Les 3 claus de l'Slavia-Barça

BarcelonaAmb molt de patiment i gràcies a les aturades de Ter Stegen, el Barça resisteix i guanya a Praga davant d'un Slavia que paga el fet d'anar a remolc en el marcador (1-2). Messi obre la llauna i Olayinka, en pròpia porteria, desiguala després que Boril hagués empatat.

Atacar per les incorporacions de Semedo

L’Slavia va sorprendre amb unes concessions defensives que van condicionar l’atac del Barça. La idea era deixar sortir els centrals, que no trobaven qui els pressionés, però tampoc tenien opció de passada amb Busquets (perseguit per Stanciu) ni amb els laterals (controlats per Olayinka i Masopust).

La solució van acabar sent les incorporacions de Semedo, que irrompia en carrera a l’espai buit que quedava al pic dret. Piqué i Arthur van connectar-hi sovint, però amb pilotes massa toves que frenaven l’avantatge del portuguès.

Quan la pressió es fa un pèl tard

El Barça volia provocar errades en l’inici de joc de l’Slavia. Sabia que els txecs se la jugarien, que prendrien riscos. Més enllà del gol, les primeres accions van ser efectives perquè aconseguien que el perfil del migcampista fos dolent. Com a molt podia protegir la pilota per no perdre-la.

Potser l'1-0 tan d’hora va fer que l'equip es relaxés. Es va perdre el control defensiu i l’Slavia va començar a orientar-se bé per progressar. El Barça arribava tard i va perdre la batalla per la pilota al tram central del partit.

Dits creuats esperant la sentència

L'Slavia va encadenar ocasions a la primera meitat i només l'encert de Ter Stegen va impedir l'empat abans del descans. Però l'1-1 va arribar de seguida a la represa i va afegir nerviosisme a un partit que cada cop estava més descontrolat per al Barça. Valverde va anar afegint pedaços per recuperar solvència (Vidal i Rakitic) i guanyar gambada per aprofitar un context trencat (Dembélé). Des del 4-4-2 l'equip va resistir, amb els dits creuats esperant que Suárez o Messi sentenciessin. Tot va ser massa incert fins al final.