Les claus del Màlaga-Barça
Els blaugranes sobreviuen a un primer temps imprecís, superats per l'alta pressió andalusa, i imposen les millores en una segona meitat més de patró habitual
BarcelonaMai se sap a qui pot beneficiar un gol matiner. Tot, sempre, depèn. Aquest dissabte a la Rosaleda, el Barça ha tingut sort d'haver-lo marcat, encara que l'encert de Munir en el primer minut hagi punxat l'orgull del Màlaga i l'hagi convertit en un equip ferotge i confiat durant els primers 45 minuts. Arribar amb 1-1 al descans ha sigut el millor premi per a un Barça imprecís i inestable, sobretot en la seva sortida de pilota. Els ajustos després del pas per vestidors i l'esperada fatiga local han obert un altre partit a la segona meitat, un partit que el Barça ha sabut portar al seu terreny per capgirar-lo al seu favor. No sense patiments, no amb contundència, però sí amb prou eficiència per agafar els tres punts i resoldre un desplaçament complicat.
Queda en interrogant saber si el pla del Màlaga era la pressió alta des del primer minut, o no. No hi ha hagut temps de veure si aquesta era la intenció de Javi Gracia, però el cas és que els andalusos, quan s'han vist per sota en el marcador, han agafat les regnes del matx per mirar de portar la iniciativa sobre un plantejament defensiu més agressiu que en anteriors enfrontaments.
El Màlaga ha acceptat el repte d'anar a buscar el Barça a dalt. Volia provocar un dos contra dos amb els centrals, seguit d'una cadena de vigilàncies que blindaven totes les passades a la següent línia, ja fos sobre Busquets, els interiors o els laterals.
El Barça no ha trobat en cap moment una combinació llarga que li aportés seguretat. El Màlaga ha anticipat cada passada al camp blaugrana. Sobre la recuperació, feia trontollar una defensa blaugrana sense aquell poder intimidatori d'altres dies. La por que ha anat generant tanta inestabilitat ha donat ales a un Màlaga sense punteria.
El joc llarg dels locals també ha sigut un altre factor que ha incomodat la defensa blaugrana, sempre estirada, incapaç de mantenir la seva habitual posició al mig del camp, perquè els duels amb Cop i Charles no els controlaven bé. El dos contra dos funcionava també en la transició ofensiva del Màlaga, especialment àgil en els primers compassos.
El resultat, que es mantenia amb el 0-1, ha sigut l'únic que donava confiança al Barça. Però ni tan sols en els minuts en què els blaugranes han pogut allargar la possessió i ocupar camp rival, s'han trobat còmodes. El Màlaga, com havia fet en anteriors enfrontaments, s'ha condensat per dins en un espès 4-4-2 que expulsava el joc blaugrana a les bandes. I aquest escenari no l'ha sabut llegir bé l'equip en el primer temps. Adriano ha estat poruc, i era el lateral amb més carril per avançar.
Tampoc s'han trobat millors mecanismes a l'altra banda, on Arda Turan s'ha perdut en els desmarcatges en ruptura que havien de compensar els moviments a dins de Messi.
L'escenari ha canviat al segon temps. El Barça era conscient que havia sobreviscut a la tempesta, i ha sortit amb solucions per imposar la calma. Sergio Busquets s'ha incrustat entre centrals per desfer el dos contra dos que incomodava la sortida de pilota blaugrana. Mathieu, que ha entrat per Vermaelen, s'ha trobat un partit més tranquil que el seu company belga, perquè el tres contra dos en la iniciació ha netejat la fase ofensiva del Barça, menys condicionat per una pressió que el Màlaga ha anat fent recular.
A camp rival, a més, el Barça s'ha posicionat millor. Rakitic, que de seguida ha entrat per Munir, ha estabilitzat el triangle a la dreta. Messi ha trobat la verticalitat en Aleix Vidal i la passada segura enrere amb el croat, una fórmula que ha eliminat les pèrdues de pilota en aquell sector.
A la banda esquerra, les peces també han trobat una millor convivència per no deixar Adriano sol amb la missió d'explotar el carril. En les primeres accions, Iniesta ha obert el seu moviment per desenganxar-se de la zona central.
Després, però, el que ha funcionat ha sigut la recepció per atraure d'Arda Turan, enganxat a la línia de banda.
L'estructura ha donat al Barça la solidesa que abans no havia trobat i ha acabat per desfigurar l'esforç d'un Màlaga ja sense energia. Sabia que el seu bon moment en el partit havia passat i havia creat una renda insuficient per resistir a la millora blaugrana.