Les claus del Barça-Celtic
Brendan Rodgers intenta imitar el 5-4-1 de l'Alabès, però el situa tan a dalt que obre el camí d'una golejada terrible del Barça
BarcelonaEl Barça s'ha exhibit davant del Celtic, que ha vist esmicolada la seva fe en un bon resultat en la primera pilota que ha tocat Leo Messi, que ha perforat la xarxa per encetar la Champions 2016/07 amb el primer dels molts gols de la nit. El 7-0 final té opcions de ser jutjat com una clara demostració de la diferència que separa els titulars dels suplents, però seria un error reduir tot el partit a aquesta fàcil deducció. I és que la golejada d'avui dimarts té molt a veure amb l'ensopegada de dissabte davant l'Alabès, però pel que fa a aprenentatge col·lectiu, no a rendiment individual estrictament.
Era inevitable que l'última visita de l'Alabès condicionés el partit davant del Celtic. No només en l'actitud d'un Barça més ficat des del principi, sinó, sobretot, en l'esquema escocès. Els dubtes que pogués tenir Brendan Rodgers en la prèvia sobre el seu plantejament, es van acabar d'aclarir amb l'èxit vitorià i el Celtic ha acabat apostant per una defensa de cinc jugadors per resistir a la jornada al Camp Nou. El 5-4-1 dels escocesos ha sigut evident des del primer segon de partit, en un clar intent d'imitar el patró de Mauricio Pellegrino.
Però el bloc d'equip visitant s'ha situat substancialment més a dalt que l'Alabès i, sense voler, el Celtic ha acabat sent més aviat un Betis. De fet, la intenció dels de Glasgow era pressionar la sortida de pilota de Ter Stegen i s'han atrevit a situar la línia defensiva a tocar del cercle central.
La conseqüència d'aquest pla de partit ha sigut un context radicalment diferent al de dissabte en Lliga, tot i la coincidència del dibuix. Que Messi hagi obert la llauna al primer minut de joc ha acabat d'afavorir el panorama per als blaugranes.
El Barça ha hagut de mirar-s'ho una mica més en la sortida de pilota (tot i que tampoc ha tingut problemes per superar la tímida pressió del Celtic) per progressar en el seu atac des del porter, però un cop arribats al mig del camp, tenia clar on estaven els espais: a l'esquena de la defensa rival, excessivament a dalt.
Rakitic ha sigut el més hàbil en amenaçar l'espai amb desmarcatge en ruptura. André Gomes s'hi ha sumat de seguida, i fins i tot Neymar i Suárez, més els laterals, han alimentat la creativitat de Messi, que sempre tenia diverses opcions de passada per davant seu quan vorejava l'àrea.
En general, el Barça ha estat molt més dinàmic que fa tres dies, oxigenat pels espais que anava trobant en direcció a porteria. Ha sigut relativament fàcil trobar esquerdes tot i anar fent endarrerir la defensa del Celtic a través de la possessió. El mecanisme de connexió de Messi amb Jordi Alba s'ha insinuat algun cop, com no havia pogut passar amb Neymar i Aleix Vidal contra l'Alabès.
A més, el Barça s'ha aprofitat del desig combinatiu del Celtic perquè el partit fos pràcticament un monòleg, gràcies a una agressiva pressió sobre la pèrdua que ha atabalat als escocesos en algun intent de transició. Que la prioritat visitant no fos allunyar la pilota de la porteria pròpia ha habilitat la recuperació blaugrana, que ha pogut tornar a començar els atacs amb mitja feina feta.
No ha sigut, però, un atac-i-gol, perquè aquesta proposta atrevida del Celtic ha tingut estones de premi. Quan els de Rodgers han pogut desplegar-se, s'han mostrat perillosos. Gamboa i Tierney s'han desenganxat dels centrals per ocupar els carrils, on també s'obrien Dembelé i Roberts o Sinclair (l'altre, baixava a rebre com a migcampista). L'escenari hauria pogut desfer el Barça defensivament, pel 4 contra 3 que havien de gestionar els migcampistes en zona central, si l'encert visitant hagués sigut més gran (i ja no només pel penal que Ter Stegen ha aturat a Dembelé).
La situació s'ha exagerat encara més en la segona meitat, quan els gols blaugranes han relaxat un punt la seva concentració defensiva i han animat les intencions visitants d'atacar amb criteri la porteria de Ter Stegen. El Celtic en cap cas ha discutit el domini, que ha seguit sent blaugrana fins al final, fins i tot amb el canvi de Busquets, que ha donat la responsabilitat al migcentre a André Gomes.
El Celtic, per necessitat, ha mirat de recular uns metres per no patir tant amb la mobilitat blaugrana, però tampoc ha pogut evitar que, en un pam de terreny, els cracs del Barça inventessin alguna acció determinant.