Les claus del Leganés-Barça

BarcelonaApunteu-vos aquest partit: Leganés 1 - Barça 5. Fa pinta de ser el primer d'aquesta temporada amb l'esquema que es podria consolidar en els pròxims mesos. Luis Enrique i el seu cos tècnic han innovat en l'alineació per proposar un revolucionari 3-4-1-2 –que, amb matisos, s'havia insinuat en dies anteriors– i que no només ha sacsejat l'equip i el partit, sinó que ha resolt, d'una tacada, totes les sensacions d'espessor que s'havien acumulat en l'últim partit de Lliga.

L'ensopegada amb l'Alabès ho condiciona tot. Des de dissabte passat, cada acció del Barça sembla néixer directament d'allà, d'aquells errors de posicionament que va explicar Luis Enrique i que s'ha entestat a resoldre des d'aquella mala primera meitat al Camp Nou. Ja contra el Celtic, l'actuació del Barça va ser diferent, amb els laterals més amunt i una capacitat d'acumular jugadors a camp rival que permetia una pressió agressiva sobre la pèrdua.

Aquest cop, a Butarque, el Barça ha sortit directament amb el dibuix amb què va reaccionar a la segona meitat contra els vitorians: línia de tres centrals, amb Mascherano fent el que havia fet Busquets a la dreta de la parella de centrals, un lateral pur a la banda esquerra (Jordi Alba en el lloc de Digne) i un migcampista camuflat com a carriler (Rafinha).

Tant l'un com l'altre han hagut d'anar ajustant les altures en funció del rol que havien d'assumir, que ha sigut triple: Jordi Alba i Rafinha han fet de lateral per tancar a línia de quatre, de migcampistes per conservar la superioritat numèrica o, almenys, mantenir-ne una igualtat al centre del camp, i d'extrems per donar amplitud a l'atac i deixar el trident en un un contra un amb els centrals.

La seva posició intermèdia entre tres posicions els ha habilitat pràcticament tota l'estona.

Per dins, Rakitic i Iniesta han assumit l'equilibri amb un doble pivot per darrere del trident, que s'ha estructurat lleugerament diferent d'altres dies: Neymar i Suárez han exercit de puntes per davant de Messi, amb llibertat una mica més enrere de les dues referències.

L'estructura ha donat autoritat a la fase ofensiva del Barça, que ha pogut trobar en tot moment les situacions que volia: possibilitats de desequilibri individual dels cracs de dalt, sense perdre l'estructura col·lectiva.

L'aposta valenta del Leganés, en paral·lel, ha donat els espais necessaris perquè el pla acabés de funcionar. Els madrilenys han situat les línies ben amunt, pressionant amb coratge des de Ter Stegen. Han acceptat un tres contra tres al darrere que, en les primeres males pressions o errors durant l'atac, els ha penalitzat. Abans del descans, ja perdien per un clar 0-3.

Contra aquesta pressió, el Barça ha combinat el seu desig de sortir jugant, alimentat pel bon criteri amb els peus del porter alemany i la confiança de l'última línia, amb un pla de sortida llarga a través de Luis Suárez. L'uruguaià, oferint-se per dins, ha sigut el punt de seguretat quan l'altra sortida comportava massa riscos.

L'aposta ha sigut tan eficient des del principi, que als deu minuts del descans Luis Enrique ha pogut anar repartint descansos i minuts: ha entrat Alcácer per Luis Suárez, Arda per Rakitic, i Denis per Iniesta. Rafinha ha passat a actuar com a doble pivot amb el turc, i l'ex del Vila-real s'ha quedat la responsabilitat d'home de banda, mentre que l'exvalencianista s'ha situat en punta. Ha marcat un gol, que li han anul·lat, quan ja el celebrava com a estrena blaugrana.

Amb el partit més que sentenciat, ha arribat el gol de l'honor del Leganés, a través d'una falta.