Les 3 claus del Madrid-Barça

No trontollar en l'home a home

Ser agressius per mirar de recuperar el to dels clàssics de l'estiu. Això pretenia el Madrid des de l'inici. Estava obligat a guanyar i, fins i tot, a exhibir fortalesa i orgull per retallar punts al Barça. I ha imitat detalls de la Supercopa, amb una pressió alta plena de duels individuals que localitzaven el joc a tocar de Ter Stegen.

Els blaugranes han intentat gestionar l'angoixa de veure's a camp propi amb naturalitat, despenjats només per les disputes aèries de Paulinho en el joc directe.

En molts trams, el Madrid ha mogut bé la pilota per buscar les pessigolles al Barça per la zona de Sergi Roberto, que ha patit amb les pujades de Marcelo.

També Modric, amb conduccions i desmarcatges en ruptura, ha mirat d'incomodar Jordi Alba, que havia d'estar pendent de Carvajal i perdia la posició.

Kovacic i Paulinho, cartes amagades

L'onze de Zidane ha donat galons a Kovacic, a qui ha manat repetir el marcatge a Messi en accions defensives a camp propi i saltar a Busquets per emprenyar-lo en la sortida de pilota.

L'esquema ha desactivat l'argentí durant 45 minuts. I part del mèrit d'aquesta supervivència en la meitat fosca ha recaigut en Paulinho. El brasiler ha sigut el recurs en sortida, el segon davanter en l'arribada i el més mòbil per conservar la possessió, fins que han aparegut espais per al lluïment d'altres companys.

Més pilota i bloc més alt

A la segona part, el Barça ha tingut més pilota i més lluny de la seva porteria, i el Madrid ja no tenia energia per mantenir una pressió tan alta. No haver de rifar la pilota a dalt ha donat el comandament als blaugranes, que han començat a trobar espais interiors, amb recepcions de Suárez i Paulinho a tres quarts, on el Madrid ha perdut moltes pilotes.

Sergi Roberto ha passat de patir amb les pujades de Marcelo a estirar endavant. Era el context ideal per a Messi, i el Madrid ha fet figa.