Les claus del Barça-Madrid

BarcelonaUn cop de cap al temps de descompte de Sergio Ramos ha destrossat la feina de 90 minuts d'un Barça pencaire, implicat, controlador, millor que el Madrid, però incapaç de noquejar-lo quan el tenia contra les cordes. L'1-1 del clàssic no permet als blaugranes retallar diferències a la classificació ni premia les bones prestacions d'un equip que, en el dia clau, ha corregit alguns dels defectes que el debilitaven en els últims dies. De res ha servit al Barça trobar més participació dels interiors, resoldre sense patiments la sortida de pilota o pressionar bé les pèrdues per evitar contracops madridistes, perquè els tres punts no pujaran al caseller català.

Inici intimidador

Les primeres accions d'un partit poden donar una idea prou significativa del to que té l'equip. I aquesta tarda el Barça ha sortit decidit, intens, enrabiat fins i tot. No s'havien jugat ni dos minuts, que Neymar pressionava fora de la seva zona, en el sector habitual de Messi. El Barça hi anava, mirava d'intimidar un Madrid que no se sabia si arribava prepotent o poruc. Amb prou feines ha pogut reaccionar a la sobreexcitació blaugrana.

A l'equip de Luis Enrique aquesta posada en escena no li ha anat del tot malament. Hauria pogut precipitar-lo, però no ho ha fet. En tot cas, l'ha esperonat a desplegar el seu pla de partit. I, des de les primeres accions, s'ha vist clar que era un pla de control, dissenyat a consciència per ferir el Madrid. L'aposta d'André Gomes en el lloc d'Iniesta no ha rebaixat les pretensions ofensives dels blaugranes. I, de fet, el portuguès ha acabat sent una peça determinant en la primera meitat blaugrana.

Els interiors, clau en la sortida

Contra la pressió alta esperada dels madridistes, el Barça ha plantejat una sortida amb els interiors en posicions més baixes que altres dies. Rakitic i, sobretot, André Gomes, s'han situat a banda i banda de Busquets, en l'interval entre el central i el lateral. Aquest posicionament ha permès que Jordi Alba i Sergi Roberto guanyessin profunditat i que el Madrid entrés en un dilema que l'ha esquerdat durant més de 15 minuts.

Si la pressió blanca era fins i tot més alta, quan iniciava Ter Stegen, el moviment de suport de l'interior (André Gomes, en la imatge) ha alliberat la línia de passada al lateral. La precisió tècnica del porter alemany ha facilitat aquesta sortida, després de provocar el salt d'Isco sobre la recepció pròxima.

Al Barça li estaven sortint bé les coses en aquest aspecte. Tenia el control, no tenia ocasions, però s'havia apoderat del joc. Tenia la pilota i la tenia a camp madridista, encara que el preu que s'ha hagut de pagar era perdre la profunditat dels interiors i, per tant, la verticalitat de l'equip per dins.

Alguna transició ràpida ha permès al Madrid treure's de sobre la pressió blaugrana, que era força agressiva en la pèrdua de pilota. Però el rol més controlador dels interiors, que s'han censurat algun desmarcatge en ruptura que altres dies fan en direcció a l'àrea, ha permès frenar amb solvència les cavalcades de Cristiano, Benzema o Marcelo.

Zidane va tapant forats

Zidane, de fet, ha intentat canviar la dinàmica, conscient que si acceptava que el partit li reservés només la rèplica a la carrera, tindria les de perdre. I ha retocat les peces per consolidar l'organització defensiva. Ha enviat Isco, de la banda dreta a l'esquerra, per portar Cristiano al costat de Benzema en la pressió 4-4-2. Kovacic s'ha encarregat de cobrir l'esquena de Lucas Vázquez i, entre tots dos, han tallat una de les vies de sortida més sòlides dels blaugranes: la que connectava amb Neymar per dins.

Controlat això, el Madrid ha patit menys i el Barça ha perdut capacitat de progressió. S'ha mantingut el control posicional, però amb menys sensació de perill.

Tot i que les sensacions eren millors per al Madrid, a la represa, Zidane ha recuperat l'ordre inicial i ha repetit amb Cristiano Ronaldo decantat a la banda esquerra i Isco com a interior dret, en una mena de 4-3-3 que s'ha acabat assemblat més aviat a un 4-5-1 quan el Barça atacava. L'estructura no ha tret el control de la possessió al Barça ni tampoc li ha donat gaire més capacitat de contraatac amb el malagueny a l'enllaç i el portuguès atacant l'esquena d'un Sergi Roberto que ha aguantat amb coratge les seves envestides i les de Marcelo.

L'1-0, a pilota aturada, ha consolidat la inèrcia que estava agafant el partit. El Barça s'ha sentit encara més superior i el Madrid ha vist que les seves opcions passaven per l'error blaugrana. Un error que no ha arribat i que, amb l'entrada d'Iniesta per Rakitic, encara ha semblat més complicat que arribés. S'han ajuntat Busquets, Iniesta i Messi i el Madrid s'ha perdut en el triangle de passades blaugrana. En un rondo que anava deixant Neymar alliberat per encadenar uns contra uns per sentenciar.

Zidane ha hagut de moure fitxa per protegir-se i ha fet entrar Casemiro per Isco, en busca de més contenció i d'alliberar Modric de la responsabilitat defensiva que l'estava afectant en atac. El següent retoc del francès ha sigut prescindir de Benzema per buscar la versió més referencial de Cristiano, un moviment que ha coincidit amb la substitució d'André Gomes per Arda i, de retruc, la pèrdua de metres del Barça. El partit ja tenia un altre color, amb el Barça aferrat a un marcador massa curt, malgrat haver merescut més renda. L'últim cartutx, Mariano per Kovacic, ha intensificat l'atac desesperat del Madrid a la caça de l'empat i ha obligat Luis Enrique a reforçar el mig del camp amb l'entrada de Denis Suárez per Neymar (per treure Arda Turan de l'interior dret).

Però la dinàmica ja era massa perillosa. Era aquella en què el Madrid s'anima i al Barça li entra la por, els dubtes, la sensació de no haver rematat la feina quan més bé ho tenia. I Sergio Ramos, especialista en l'art d'olorar la sang d'un animal ferit, ha trobat l'1-1 que buscava i ha gelat el Camp Nou.