Les 3 claus del Barça-Liverpool

BarcelonaVictòria molt contundent del Barça, per 3-0, davant d'un Liverpool que ha merescut molt més. Com a mínim, molt menys càstig. Però Ter Stegen i Messi fan possible un marcador que facilitarà el pas per Anfield.

Al que t'obliga el rival

Potser el més cridaner d'aquesta anada amb el Liverpool va ser que no es va veure un Barça dominador ni instal·lat a camp contrari. No és que no volgués, és que l'equip de Klopp mirava d'ofegar-lo amb una pressió alta que durant el primer temps encara es va poder resoldre amb circulacions, activant Sergi Roberto com a home lliure.

Però Van Dijk tirava tan alta la línia defensiva que la maniobra d'atac era una ruptura. De ruptura en ruptura, sobretot de Coutinho i Suárez, l'equip es va estirar. I es va encendre l'alarma.

Replegar i evitar les transicions

El que el Barça tenia més clar que havia d'evitar era un partit a camp obert. Un partit de transicions hauria sigut una invitació a Mané i Salah a fer el gol visitant que buscaven els anglesos. Contra això, i aprofitant-se d'una alineació que ja preveia aquest segon vestit defensiu, el Barça va replegar files i va esperar. Posar-se per davant va acabar-lo d'animar a estructurar-se en dues línies de quatre que, per davant, despenjaven Messi i Suárez.

Ter Stegen va fer bo l'exercici de resistència. La sort també jugava.

Messi contra el teu millor dia

El 3-0 recorda l'eliminatòria davant del Bayern de Guardiola de fa tres temporades. El rival no va fer un partit que justifiqui tant de càstig, però el context trencat del final era el que més alimentava la fera. La fera Messi. L'argentí, pendent de cada recuperació, va sortir al rescat de l'equip per noquejar un Liverpool que se l'estava jugant molt. L'últim quart d'hora van ser contraatacs de 60 i 70 metres. Valverde, confiant en el 4-4-2, va aguantar Dembélé fins a l'afegit i el francès va tenir-ne dues per sentenciar.