Les claus del Bayer Leverkusen-Barça
Un onze de circumstàncies omple de petites variants la proposta blaugrana, que resisteix a l'empenta alemanya amb l'esforç defensiu dels interiors i de Munir i Sandro per fora
BarcelonaEls equilibris entre la necessitat de donar descans i l’obligació d’alinear un onze competitiu, ha portat Luis Enrique a l’alineació més esperada: Ter Stegen s’ha situat sota pals, Adriano i Jordi Alba han acompanyat per fora una defensa comandada a l’eix central per Vermaelen i Bartra; el mig del camp ha sigut cosa de Samper, amb Rakitic i Kaptoum, l’home més desequilibrant de les altres alternatives al mig del camp i a dalt, Messi s’ha encarregat del centre per deixar les zones més mòbils per fora a Munir i Sandro. Era el més lògic en les circumstàncies del partit.
Tot i que amb menys personalitat que al Camp Nou, afectat pel seu rendiment inestable actual, el Bayer Leverkusen ha plantejat un partit agressiu físicament, mirant de pressionar el Barça ben amunt. Tapant, sobretot, l’accés dels centrals al migcentre. Encara que no fos Busquets qui hi jugava, sabia Schmidt que la zona del pivot és mig motor d’inici dels blaugranes.
La sortida de pilota del Barça no ha sigut 100% segura, però ha sapigut desfer-se de la pressió alemanya de seguida que ha trobat el desajust dels puntes per accedir a Samper. Algunes errades del jove migcampista, però, han desestabilitzat l’equip en alguna situació, malgrat fer un partit força complet.
L’altra novetat del partit ha vingut per la posició centrada de Messi, que ha alterat lleugerament la organització defensiva de l’equip. Sense Suárez pel centre, el Barça ha assumit un grau de feblesa per dins que han hagut de compensar els interiors, amb un salt endavant per pressionar un dels centrals si volia sortir en conducció.
L’acció s’ha repetit amb el salt de Rakitic o Kaptoum en funció de la banda per on se sortís.
Fins i tot en la segona meitat, amb l’entrada de Gumbau pel camerunès, s’ha mantingut l’aposta, que ha dibuixat el Barça en una mena de 4-4-2. I és que Munir i Sandro, disciplinats, han reculat per alinear-se amb els migcampistes i compensar l’equip defensivament.
L’empenta del Bayer, obligat a arriscar, ha anat replegant el Barça en la segona meitat, tot i que els blaugranes han resistit prou bé les embestides locals.
A més, el Barça ha intentat no concedir tants metres en la zona central, conscients que en la pressió no estava sent del tot efectiu i això li provocava forats entre línies que el feien perdre l’estabilitat.
Tampoc el Bayer s’havia mostrat gaire fiable, sobretot al primer temps, quan ha patit per controlar cada moviment de recolzament de Messi, que ha aprofitat la seva posició pel centre per baixar a rebre a zones interiors. Els alemanys l’han rodejat per evitar que treiés profit de les seves recepcions per dins.
Tot i així, no han pogut evitar que l’argentí s’inventés un espai, després de llegir perfectament el desajust defensiu del Bayer, que ha evidenciat problemes per replegar-se amb ordre quan el partit s’enverinava amb pèrdues de pilota i transicions ràpides.
El Bayer ha acceptat el descontrol al tram final, perquè no volia conformar-se amb l’Europa League, tenint com tenia el Barça més minvat que podia trobar-se al davant. Però malgrat gaudir d’ocasions per desfer l’1-1, s’ha quedat sense la victòria, en part per culpa de la solvència de Ter Stegen, per la falta de punteria o, fins i tot, per la poca complicitat entre els seus davanters.