Algunes claus de l'Espanyol-Barça

BarcelonaConsidera Quique Sánchez Flores que l'Espanyol arriba en un bon moment al derbi contra el Barça. La seva competitivitat ha anat guanyant arguments futbolístics i ara afronta el duel amb la convicció de qui té un pla. Un pla que, ben executat, pot incomodar moltíssim el Barça.

Espessor defensiva

L'Espanyol de Quique s'ha construït des del darrere. A la fermesa sense pilota s'hi han anat afegint nous conceptes de joc per anar enriquint una proposta que està acostant l'equip periquito a la classificació europea. El Barça n'és conscient i sap que a Cornellà-El Prat l'esperarà un adversari extraordinàriament organitzat defensivament.

L'esquema blanc-i-blau és un 4-4-2 que prioritza, per damunt de tot, mantenir les línies juntes i no exposar l'esquena. L'Espanyol es replega amb el rival i, si el Barça troba un bon ritme de progressió, serà capaç d'arraconar-lo a tocar de l'àrea.

Pressió alta

De tota manera, l'Espanyol no voldrà cedir totalment la iniciativa i intentarà evitar que s'allarguin els minuts a tocar de Diego López. És molt probable que aposti per una pressió alta que trenqui el ritme de joc blaugrana i l'obligui a assumir riscos quan iniciï Ter Stegen. El fet que afronti el partit amb dues puntes clares (segurament, Gerard Moreno i Caicedo) fa pensar en un Barça amb sortida de tres, ja sigui a partir del dibuix o amb Busquets entre centrals.

A partir d'aquí, una de les claus serà com voldrà viure el Barça als carrils exteriors. Si apostarà per donar volada als laterals (és a dir, jugar amb un 4-3-3) o si preferirà ubicar un jugador en l'interval, com a carriler (3-4-3). En funció d'això, l'Espanyol haurà de reajustar la seva pressió, per decidir qui va amb els centrals i si qui salta sobre el jugador de fora és el lateral o l'extrem.

L'Espanyol fa una basculació molt intensa, acumulant efectius sobre el carril amb pilota i 'permetent' una passada que espera robar. El Barça haurà d'estar lúcid per canviar l'orientació i allunyar-se dels sectors on els periquitos multipliquen les ajudes defensives.

És una de les màximes de l'Espanyol: protegir-se bé. Per dins, si un pivot surt de zona per pressionar, l'altre es preocupa de tancar l'espai interior. La 'zona Messi'. Difícilment, Quique Sánchez Flores (amb Javi Fuego i Víctor Sánchez) permetrà tantes recepcions còmodes com va concedir Zidane al Bernabéu.

L'Espanyol sempre defensa, almenys, amb dos esglaons de cobertura.

Robar i sortir a córrer

Donant per fet que serà el Barça qui assumirà més pes amb la pilota, la principal via d'atac de l'Espanyol serà el contraatac. Compta amb la velocitat de Piatti per la banda esquerra (la zona de Sergi Roberto o Mascherano) i amb la mobilitat de Gerard Moreno, capaç de sumar-se a la carrera a l'espai o actuar com a llançador. El davanter periquito es mou sempre en zones difícils de detectar, i cau a banda, és profund o baixa a zones intermèdies.

Joc directe

L'altre factor determinant del partit serà el poderós joc directe que té l'Espanyol, especialment si Quique aposta per Caicedo a la punta d'atac. Tant ell com Moreno ofereixen a l'equip periquito un pla senzill d'atac, a partir de les seves prolongacions de cap que jugadors com Piatti o Hernán Pérez llegeixen a la perfecció.

Minuts de pilota

El repte per a l'Espanyol serà que tots els seus arguments ofensius no es limitin a actuar des de la reacció. Tot i que Diego López minimitzarà els riscos en la sortida i buscarà el joc llarg quan el Barça ocupi posicions avançades, l'Espanyol també intentarà estabilitzar els seus minuts de pilota. Per fer-ho acostuma a estructurar-se en línia de tres al darrere, a partir del moviment lateralitzat d'un dels seus pivots (Víctor Sánchez o Jurado, habitualment), que se situa entre el central i el lateral esquerre.

Això permet que la banda esquerra s'estiri i que l'Espanyol s'instal·li a camp rival. Si finalment Aarón Martín no pot jugar, Quique perdrà un dels seus principals actius en aquestes jugades.