Les claus del gir de guió en el futur de De Jong

BarcelonaFa un parell d'estius semblava impossible pensar que Frenkie de Jong pogués tenir futur al vestidor blaugrana. El club va estar a un pas de traspassar-lo al Manchester United. Les raons eren bàsicament econòmiques, més que esportives. Certament, el migcampista neerlandès no acabava d'encaixar a l'onze blaugrana i encadenava lesions que tallaven el seu rendiment. Però era un jugador amb un salari elevadíssim, encara quedaven una bona picossada de milions per amortitzar del seu fitxatge de l'Ajax i tenia prou cartell per fer calaix en un moment de màxima agonia a la tresoreria blaugrana. Ell, en canvi, sempre defensava quedar-se. I es va quedar. Encara que el peatge fos una gran guerra interna entre el futbolista, la direcció esportiva i els mitjans de comunicació, inclosa una amenaça de denúncia pel mig.

Avui tot és diferent. Com la nit i el dia. De Jong manté el seu desig de quedar-se a Barcelona. I ara el Barça també vol que es quedi. De fet, està negociant la renovació amb Deco, tal com informa The Athletic. A principis de temporada, el club va fer un primer acostament amb el futbolista perquè allargués la seva vinculació amb el Barça, que s'acabava el 2026. La direcció esportiva no volia que s'arribés a l'estiu del 2025 sense tenir clar el seu futur. O es quedava o se n'anava cobrant un traspàs. Però en cap cas el Barça volia que comencés la seva última temporada sense tenir-lo lligat. El jugador ho va veure a venir i no va donar cap resposta a la proposta. Ara, sí. Diu que es vol quedar i s'ha assegut a la taula per negociar.

L'arribada de Hansi Flick a la banqueta ho ha capgirat tot. El migcampista ja tenia minuts amb Ronald Koeman i amb Xavi Hernández, però ha estat amb el tècnic alemany que ha millorat el seu rendiment. Cada vegada se sent més còmode a la gespa. Ho nota tothom, també la graderia, que ha canviat els xiulets, les esbroncades i els dubtes per grans aplaudiments.

De Jong ja s'ha oblidat de la lesió al turmell i no hi pensa quan juga

I això que De Jong no va començar la temporada fins a l'octubre, un cop recuperat d'una lesió al turmell que va patir al març i que, després d'una recaiguda, el va deixar fora de combat durant 32 partits. Amb Flick a la banqueta, la posició de pivot la va ocupar inicialment Marc Bernal. Però quan el berguedà es va lesionar, el tècnic va fer confiança a Marc Casadó. De Jong va treballar a l'ombra i va entrar a l'equip progressivament. A l'entorn blaugrana hi havia escepticisme. Ell va seguir. Fins que va arribar el sorpasso. Ara és De Jong el titular. La lesió ha quedat enrere i ja no té por de noves recaigudes. Simplement, no hi pensa.

De Jong sempre ha estat enamorat del Barça i de Barcelona. Hi volia jugar des de ben petit i ja havia anat al Camp Nou com a espectador. Les crítiques li feien mal, per més que intentés aïllar-se'n. La situació va arribar fins al límit de provocar un enfrontament entre el jugador i la premsa, a qui acusava d'inventar-se coses. El que no sabia De Jong és que, internament, el club havia remat per fer-lo fora i alliberar massa salarial. Mateu Alemany, antic director esportiu del Barça, considerava que tenia un salari desproporcionat i es va encarregar de fer-ho saber als quatre vents. Era un moment que el Barça anava molt curt d'armilla i pretenia que el jugador accedís voluntàriament a rebaixar-se els seus emoluments. Cosa que no va fer.

De Jong i el Barça: una promesa incomplerta i una amenaça de denúncia

El club es va enfadar i va maniobrar per fer pressió mediàtica en contra del jugador. Fins i tot va amenaçar amb portar el seu contracte, que consideraven desproporcionat, a la justícia ordinària. Quan De Jong i els seus agents se'n van assabentar, van contraatacar i van estar a punt de denunciar la situació a la FIFA. En aquell moment el Barça es va fer enrere.

A banda dels diners, De Jong estava molest amb el Barça perquè quan va signar el contracte li havien promès que seria el relleu natural de Sergio Busquets. A l'hora de la veritat, rarament ocupava la posició de pivot únic. A més, amb la irrupció de Gavi, a la secretaria tècnica consideraven que la seva posició ja estava coberta amb algú de la casa que, econòmicament, sortia més barat. Un conflicte més del qual el jugador es va assabentar a posteriori.

Avui els problemes i els dubtes han quedat enrere. De Jong és feliç al Barça i a Barcelona. Se sent titular, protagonista i útil. Està còmode al vestidor, on ja és tot un veterà amb sis temporades d'experiència. L'equip té un altre aire. Creu que hi ha una generació guanyadora i somia amb títols grans, com aquella Champions que va estar a punt d'aconseguir amb l'Ajax just abans d'aterrar a Barcelona. Creu que al Camp Nou –o a Montjuïc– aixecar l'orelluda és possible.

La màquina de fer diners i de triturar jugadors