Les claus del Barça-Sevilla

BarcelonaLa tornada de la Supercopa d'Espanya era l'avantsala del primer títol oficial per al Barça, però ha sigut, també, un partit més de preparació, de pretemporada, per a Luis Enrique. És com s'entén l'alineació que el tècnic asturià ha plantejat per rematar el 0-2 que els donava avantatge de l'anada al Sánchez Pizjuán, amb minuts de rodatge per a tots els nous fitxatges (Umtiti, Digne, Denis i André Gomes). De retruc, minuts de descans per als que s'han d'estrenar en Lliga (Suárez, Piqué o Sergi Roberto) i primera mitja hora per a un Jordi Alba fins ara fora de combat per molèsties estomacals.

L'aposta no només li ha sortit bé a un Barça fresc, diferent, actiu, sinó que ha acabat de desconcertar un Sevilla encara a mig fer, molt verd en el nou pla tàctic de Sampaoli. Afectat per les lesions, el conjunt andalús ha pagat cara la seva falta de punteria en els primers minuts, que haurien donat emoció a la final, i ha acabat golejat (3-0).

I la cosa no semblava que havia d'acabar així. Els primers minuts han repetit les intencions del primer partit: desig del Sevilla de pressionar a dalt el Barça i una disposició tàctica atrevida per mirar de portar la iniciativa. Fins i tot al Camp Nou. L'esquema andalús era asimètric, amb Konoplyanka com a extrem esquerre i la banda dreta òrfena, pendent que Mariano trobés un bon context per pujar. I al darrere, tres defenses, conseqüència, també, de les baixes que acumulava Sampaoli en aquesta línia. La presència a dalt de l'ucraïnès ha desencadenat una de les primeres bones accions dels visitants, mentre el Barça acabava de posar-se a lloc.

Quan ho ha fet, al Sevilla se li ha acabat l'empenta. La seva pressió ha tingut menys efecte que al Pizjuán, per la bona disposició ofensiva del Barça en la primera fase del joc. Amb els laterals Digne i Aleix Vidal ben oberts en zones intermèdies i els tres atacants (Munir, Messi i Arda) junts a dalt, el Barça ha escampat la defensa rival i s'ha trobat diferents alternatives per sortir en atac combinat. Mascherano i Umtiti no només trobaven el suport pròxim de Busquets, sinó que tenien ben orientats Denis i André Gomes.

Sense la capacitat d'ofegar la sortida, el Sevilla s'ha vist arraconat per un Barça que, un cop creuat el mig del camp, ha tingut l'habilitat de moure's molt i bé per tot el camp.

El dibuix tàctic blaugrana era indesxifrable, amb Arda fent d'André Gomes per dins, André fent de Busquets a la base, Busquets fent de Denis a l'interior, Denis fent de Messi a la banda, Messi fent de Messi per tot el camp. Tot plegat ha sigut sostenible per la profunditat de Munir, que, sense ser Suárez, ha mantingut el bloc defensiu del Sevilla prou enrere per deixar metres a la creació catalana. Els complements perfectes eren Digne i Aleix Vidal garantint amplitud sempre. El francès, altre cop, ha exhibit una gran tècnica en la centrada en l'acció del tercer gol.

L'estructura defensiva del Barça –avui més un 4-2-3-1 que el 4-4-2 de fa quatre dies– ha tornat a bloquejar l'inici d'un Sevilla encara amb poques alternatives quan se li taponen les sortides pròximes. La sola presència de Messi entre dos jugadors, amenaçant, ja intimidava Sergio Rico.

Flexible i mòbil, el Barça ha dominat el temps del partit i el marcador no ha fet altra cosa que anar confirmant les bones sensacions. Els blaugranes, molt superiors, han jugat a canviar de lloc els rondos i fer impossible l'esforç competitiu de l'adversari, atabalat amb el grapat de migcampistes que apareixien i desapareixien. Molta gent al voltant de la pilota, però sempre els precisos, allunyats, per quan toqués alliberar i allunyar-se de la pressió. I aquí, el mecanisme d'activar la pujada d'Aleix Vidal quan Messi desapareixia per zones centrals, ha sigut una constant, sobretot al primer temps.