Les 3 claus del Barça-Sevilla

BarcelonaEl Sevilla desaprofita les seves primeres ocasions, sobretot a través de centrades i a pilota aturada, i acaba golejat al Camp Nou. Luis Suárez, de xilena, va obrir una victòria que al primer temps van completar Arturo Vidal i Dembélé. Messi, de falta, arrodoneix la festa al final.

Els accidents inicials

El Barça s'estava malacostumant a anar a remolc. Concedia un primer gol i s'enfrontava a un rival amb marcador a favor. Haver de remuntar generava estrès i minvava la confiança col·lectiva. Ahir contra el Sevilla hauria pogut tornar a passar, però la falta de punteria dels andalusos va deixar en no res les centrades i córners.

És l'assignatura pendent de Lopetegui. La contundència de cara a gol, en canvi, va ser total per al Barça, que va saber marcar en les primeres ocasions que va tenir. El que abans sortia malament ara no.

Un bloc compacte

No va ser tan cridaner com contra l'Inter, però la millora del Barça va tornar a subratllar el joc sense pilota. El comportament defensiu va ser bo, escollint bé els moments de saltar a la pressió. Els blaugranes no van pressionar sempre amunt i van deixar que el Sevilla s'arrisqués. De Jong i Arthur sortien i tornaven, garantint bones distàncies perquè l'estructura no es trenqués. La goma de tot era Arturo Vidal, selectiu i encertat en cada dos contra un sobre qui saltava a recuperar. El Barça va estar còmode defensant.

Sensació d'amenaça

A la solvència defensiva, l'equip hi va sumar bones sensacions ofensives. Va tenir paciència per sortir jugant la pilota i va sentir que amenaçava cap amunt. Per l'esquerra, entre Dembélé i Semedo van trobar dues vies per fer mal a Navas, tant si l'encaraven per fora per centrar com si s'avançava cap a dins per buscar xut. Messi, beneficiat per la mobilitat del trio que formen Vidal, De Jong i Arthur, va anar fent-se un espai a tres quarts. Va poder destacar a la segona meitat, quan el Sevilla va passar a jugar amb tres al darrere.