Les claus del Barça-Granada

BarcelonaL'alineació contra el Granada anunciava novetats. A part de les òbvies, per la presència d'Arda Turan i Aleix Vidal de titulars, hi havia altres combinacions que auguraven una posada en escena diferent del Barça. Sergi Roberto ha actuat de migcentre i Vermaelen ha ocupat l'habitual lloc de Mascherano a l'eix de la defensa. Al mig, a més, el turc no ha sortit a fer de Rakitic, perquè el croat també era al camp, sinó que ha hagut d'assemblar-se més aviat a Iniesta.

L'aposta de Luis Enrique ha fet pensar en un primer moment en algun canvi d'esquema, en el 4-2-3-1 amb què s'ha imaginat la convivència d'aquestes peces. Però el Barça s'ha desplegat en la seva forma clàssica, tot i que amb els matisos inevitables que els protagonistes aporten. L'escenari obert que ha provocat el Granada no ha fet més que alimentar la verticalitat d'un onze de ruptures i mobilitat.

L'equip de Sandoval s'ha sentit capaç de provocar un un contra un a tot el camp, encara que haguessin d'assumir uns riscos alts defensivament. Els andalusos buscaven incomodar així la sortida de pilota dels blaugranes, assignant a cada futbolista un possible receptor de la passada de Claudio Bravo.

El problema venia si l'operació no era efectiva, com no ho ha sigut gairebé en cap moment. El tres contra tres que deixaven al darrere era letal contra Messi, Neymar i Suárez.

Al Barça li ha costat no frenar l'impuls que aquest escenari li generava. Quan ha pogut calmar l'acció ofensiva, ha intentat donar temps als seus laterals a guanyar terreny i fer-se amos de la banda. És la principal virtut de Jordi Alba i Aleix Vidal, els dos laterals llargs alineats alhora per Luis Enrique. Tots dos s'han sentit capaços d'avançar per banda pels carrils exteriors. I els que n'han tret profit han sigut Neymar i Messi, habilitats per envair els espais centrals i conviure-hi. Rakitic i Arda Turan, quan els laterals no ocupaven les zones més amples del camp, també han trencat la monotonia posicional amb moviments cap a les bandes, tot i que no ha sigut la situació més repetida, i sí la dels laterals a dalt.

Contradictòriament, el partit se li ha posat tan aviat de cara al Barça que el Granada ha pogut respirar. Els blaugranes han entès que s'havien de censurar algunes accions ràpides per guanyar control i això ha tallat la dinàmica d'arribades tan continuades dels locals. De retruc, el Granada ha pogut animar-se i generar problemes al Barça, sobretot amb les incorporacions de Biraghi per la banda esquerra, on s'hi deixava veure Success, caigut des de la punta. De fet, era la fórmula que Sandoval havia imaginat amb el seu dibuix amb carrilers, tot i que més aviat estava pagant el preu de tenir tres defenses fixos al darrere. Rakitic s'ha sacrificat per ajudar Aleix Vidal, que no tenia la cobertura segura de Piqué si al central l'incomodava un dels davanters. Tot i així, el Barça no ha patit en defensa, gràcies a la intensitat en la recuperació de Sergi Roberto i l'olfacte especial de Vermaelen per temporitzar, anticipar o robar.

Amb el marcador resolt al quart d’hora i sentenciat del tot a la represa, el Barça s'ha dedicat a amagar la pilota amb el màxim de passades possibles a camp rival. Algunes d’elles, estèrils, de pura atracció. Toc i toc, en un metre, sense desbordar cap rival. En aquest context s'ha vist l’entesa que Arda ja va tenint amb Messi o Neymar, i la importància dels espais que Rakitic o Suárez ocupen solidàriament per no perdre profunditat o amplitud. Alves i Adriano han donat cames fresques al pla, que ja només tenia la missió de gestionar la victòria. Per si de cas, Bravo també ha trobat la manera de lluir amb dues intervencions mereixedores d'ovació.