després d'una setmana d'incertesa en què Laporta va anar donant llargues a Xavi. Són diversos els motius que expliquen el darrer cop de volant de la gestió presidencialista de Laporta, però la sentència de l'entrenador pivota en dos grans eixos: una desconfiança enquistada i una petició de baixes de pes que el president no volia tolerar, fins al punt de considerar que el tècnic no confiava en les possibilitats de la plantilla.

Anem a pams. Malgrat que Laporta, avesat a mostrar el seu costat més sentimental en les seves darreres aparicions –la ratificació de paper mullat de Xavi, la renovació d'Alexia Putellas–, va vendre que confiava en Xavi i en el projecte, sempre s'ha mirat l'egarenc amb un punt de desconfiança. Des del primer dia. Abans de les eleccions, Xavi era l'entrenador de Víctor Font, per molt que el tècnic guardés un silenci tan sepulcral com prudencial durant la campanya. Laporta, que ja llavors tenia entre cella i cella fitxar un entrenador de l'escola alemanya, va preferir mantenir fins al límit un Koeman desacreditat que no apostar per Xavi.

Xavi parteix peres amb un dels seus principals valedors

Quan la situació amb el neerlandès va arribar a un punt de no retorn va ser quan a Laporta, assessorat pel seu excunyat Alejandro Echevarría, no li va quedar cap més remei que fitxar Xavi. L'egarenc, que va haver de posar calés de la seva butxaca per desfer el seu contracte amb l'Al-Sadd, estava esperant amb candeletes aquest moment després d'haver rebutjat fins a dues ocasions l'opció de tornar quan manava Josep Maria Bartomeu. Malgrat que mai havia sigut la prioritat de Laporta fitxar-lo, al president no se li escapava la il·lusió que generava en l'afició el retorn de Xavi i el va presentar de manera grandiloqüent al Camp Nou.

Entre els seus principals aliats per tornar al Barça, Xavi tenia Echevarría. Recentment, però, han partit peres. D'una banda, el tècnic se sent traït. Considera que no li ha fet prou costat ara que s'hi jugava el càrrec. Echevarría, assessor sense càrrec del president, havia detectat que Xavi havia perdut suport de part d'alguns dels peixos grossos del vestidor fins al punt de deixar de defensar que la seva continuïtat era la millor opció.

Robert Lewandowski, un dels grans conflictes

Això ens porta a parlar d'un dels altres grans motius que expliquen la destitució de Xavi: les baixes que considerava necessàries per refer el rumb de l'equip. Després del sopar del sushi, en què l'entrenador va convèncer el president, Xavi va començar a treballar amb el director esportiu Deco la planificació de la temporada vinent. I, durant aquest procés, el principal punt de desacord entre Laporta i el tècnic passa per Robert Lewandowski.

Xavi considera que cal un 9 que sigui més actiu en la primera pressió i que participi més en el joc coral; motius, per exemple, que van dur-lo a confiar en Marc Guiu en alguns moments de necessitat. I, sobretot, com Lewandowski condiciona el fair play salarial, del qual el Barça segueix excedit i per la qual cosa no pot fitxar amb normalitat, que és el que voldria Xavi, sobretot, per reforçar el pivot. Segons va revelar la SER i va poder confirmar l'ARA, el polonès, que aquest estiu farà 36 anys, va cobrar 20 milions bruts la seva primera temporada, en percebrà 26 aquest curs i en té garantits 32 més el que ve. A més, si disputa el 55% dels partits de la temporada vinent, tindrà dret a un quart any de contracte a raó de 26 milions bruts.

Si Lewandowski, que no té cap intenció de sortir del Barça, té un contracte creixent (i fora de mercat) és perquè així ho va pactar Laporta amb el seu representant Pini Zahavi –a qui el president s'ha referit públicament com a bro (germà)– per poder-lo fitxar fa dos estius. El president considera Lewandowski com l'eix de l'equip, mentre que Xavi creu que condiciona el projecte.

Un altre nom de la planificació esportiva que va fer xocar Laporta i Xavi és el de João Félix. El portuguès, representat per l'aconseguidor Jorge Mendes –també amic de Laporta–, mai va ser una petició de Xavi, a qui ja havien donat a entendre que s'hauria de quedar a l'equip, com a mínim, una temporada més. Mendes va aconseguir una cessió per a Ansu i, sobretot, controla el futur de Lamine Yamal, que quan compleixi 18 anys haurà de renegociar el seu vincle amb el Barça. El superagent també es mou a canvi de favors.

El vicepresident Rafa Yuste, l'únic fidel a Xavi fins al final

La poca entesa en qüestions futbolístiques troncals, sumades al discurs realista sobre la situació econòmica del club que Xavi va entonar abans de l'Almeria-Barça i que va fer enfadar de valent Laporta, ha acabat provocant que el tècnic es quedi sol, amb l'únic suport de Rafa Yuste, que sí que ha apostat per l'egarenc fins al final. "No puc aconsellar el nou entrenador del Barça, només li puc dir que tingui paciència, que és una plaça molt difícil", va dir Xavi en la seva darrera compareixença. Quan s'hagi resolt la seva quitança, Hansi Flick serà anunciat com a nou tècnic del Barça.