Les 3 claus del Sevilla-Barça
Sense equilibri defensiu, l'equip pateix per controlar les anades i les vingudes, i fa boig el partit
El Barça va acabar salvant un punt al Sánchez Pizjuán després de remuntar un 2-0 que li era desfavorable a pocs minuts d'acabar el partit. Finalment, 2-2 contra el Sevilla.
El dibuix sense Messi
L'absència de Messi va condicionar el dibuix de Valverde, que va recuperar el 4-3-3 del manual blaugrana, amb Dembélé i Coutinho als extrems, i un triangle amb Rakitic de pivot i Paulinho i Iniesta als interiors. Però, al contrari del que hauria pogut ser lògic, la repercussió no va ser ofensiva. El Barça va patir per ajustar-se en defensa durant la possessió del Sevilla, que li va buscar les pessigolles quan Iniesta saltava a la pressió, perquè entre Paulinho i Dembélé no van tapar bé el Mudo Vázquez a tres quarts.
![Dibuix del Barça, amb un 4-1-4-1 defensiu amb Iniesta saltant a la pressió sobre N'Zonzi](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Debilitat defensiva al cor de l'àrea
Tot i que el Barça, animat pel perfil dels seus atacants en un dia sense Messi, va semblar que trobava un cert confort en l'anada i la vinguda del Pizjuán, va concedir massa contra un Sevilla poderós per les bandes i en la transició. L'1-0 ve d'un dos contra un que desborda Sergi Roberto i que acaba amb una centrada mal defensada, amb el Mudo sense vigilar entre quatre blaugranes.
La necessitat de remuntada va anar exagerant aquests problemes de control d'un Barça excessivament enfocat a atacar. Pocs cops durant el curs s'ha vist un Barça tan desprotegit davant els contraatacs dels adversaris com aquest dissabte a Sevilla. Rakitic, sol al pivot i amb els laterals abocats a dalt, va patir per donar equilibri, mentre que als centrals se'ls multiplicava la feina perquè els andalusos els amenaçaven a la ruptura.
L'aura d'invencibles
El partit pintava malament des del principi, per la sensació d'inestabilitat acumulada. Si era, o no, la idea d'altres duels de gestionar els primers 60 minuts per estovar el matx després, es va desmuntar quan el resultat ja exigia una gesta, amb un 2-0 per aixecar. Va sortir Messi i, amb ell, una confiança en l'efecte intimidador de l'argentí per espantar un Sevilla brau.
El to, però, seguia sent de partit obert, descontrolat, boig. I en aquest context, ja amb Denis i Alcácer a la gespa, van arribar dues accions seguides que van igualar el xoc.
La contradicció que deixarà el partit és que el Barça defensa més bé amb Messi, perquè amb ell es prepara per defensar més malament, i que és des d'aquesta mirada d'equilibri des d'on desplega el seu poder d'atac.
