Les claus del Reial Societat - Barça

BarcelonaL'empat, en el fons, no és tan mal resultat per al Barça, atès el que s'ha vist a la gespa d'Anoeta. La Reial Societat ha carregat amb la iniciativa del joc, ha portat el pes del partit, però ha acabat cedint dos punts per l'habilitat amb què el Barça ha patit i ha tret suc d'una genialitat puntual de Neymar i Messi. L'1-1 és el mal menor d'un partit dèbil dels blaugranes.

Ja s'esperava un partit amb la versió més valenta de la Reial Societat. La versió més sincera, més la de cada dia, sense que la presència del Barça li censurés la proposta. I des del principi, l'equip txuri-urdin ha sortit amb la intenció de tenir el domini de la pilota, amb el desig de portar la iniciativa sense complexos. L'equip d'Eusebio Sacristán ha volgut estirar l'estat de confiança que viu i n'ha tret rendiment. Ni la pressió alta del Barça li ha tret la intenció i ha pogut anar marcant el ritme de joc. Ha sigut la tònica de tot el partit.

Quan el Barça ha iniciat el joc, la pressió alta de la Reial Societat era forta. Ter Stegen no ha trobat sortides prou clares per jugar en curt i ha hagut de rellançar l'atac a posicions més avançades, on Neymar no ha pogut dominar l'acció directa. Al Barça li ha costat aconseguir el control de la pilota.

I, sense pilota, s'ha anat jugant al que volia la Reial Societat, dominadora territorialment del partit durant gairebé els 90 minuts. Tampoc ha inquietat la porteria de Ter Stegen, però ha pogut desplegar la seva artilleria ofensiva i obligar el Barça a tancar amb les dues línies de quatre –cosa que ha fet implicar Neymar en defensa– per protegir-se.

El Barça no tenia la pilota i tampoc sabia com aconseguir el control del matx. En la mesura del possible, ha intentat mantenir el bloc alt, però s'ha quedat en una defensa alta contemplativa que, sobretot, no havia de facilitar el joc directe local. Anava esperant l'errada txuri-urdin, que no arribava, però. Sense ser capaç de tenir el domini de la possessió, només es podia anar replegant. Cada cop més.

A la segona meitat, l'efecte s'ha mantingut, encara que Luis Enrique ha mogut fitxa amb l'entrada de Denis Suárez per Rakitic, per intentar dotar l'equip de més capacitat creativa. Les maniobres de Willian José baixant a rebre en zones intermèdies per generar superioritat al mig del camp han contribuït al domini guipuscoà. L'1-0 ha premiat els mèrits locals.

L'equip que proposava era la Reial Societat i el Barça esperava l'errada, l'esquerda, el senyal que li marqués l'avís per activar-se. Algun contraatac animava el trident, però les cavalcades aïllades de Neymar no semblaven prou argument per donar confiança a un Barça que se sentia superat pel rival. Però n'hi ha acabat havent-hi prou per empatar el matx.

L'1-1 ha deixat obert el tram final del partit, i ha sigut el que ha jugat millor el Barça. Els blaugranes han tingut alguna fase ofensiva prou llarga per insinuar un canvi de dinàmica, però els catalans jugaven sense fluïdesa, precipitats en alguna passada en espai obert. Semblava que la Reial tingués més calma, més fe.

I ha intentat fer-la valer fins al final, però ha topat amb el coratge defensiu d'un Barça disciplinat, esforçat, decidit a aferrar-se a l'empat com si fos una victòria moral. Potser ho serà, en el fons, per on és i com s'ha aconseguit.