Joc interior, pèrdues i estratègia: les claus del PSG-Barça
El poder francès en les accions a pilota aturada marquen, de moment, el partit
BarcelonaCom a plat fort del grup, el París Saint-Germain-Barça no ha decebut gens. Ha tingut dues mitges parts diferenciades: la primera, marcada per l'encert en la pilota aturada dels francesos i la segona, per l'habilitat parisenca per destrossar el Barça en la transició quan els blaugranes perdien la pilota. L'anada i vinguda ha obert el matx i ha acabat per donar el triomf al PSG, en la que és la primera derrota dels de Luis Enrique.
Aquestes són algunes de les claus del partit al Parc dels Prínceps.
1. 1x1 en l'espera defensiva del PSG
L'equip de Laurent Blanc, sense recular gaire, ha assumit un rol lleugerament passiu en la pressió, deixant fer el Barça al seu camp a l'espera de saltar a la pressió amb agressivitat quan l'equip blaugrana filtrava una passada interior. Els francesos han proposat un un contra un en les zones conflictives (amb Messi es proposa un 2x1 amb centrals i a Alves se'l vigila des de la distància) per buscar la pèrdua que els activés el contraatac. Cavani, Pastore i Lucas Moura estaven a l'espera de l'encert dels potents Verrati, Motta i Matuidi al mig del camp sobre Iniesta, Busquets i Rakitic. La fórmula ha tingut poc èxit en el primer temps, per la prudència del Barça (malgrat alguna pèrdua de Busquets en primera línia) però s'ha fet cruel en la segona meitat, quan s'ha imposat l'anar i venir com a ritme de partit.
2. Moviments per dins per sortir jugant
A diferències d'altres dies, i gràcies a la proposta d'un PSG menys reculat, el Barça ha trobat diferents camins per iniciar el joc des del darrere en zones interiors. Pel sector esquerre, Mathieu o Jordi Alba han buscat la recepció per dins, d'esquena, de Neymar. A partir del gir del brasiler s'ha intentat accelerar l'atac a tres quarts de camp. Ha funcionat especialment en els primers 45 minuts. Per la dreta, Rakitic s'obria per permetre la conducció per zones més allunyades de la línia de calç d'Alves. Havia de ser la fórmula d'arribar a Messi sense el lateral tan obert a la banda. El migcampista croat, però, no ha acabat de trobar-se còmode en aquest anar i venir de dins a fora i ha tingut problemes per dirigir el joc.
3. Estratègia
Malgrat que el Barça ha disposat d'un parell de córners ofensius que ha picat amb alternatives i perill, l'equip de Luis Enrique ha encaixat dos gols en accions a pilota aturada del PSG. Una falta lateral mal defensada en la vigilància zonal per Jordi Alba, ha permès David Luiz guanyar el cos a cos amb Mascherano i batre Ter Stegen. El porter alemany ha fallat en el córner del 2-1, on tampoc Rakitic ha estat encertat en la cobertura d'un espai al segon pal que Verrati ha envaït amb força i punteria. Ha condicionat el xoc.
4. Gestió de la banda
Els ajustos de moviments interiors (punt 2) i la negativa del PSG a replegar-se com ho havien fet rivals com el Màlaga, l'Apoel o el Granada, han permès al Barça trobar més connexions per dins sense recórrer al joc exterior. De tota manera, quan el Barça ha fet circular la pilota amb agilitat, saltant-se un o dos jugadors per fer passades més llargues, ha continuat trobant molt sol Dani Alves per la dreta. Les seves centrades no han sigut del tot productives al primer temps, però de la seva primera centrada clara de la segona meitat, s'ha generat el 3-2. Jordi Alba, per l'esquerra, no ha acabat de trobar profunditat perquè el seu duel amb Lucas Moura l'ha intimidat. Ni tan sols en l'esprint final s'ha sabut gestionar la superioritat exterior i, de fet, Luis Enrique ha acabat arriscant amb la substitució d'Alves per Sandro, passant a defensa de tres.
5. Pressió alta del Barça
La intenció del Barça ha sigut d'anar a buscar el PSG a camp contrari. De fet, els francesos han dominat la pilota en algunes fases del joc (sobretot a partit del 2-1) i això ha obligat al Barça a desplegar la seva pressió organitzada. L'ha situat ben amunt (la línia defensiva a l'altura del mig del camp i tots els efectius fent passes endavant per robar la pilota). El PSG ha tingut dubtes en la sortida i ha estat a punt de perdre pilotes compromeses a tres quarts de camp. Amb el pas dels minuts, el Barça s'ha anat apoderant del pes del partit i la possessió francesa era ja en zones d'atac. Sirigu iniciava en llarg des de porteria.
6. Pèrdues de pilota
Però ni tan sols l'esforç defensiu ha evitat que el Barça patís els contraatacs locals. Durant el primer temps el Barça ha aconseguit controlar el poder en la transició del PSG, però ha sigut durant el segon temps quan els francesos s'han desbocat, amb Pastore com una de les figures clau. L'argentí, que s'ha situat pel centre amb total lliberat de moviments (sobretot, caigudes a la zona dreta), ha rellançat el seu equip de seguida que el Barça perdia la pilota i el PSG podia connectar amb ell. Cavani ha explotat els espais llunyans i Lucas Moura, rapidíssim, ha acabat de fer ferotge cada contraatac francès. El Barça s'ha estirat i ha patit, malgrat trobar ocasions amb espais oberts.