Les 3 claus de l'Osasuna-Barça
Els problemes de coordinació entre Semedo i Carles Pérez i el poc ritme general deixen coix l'atac
BarcelonaEnsopegada del Barça en forma d'empat a dos contra l'Osasuna a El Sadar (2-2), després d'un partit que s'ha complicat amb el gol inicial de Roberto Torres i que, tot i que s'ha arribat a remuntar momentàniament, ha quedat esquitxat per un penal al final.
A remolc i sense rumb
Tampoc és que l'Osasuna hagi sigut especialment agressiu en la pressió; senzillament hi ha anat i ha aconseguit que els primers minuts fossin incòmodes. Cada recepció interior era en duel, perfilat d'esquena a porteria, i amb l'única missió de protegir la pilota per no perdre-la en zones difícils.
Progressar era complicat. Encaixar l'1-0, per culpa d'una mala interpretació dels marcatges a l'àrea, ha fet encara més amarg el partit.
L'escenari ha confós el Barça, que no ha trobat ni ritme ni solucions al que plantejava un Osasuna animat, crescut. Els d'Arrasate deixaven fer en les primeres accions i convidaven els centrals a conduir, però els taponaven les primeres opcions de passada.
Bloquejada la connexió al lateral i bloquejades les passades per dins, l'única via d'oxigen era la pilotada a dalt que no feia més que afegir desesperació al to general d'un primer temps per oblidar.
Inoperància a la banda dreta
El bloqueig col·lectiu era total. Griezmann ha participat poc, Rafinha i Carles Pérez no desequilibraven i Jordi Alba s'anava precipitant. Però la inoperància era especialment preocupant per la banda dreta, on Semedo se solapava amb l'extrem del planter, que a més s'enredava anant sempre a dins. Piqué acceptava el repte de conduir però no podia fer gaire més que una passada horitzontal.
Valverde ha hagut de moure peces: passar Sergi Roberto al lateral i canviar De Jong a la dreta.
Recanvis descarats
La substitució ha sigut immediata a la represa perquè reaccionar era urgent i necessari. A més, el canvi amagava altres missatges perquè evidenciava la necessitat de frescor i passava la patata calenta al joveníssim Ansu Fati, que com havia fet contra el Betis, ha sortit amb ganes d'agitar coses. Ha tingut sempre una primera intenció de desbordar o treure centrada que ha servit d'amenaça per a l'Osasuna, que també començava a sentir-se exigit pel dinamisme d'Arthur per dins.
Entre això i les correccions per la dreta, als navarresos se'ls ha fet més difícil la resistència. Però la poca capacitat del Barça d'anar a més els ha mantingut amb vida.