Les claus del Madrid-Barça

BarcelonaDes de la prèvia se sabia que seria un partit amb infinits detalls tàctics, i des de les alineacions, sobretot la del Barça, ha quedat clar que ho era. Que aquest era el clàssic més novedós dels últims anys.

Titularitat de Luis Suárez

La principal sorpresa ha sigut la presència d'inici de Luis Suárez, ocupant la posició que fins ara havia sigut per a Pedro. L'uruguaià, com ha estat fent el canari, ha partit des del sector dret de l'atac, però sempre que ha pogut ha envaït el carril central per situar-se gairebé com un punta. El seu joc d'esquena a porteria ha sigut un punt de suport en alguns atacs estàtics de l'equip. De la seva verticalitat han nascut, també, opcions d'atacs directes, sobretot quan Messi trobava una recepció entre línies i podia conduir. I, de fet, d'un canvi d'orientació seu al minut 4 ha arribat el gol de Neymar. Diluït amb el pas dels minuts, ha acabat deixant el seu lloc a Pedro, que poc ha pogut aportar.

La presència de Xavi

Semblava que la possible titularitat de Luis Suárez implicaria, automàticament, el mig del camp més sòlid dels alineats fins ara. Però Luis Enrique ha prescindit d'Ivan Rakitic i ha apostat per Xavi Hernández. La intenció era gestionar millor la possessió de la pilota i trobar el control que frenés la velocitat blanca. En molts moments ha funcionat, com a mínim per deixar passar una fase del joc sense gaire vertigen.

Però l'absència del croat, sumada a la tendència del Madrid de carregar el seu atac per la banda esquerra (per on Cristiano començava algunes cavalcades per sumar-se a les pujades de Marcelo i a la llibertat d'Isco), ha frenat l'habitual presència ofensiva de Dani Alves.

El brasiler pràcticament no ha pujat en tota la primera meitat.

Atacar pel lateral esquerre

L'equilibri defensiu del Barça necessitava la prudència del brasiler per la dreta i s'ha concedit, només, les incorporacions de Mathieu des del lateral esquerre. El francès fora de l'eix de la defensa ha sigut una altra de les novetats de Luis Enrique. I, de fet, les seves aparicions en zones ofensives han generat algunes de les millors ocasions de perill dels blaugranes, sobretot durant els primers 45 minuts. Per allà, a més, el Barça no estava patint en defensa perquè James Rodríguez inquietava poc en profunditat.

Pas endavant

Però la dinàmica del partit no era bona a la represa i el Barça estava sent tan previsible (i tan fàcilment controlable pel Madrid) com sempre intenta evitar Luis Enrique. En algunes fases de la primera meitat, el desajust fins i tot ha portat l'equip a canviar de banda Xavi i Iniesta, perquè fos el manxec qui sumés més esforços defensius pel sector d'Isco i Marcelo. Quan l'asturià ha volgut buscar millor balanç defensiu dels seus homes i, de passada, sumar Alves als atacs posicionals, ha donat entrada a Rakitic. Amb el croat al terreny de joc, el Barça podia permetre's desbocar Alves a dalt sense despullar-se gaire defensivament. Però la idea ha coincidit amb el 2-1 de Pepe en un córner. I el partit s'ha acabat de trencar a favor del Madrid.

Replegament defensiu

Contradictòriament, el gol de Neymar al minut 4 ha acabat sent contraproduent per al Barça. Potser per veure's amb el marcador a favor, o potser perquè aquesta era la intenció des del començament, el Barça ha intentat reduir els espais d'atac del Madrid amb un replegament intensiu al seu propi camp. Per treure opcions de carreres a l'espai, el Barça ha reduït terreny i, sempre que ha pogut, ha intentat que els blancs l'ataquessin amb l'equip organitzat. De seguida que es produïa una pèrdua de pilota, la carrera enrere era obligada.

I generalitzada. L'estructura defensiva dels blaugranes ha sigut d'un 4-3-2-1, amb Neymar i Luis Suárez sumant esforços defensius al costat dels migcampistes. Les línies blaugranes estaven molt juntes, obligant els pivots del Madrid a arriscar sense opcions clares de passada. Això ha abocat el Madrid, quan no trobava oxigen per la banda esquerra, a xuts llunyans com a única fórmula per inquietar Claudio Bravo.

Connexions a l'esquena dels pivots blancs

El Barça mirava, d'una banda, de minimitzar els perills del Madrid, especialment perillós quan pot atacar amb espais (com s'ha vist en l'acció del 3-1), i, de l'altra, obrir-se espais per poder sortir al contraatac si hi havia opcions. Però la por de precipitar-se amb la pilota i ser vulnerable defensivament després ha portat el Barça a renunciar a algunes sortides clares en transició, malgrat que s'han acumulat ocasions en la primera mitja hora per ampliar l'avantatge.

En atac estàtic, el Barça ha trobat combinacions interessants quan ha pogut moure el mig del camp del Madrid i crear alguna superioritat a l'esquena dels pivots. L'aparició i desaparició de Messi entre línies treia de zona Pepe, que després era amenaçat pel moviment pel centre de Luis Suárez. L'habilitat en la circulació d'Iniesta, Xavi i Busquets ha activat aquesta opció en alguna ocasió, però no amb la contundència d'altres dies. Li ha servit de poc al Barça.

Quan el Madrid ha hagut de gestionar l'avantatge, aconseguit a cops (un córner i un contraatac de llibre), s'ha reforçat precisament per aquí, amb l'entrada de Khedira i Illarramendi. El partit ja estava resolt.