Les claus tàctiques de la final de Copa

BarcelonaEl Barça i l'Athletic es veuen les cares en la final de Copa del Rei d'aquest divendres (22h / TV3 / La1) al Vicente Calderón després d'haver-se creuat en dues ocasions aquesta temporada: 2-2 a San Mamés i 2-0 al Camp Nou. Cap dels dos partits, però, serveix de referència perquè a Bilbao els blaugranes van sortir amb un 3-4-3 que sembla poc probable ara i a Barcelona, l'Athletic va jugar amb alguns suplents per reservar-se per a l'Europa League. Però alguns detalls d'aquells partits i un repàs a l'estil de joc practicat durant tot l'any ajuda a dibuixar l'escenari de la final d'avui.

Sistema de joc

Més rígid l'Athletic de Bielsa i més flexible el Barça de Guardiola, tots dos equips han combinat especialment dos sistemes de joc al llarg de la temporada. Els bascos han jugat amb un 4-3-3 o amb un 4-2-3-1, apostant per un joc alegre amb molta arribada, tant per bandes com a través dels homes interiors. Els catalans s'han mogut a partir d'un 4-3-3 o un 3-4-3, variant les seves accions en funció de si l'amplitud la donaven els extrems o els laterals, o si la profunditat es trobava a través d'un punta fix o del doble fals 9. Per aquest vespre s'espera un Athletic en forma de 4-2-3-1 i un Barça amb aparença de 4-3-3.

Marcatges individuals

Un dels aspectes més destacats de l'Athletic de Bielsa aquesta temporada és la seva aposta per la defensa individual a tot el camp i des de posicions molt avançades. Els únics homes alliberats són el primer i l'últim: un dels centrals, que lliura i s'encarrega de donar suport en cobertura als seus companys, i el punta, que no té marca fixa però inicia la pressió condicionant la sortida dels dos centrals. Aquesta estratègia va afectar al Barça més a San Mamés que al Camp Nou.

Conduccions i homes lliures

La fórmula que dóna sentit a la circulació de pilota del Barça és la búsqueda de l'home lliure. Els blaugranes toquen i toquen la pilota a l'espera que algun company, a través dels desmarcatges o d'un error en la basculació rival, quedi sense marcatge. Contra l'Athletic no és fàcil trobar algú desmarcat, com va patir el Barça a Bilbao i, al Camp Nou, va haver de recórrer a les conduccions per superar l'entramat defensiu basc perquè els moviments a l'esquena no eren del tot efectius. Si Bielsa aposta per dur el partit a deu duels un contra un, Guardiola respondrà alineant els seus futbolistes més hàbils en el regat i en l'acció d'encarar un adversari i batre'l amb la pilota als peus.

Estirar els equips

Especialment a San Mamés, l'Athletic va provocar que el Barça s'estirés, que hagués de jugar en llarg des dels centrals perquè no hi havia opcions de passada en curt. Per moments, els dos equips ocupaven la frontal de l'àrea: quatre futbolistes bascos pressionant la sortida de pilota blaugrana i els altres sis replegats, defensant els atacants del Barça, que havien fet un pas endavant per crear espais. Això deixa buida la zona central i propicia que el joc se centri a les àrees, on l'Athletic és més potent. Al Barça li convé que l'Athletic jugui llarg per allunyar les cobertures i poder triangular millor; però ha d'esglaonar les seves opcions interiors per evitar caure en la separació de les línies i que l'equip quedi dividit en dos blocs.

Joc directe

L'Athletic és un equip que, sense entretenir-se més del compte, busca la porteria rival amb energia. Això no el priva de practicar un futbol combinatiu. Cap pilota es rifa; cap passada és una puntada sense sentit. Però la intenció dels de Bielsa és dur els atacs a la porteria rival, com abans millor i acostuma a trobar escenaris de partit oberts que li permeten fer-ho. El Barça, en canvi, necessita elaborar més el joc perquè al davant l'esperen defenses més tancades i no troba espais. Però contra l'Athletic tindrà més camp per córrer, més per atacar de manera oberta i alegra. Es veurà un partit amb ocasions, distret, dinàmic. De porteria a porteria, però amb la pilota al terra.